El PATH afecta a més de seixanta municipis i a una superfície de 12.000 hectàrees. Desqualificarà sòl fins ara urbanitzable, fixarà sòl rural irreversible i infraestructures verdes, proposarà mesures per a la regeneració dels oficis agrícoles i el relleu generacional, i tot açò amb força de llei, de manera que no deixarà marge a l'especulació, especialment a l'especulació urbanística.

Després del de la Conselleria d'Agricultura, amb el propòsit de potenciar aquest sector i dignificar la vida del xicotet llaurador, i del Pla Agrari de l'Ajuntament de la ciutat, amb el seu anell verd i la dotació de força al Consell Agrari, el és la rematada d'una sèrie de mesures per les quals han lluitat durant els anys foscos els col·lectius en defensa de l'Horta i els ciutadans que els sostenen.

La consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, va deixar clar durant la presentació de l'avantprojecte que amb esta norma “es posa fre als models econòmics especulatius que destrossaven el territori i que van caracteritzar a l'anterior govern del PP”.

Expropiació de camps sense conrear

Lluís Ferrando, director general d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, va assegurar que el PATH suposa un blindatge total a l'espai d'Horta protegit. No solament les terres es protegiran, sinó que s'inclou un catàleg de més de 1.000 elements patrimonials que cal conservar, com alqueries, sèquies, molins, barraques, etc. Es recuperarà espai per al cultiu, s'expropiaran els camps sense conrear per un període de tres anys, i se cediran a agricultors en sistemes d'arrendament. Tot açò dins d'un Pla Agrari extens i sistemàtic.

Una vegada més, l'Administració fa una proclama d'intencions que ningú pot rebutjar, i que alça poques o cap suspicàcia. El PATH, igual que el Pla d'Agricultura Orgànica i el Pla Agrari de la ciutat de València, s'està consensuant i discutint a tots els nivells on els interessos públics estan en joc.

La iniciativa popular

És un gran salt cap a avant, considerant que la idea original d'un Pla d'Acció Territorial ve de l'any 2001, quan el govern del PP es va veure assetjat per una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada a les Corts. Se li demanava una Llei de Protecció, Conservació i Impuls per a l'Horta, que assegurara la pervivència d'un espai amenaçat per l'especulació urbanística.

Les 120.000 signatures aportades no van ser suficients perquè es prenguera en compte aqueixa llei, però cinc anys després, , redactat per un equip competent de professionals i experts, que van utilitzar tècniques específiques, pressupostades en el pla, per a assegurar la participació efectiva dels agents implicats. Açò va haver de semblar excessiu als polítics amb comandament en plaça aleshores. L'última versió d'este pla, en 2010, havia canviat per complet. I després de la crítica dels col·lectius interessats en la protecció de l'Horta, va ser oblidat en un calaix.

L’eixida de l’oblit

Per fi s'ha tret de l'oblit, s'ha modificat, s'ha conversat amb col·lectius i amb agricultors, medioambientalistes i movilitzadors socials, i s'ha presentat en un escenari adequat, el Museu de l'Horta d'Almàssera, amb un gran desplegament d'autoritats emanades del Pacte del Botànic, de gràfiques i gràfics i de retòrica optimista.

Que ningú s'haja atrevit a rebutjar aquest pla no significa que haja sigut acceptat sense problemes. Agricultors representatius consultats per SamarucDigital han manifestat la seua esperança en el PATH, i han destacat els seus valors. Però també han subratllat que fins que no coneguen la redacció definitiva de la proposta de llei, no posaran la mà en el foc per ella.

L'exemple més contundent ha sigut el del col·lectiu que ve barallant per l'assumpte des de la seua fundació, perquè és la medul·la de la seua existència, la seua missió política. És convenient visitar la seua pàgina i en ella llegir la “ Es tracta d'una revisió del text de 2010, no una crítica del text definitiu, encara per concloure.

Conceptes sense aclarir

Els dos conceptes clau, encara sense aclarir, són “Àrea de Reserva” i “Infraestructures Verdes”. Per àrea de reserva s'entén una sèrie de solars reservats per a la construcció d'habitatges en diverses ubicacions de l'Horta, especialment en el terme municipal de València, i que van ser assenyalades i denunciades pels col·lectius que l'any passat van desenvolupar una campanya per la paralització de . Les reserves estan localitzades a Castellar-l´Oliveral, Forn d´Alcedo, Pinedo, Natzaret, Campanar, Benimaclet, l'horta de Vera a l'entorn de la Universitat Politècnica i el sector Safranar al costat de Picanya.

Cal sumar les polèmiques terres de la Punta expropiades en el seu moment per a una Zona d'Activitats Logístiques del Port. La ZAL va ser anul·lada pel Tribunal Suprem, deixant en l'aire les reparacions a centenars de propietaris de cases i d'agricultors. Però el que el Suprem no va fer va ser un esment explícit a la “especial reserva del sòl”. No es podrà seguir endavant amb la mai finalitzada ZAL, però tampoc és clar que s'haja de tornar a transformar en zona verda. I ací és on entra en joc el segon concepte esmentat abans, “Infraestructures Verdes”.

Un dels propòsits més cobejats (pel seu arrelament popular i el seu significat polític) és el de garantir corredors verds per a esplai de la població. El més important de tots és el que afecta a la ZAL de la Punta. Pel que sap “Per l'Horta”, existeix un estret corredor reservat per a unir l'Albufera i el Jardí del Túria. El que esperen és que s'eixample, que siga un vertader corredor, no un carril bici. Una amplària deguda, diverses desenes de metres, que connecte el paratge natural de l'Albufera amb el Jardí del Túria encara sense acabar, i proporcione un camí verd sense interrupcions del Perelló a Riba-roja de Túria de Túria.

Les expectatives creades per l'anunci del PATH són grans, tant, que la responsabilitat adquirida per les administracions afectades és enorme, i tothom espera que estiguen a l'altura de les circumstàncies.