Una recepta ecofeminista per a un món millor
Oriana Brunori: “Hui em ve de gust elaborar un plat basat a un ingredient senzill, tant valuós com escàs i necessari a la societat de la pressa en què habitem: la capacitat de donar les gràcies.”
M'agradaria disposar del temps necessari per a cuinar a foc lent unes línies dedicades a la celebració del 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, data assenyalada al calendari per a recordar i reivindicar la igualtat i l'equitat de gènere en totes les seues vessants: la personal, la col·lectiva, la laboral, la política, la jurídica i econòmica, la social i la mediambiental, a escala local i global, des de l'àmbic públic i el privat.
M'encantaria poder amassar un text sense pressa, estovant-lo amb cura i dedicació, disposant dels minuts i segons necessaris per a formular l'adequada barreja de conceptes i coure frases al punt, amb mirada atenta, curiosa, crítica i plenament conscient.
Oriana Brunori llegint el manifest feminista en la manifestació del 8M a Castelló
Desitjaria dedicar paraules pausades a la poderosa genealogia de dones que ens han precedit i ens han obert camí- sense les quals mai hauríem assolit els drets que tenim-, però malauradament, la societat de la immediatesa, de la hiperconnectivitat i de la pressa en què vivim, converteixen el nostre - el meu- cronòmetre vital quotidià en una partitura bojament accelerada.
"La cuina vol temps", afirmava la meua iaia materna, i eixa màxima ressona al meu cap sempre que desitge cuinar textos - i també olleta de cigrons- amb la intenció d'atorgar un resultat saborós i dotat de trellat, al missatge que pretenc transmetre.
Tant s'hi val si aquest arribarà servit en cassola de fang, en versió d'article escrit o en format audiovisual.
El 8 de març és un bon dia per a brindar uns mots d'agraïment a totes aquelles companyes amb qui compartisc receptes de vida, de militància de formació en aquesta travessia infinita cap a una societat ecofeminista.
Hui em ve de gust elaborar un plat basat a un ingredient senzill, tant valuós com escàs i necessari a la societat de la pressa en què habitem: la capacitat de donar les gràcies.
Preneu nota del procés.
Necessitarem:
- Un grapat de gràcies a totes les que ens heu brindat les vostres cures, imprescindibles per a fer girar el món.
- Una cullerada de gràcies a les que heu exercit i exerciu com a mestres, dins i fora de les aules.
- Un gotet de gràcies a aquelles que heu lluitat per desmuntar les injustes estructures sobre les quals se sustenta el patriarcat.
- Un raig d'oli de gràcies a les llauradores, ramaderes i productores d'aliments que sosteniu la possibilitat de nodrir-nos amb aliments de proximitat cinc vegades al dia.
- Un quilo de gràcies a les treballadores de la llar i de les cures.
- Un fardell de gràcies a les professionals de la salut física i mental.
- Una tassa de gràcies a les investigadores que feu avançar el progrés científic i tecnològic.
- Un bon pessic de gràcies a les activistes que engegueu els motors del canvi per a construir un món més pacifista i sostenible.
- Un pam de gràcies a les preservadores i conservadores dels béns naturals i culturals.
- Una contundent pinzellada de gràcies a les artistes, divulgadores, informadores, comunicadores, per la vostra contribució a la construcció de nous paradigmes.
- Una sincera porció de gràcies a les amigues i companyes, font de caliu per a compartir rialles, neguits, somnis, reptes, receptes i sanadores abraçades.
- I sobretot, infinites gràcies a totes les mares, àvies i besàvies. A totes les nostres avantpassades que a més d'estimar-nos, ens van obrir les dreceres dels camins feministes.
En paraules de la filòsofa Ana de Miguel "Gràcies per atorgar-nos les ales màgiques que ens converteixen en les poderoses Ícares del segle XXI". Gràcies per transmetre'ns les vostres receptes de lluites i empoderament. Sense vosaltres, no seríem ni estaríem on som.
Manifestació del 8M ahir a Castelló
El procés d'elaboració de la recepta és ben senzill: només caldrà aportar temps d'escolta activa, capacitat de desmuntar l'estructura de sistema patriarcal, batre agitadament el cor d'una societat anticapitalista i ecologista i enfornar el resultat final.
El plat resultant és saborós, cruixent i ben esperançador per a totes i tots.
Per un present i un futur feminista.
Feliç 8 de Març.
Foto Portada: Oriana Brunori amb Reyes Santamaria, psicòloga i Premi Olímpia i amb la seva mare Rosa García Puchol