La serra Mariola alberga més varietat de espècies de flora que alguns països europeus sencers. Un singular espai que abasta 7 municipis del Comtat, la Vall d’Albaida i Alcoià, on s’han identificat 1.215 espècies vegetals segons un estudi detallat pel botànic i doctor en Biologia Lluís Serra, dins les celebrades a Muro. Una oportunitat per a reunir tot tipus de coneixements científics i experiències de treball sostenibles relacionades amb la terra i el territori.

Valor botànic internacional

A tota Alemanya s’han localitzat 1.500 espècies vegetals i al Mediterrani en creixen 25.000, de les quals la meitat només viuen a l’àrea mediterrània. Són algunes de las dades que acompanyaren la completa exposició de Lluís Serra sobre la valuosa flora de Mariola. La importància internacional del paratge comença a créixer, com passa en altres casos, quan algú de fora posa en valor el lloc. Al segle XVII va visitar Mariola un dels més importants botànics del moment, el francès Joseph Pitton de Tournefort, el primer en aclarir el concepte de “gènere” aplicat a les plantes. A partir d’eixe moment Mariola es situa en el mapa botànic internacional i tots els investigadors transmeteixen la importància de l’espai.

La raó d’esta gran varietat de flora està en la diversitat d’ambients que es reuneixen des del matollar, a les successions del bosc. Entre les nombroses espècies Lluís Serra destaca l’emblemàtica salvia de Mariola (Salvia Blancoana Subs. Mariolensis), una planta endèmica que en tot el planeta només creix al nord d’Alacant i el sud de València. Les seues propietats digestives i relaxants són ben conegudes pels habitants dels voltants. Esta zona del Mediterrani on està localitzada Mariola, és en un dels anomenats “hotspot”, o punt calent del planeta per la seua biodiversitat. Tot a causa del variat nombre d’espècies vegetals que alberga.

En les Jornades per a la Sostenilitat també s’ha parlat de vi, dins una proposta sosteniblement creativa. , del qual hem parlat a és una iniciativa del Celller de la Muntanya per a recuperar antics bancals abandonats i tornar-los a dedicar a la producció de vi, recuperant varietats de raïm que ja estaven presents a estes terres antigament i havien quedat en desús. Però a més d’una iniciativa comercial i ambientalment sostenible, Microvinyes vol funcionar com un segell de tipus ètic per a defensar un model empresarial vinculat al territori i al món rural, que fins i tot comparteix beneficis per a promoure l’economia del bé comú.

Projectes com el de Microvinyes basen el seu funcionament en la recollida d’informació que només la saviesa popular conserva en la memòria, per a reconstruir un paisatge que ha quedat erm a causa del despoblament rural.

Dels costums del passat en sap molt Lluís Ferrándiz, conegut com “Lluís de les Hortes” perquè va nàixer fa 93 anys al maset de les Hortes, prop del poble de Planes. Ell recorda com la vida fa ja un temps estava apegada a la terra i al bancal. Entre els cultius habituals per a viure del camp es plantava també raïm per a tindre una mica de vi a casa. Giró, garnatxa, malvasia o monestrell són algunes de les varietats de raïm que “Lluís de les Hortes” explica que des d’antic s’ha cultivat a estes terres, i que ell mateix s’encarregava de convertir en vi amb les seues pròpies mans i, les primeres vegades, fins i tot amb els peus.

SamarucDigital a Muro

Recuperar la memòria de la muntanya i mostrar el seu present amb iniciatives com les Jornades per a la Sostenibilitat, és un dels objectius de SamarucDigital, que també es va presentar dins el programa de les jornades. El director de continguts, Fèlix Tena, va destacar la intenció d’este portal transmèdia per compartir amb el públic un viatge constant pel territori valencià, però sense oblidar fer una ullada a la resta del món dins una visió local amb perspectiva global. El director i productor, Álvaro Olavarría, va destacar l’audiència creixent de SamarucDigital dins un forma nova i diferent de disposar a l’abast de tot el món informació relacionada amb el medi ambient, amb un presència prioritària dels formats audiovisuals.

I molt més...

I a més del que hem contat ací ha hagut molt més... Experiències de custòdia del territori, anellament d’aus, una conferència sobre canvi climàtic al mediterrani, cursos de cuina tradicional, rutes etnobotàniques o la projecció del documental , només una mostra de l’extens programa d’actes de la XII edició de les Jornades per a la Sostenibilitat. L’apassionat regidor de Medi Ambient de Muro, Elicerio Pérez, ha impulsat i ampliat l’agenda de les jornades d’enguany amb decisió i esforç. Este enginyer forestal estudia actualment la regeneració post-incendi de zones forestals, dins el ). La seua intenció és aconseguir que els investigadors isquen dels laboratoris per transmetre a la societat els seus coneixement d’una manera clara i didàctica. Un objectiu que les jornades combinen amb propostes més lúdiques i tradicionals.