Una revolució no tan verda
L’evolució de l’activitat agrícola, la crisi de l’autoconsum i els efectes sobre els ecosistemes són l’objecte d’anàlisi del programa 64 de Samarucdigital
Entendre l'agricultura actual implica conéixer com hem arribat fins ací. Les revolucions agrícoles són els moments de canvi en les tècniques agrícoles que provoquen grans augments de la producció. L'última és coneguda com a la revolució verda, un canvi de paradigma que va trencar l’agricultura tradicional i de l’autoconsum als anys 40. Però no va ser fins que a través d’un procés que va impulsar la transferència tecnològica d'altres sectors industrials, la revolució verda es va intensificar entre les dècades dels 60 i dels 80 del segle passat. Això va permetre doblegar la producció en 20 anys.
Aquell model, basat en desenvolupar varietats d'alt rendiment com els cereals, produir en massa; expandir la infraestructura de reg; modernitzar les tècniques de gestió; distribuir de llavors híbrides, fertilitzants sintètics i pesticides als agricultors i, utilitzar maquinària pesada, es va iniciar als Estats Units, i posteriorment es va estendre a Llatinoamèrica i Àsia. Tot i ser un factor essencial per a evitar la fam en el món, la revolució verda també va provocar problemes, com la pèrdua de gran part de la biodiversitat agrícola. L'agricultura moderna simplifica l'estructura ambiental de grans àrees, amb efectes en el control de plagues agrícoles, arran de l'expansió dels monocultius a costa de la vegetació natural. La nova entrega de Samarucdigital analitza com l’evolució del camp ha afectat el medi ambient.
Entrevista amb José María García Álvarez-Coque
Un altre dels problemes associats a la revolució verda és la necessitat d'una forta inversió, en ser necessari l’adquisició de maquinària, instal·lacions, llavors o infraestructures. Això va impedir que els agricultors amb menys recursos puguen competir en el nou mercat i va suposar una pèrdua del nombre d'explotacions, especialment en aquelles entre 1 a 20 hectàrees, corresponents als xicotets i mitjans productors. Eixa pèrdua va portar el desarrelament de les tradicions i llocs d'origen. A Espanya, segons les dades del cens agrari, en 1962 hi havia 3.007.626 d'explotacions i en el de 2009, 971.602 explotacions, el que representa un 68% de pèrdua.
José María García Álvarez-Coque és doctor i enginyer agrònom, i professor d'Economia i Política Agràries de la Universitat Politècnica de València. En els últims 20 anys, ha dirigit projectes de recerca per a organismes internacionals relacionats amb el comerç, el desenvolupament i les polítiques relacionades amb l'agricultura. Des de 2001 a 2007, va presidir l'Associació Espanyola d'Economia Agrària. Aquest expert també dirigeix la Càtedra Terra Ciutadana, que promou, en col·laboració amb Mercavalència, las Naves (Centre d'Innovació de l’Ajuntament de València) i la Regidoria d'Agricultura, Horta i Pobles de València, Agro-Lab, un projecte d'incubadora agroalimentària amb la missió de contribuir a crear un sistema alimentari local i sostenible basat en la producció de proximitat, el respecte del medi ambient, de la salut, del consumidor, i en els principis de l'economia solidària.
José María G. Álvarez-Coque, director de la Cátedra Terra Ciutadana de la UPV
Entrevista amb Josep Roselló
La tomaca valenciana, albergina llistada de Gandia o el meló pell de gripau formen part de la nostra memòria. Els sabors i els aromes de sempre són el fruit de l’herència cultural de generacions de llauradors. Centres com ara l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent promouen la recuperació de les llavors tradicionals, gràcies a la tasca d’investigadors, agricultors i aficionats per a que no es perguen les varietats autòctones del camp valencià.
Adaptació, sabor i productivitat són els trets que han fet possible que aquestes llavors hagen arribat fins a l’actualitat. Recuperar-les comporta innumerables beneficis: augmenta la biodiversitat agrícola, afavoreix el rendiment sostenible i, a més a més, diversifica la base alimentària amb una major qualitat nutricional. l’enginyer tècnic agrícola i llicenciat en Ciències Ambientals, Josep Roselló, treballa a l'Estació de Carcaixent i té una àmplia experiència en l'experimentació en agroecologia i en la formació de tècnics. Amb ell parlem de la seua contribució a recuperar les llavors tradicionals del camp valencià.
Josep Roselló, tècnico de l’Estació Experimental Agrícola de Carcaixent
Entrevista amb Lola Vicente-Almazán
El Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI) aposta des de fa 25 anys per un model de l’agroecologia basat en millorar l’adaptació de la nostra vida al medi natural i a la cultura tradicional dels pobles. El seu àmbit de treball és tan estatal com internacional. En l’àrea de l’educació per al desenvolupament d’aquesta ONG, treballa Lola Vicente-Almazán, formada en cooperació internacional, i amb experiència en gestió de projectes amb organismes internacionals. Aquesta enginyera agrònoma, amb experiència en gestió dels recursos naturals com les àrees protegides, també va impulsar en 2013 una iniciativa de plataforma virtual de compravenda agroecològica, València ESSAVIA.
Lola Vicente-Almazán, de l’Àrea d’Educació per al Desenvolupament de CERAI
Tertúlia amb Lola Vicente-Almazán, J. Roselló i J. M. G. Álvarez-Coque
El temps de la tertúlia és el moment d’ajuntar veus i idees. Les dels convidats, Lola Vicente-Almazán, Josep Roselló i José María García Álvarez-Coque, amb les de Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng. Malgrat els seus efectes indesitjables, la revolució verda va suposar un canvi de paradigma en les pràctiques agrícoles a tot el món i ha contribuït a la seguretat alimentària al món. Però, podrà satisfer les necessitats d'una població creixent una agricultura sostenible, basada en la rendibilitat econòmica, el respecte pel medi ambient i la seguretat d'agricultors i consumidors? Els desafiaments de l’activitat agrícola i la seua relació amb l’entorn formen part dels temes de debat i anàlisi a la nova entrega de Samarucdigital.
La Biblioteca Verda
Afegim Jaume Piqueras, doctor en Història Medieval i professor de la UNED València Aula Xàtiva, a la llista d’autors de la nostra ‘Biblioteca Verda’. El llibre que ens presenta i del qual és autor, és Habitar el Caroig, que pertany a les activitats de divulgació de l’Institut d’Estudis Territorials del Caroig (IETEC) i està editat pel Museu Valencià d’Etnologia.
La Finestra del Samaruc
A la ‘Finestra del Samaruc’ guaitem per conéixer el paisatge més estimat de personalitats de la cultura, del medi ambient i del saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega de Samarucdigital, Sera Huertas, tècnic del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV), ens porta un paisatge marítim de la localitat de Peníscola, al Baix Maestrat.
El So de la Natura
El nostre company, Batiste Miguel, ens porta el ‘So de la Natura’ com cada setmana. En aquesta ocasió, la veu del cantautor alcoià Ovidi Montllor, i la seua interpretació de ‘Cançó del llaurador’ és la protagonista del #SamarucDigitalAgricultura.
