El 11 de desembre es va celebrar el Dia Internacional de la Muntanya, amb el qual les Nacions Unides han posat en rellevància els serveis relacionats amb el turisme, com el patrimoni cultural o senders naturals, que permeten als visitants descobrir la seua biodiversitat única. I precisament són els senderistes que visiten els pics de les serres litorals i interiors els que millor coneixen una de les aus que ens visita cada hivern, el cercavores o bardisser (Prunella collaris).

Aquesta xicoteta au es reprodueix en les zones alpines i subalpines de les principals serralades del sud d'Europa. A Espanya té els seus principals nuclis de reproducció a Pirineus i Pics d'Europa, encara que també cria en alguns llocs de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Central, el Sistema Ibèric i Sierra Nevada. Durant l'època de cria, de vegades es dóna la situació que la reproducció té lloc "en grup", reproduint un grup de mascles amb un grup de femelles, un procés conegut com poliginandria.

Amb l'arribada de l'hivern, i davant un ambient hostil per a la recerca dels invertebrats dels quals s'alimenta, els cercavores alpins fan xicotetes migracions altitudinals, que els porten a baixar a cotes fins i tot properes al nivell de la mar.

Una au tremendament fidel

El cercavores és un au tremendament fidel a les àrees d'hivernada: els individus que van hivernar en un cim, si sobreviuen a la migració i a les competicions amb depredadors, tornaran a aquest lloc. A més, s'ha descrit que els adults arriben unes tres setmanes abans que les aus joves, mentre que les femelles estan més temps en aquestes localitats hivernals que els mascles, que tornen prompte a les seues àrees de reproducció per a establir i disputar-se els territoris de cria.

En el nostre cas, els cercavores arriben entre finals d'octubre i principi de novembre cada any als cims dels contraforts del Sistema Ibèric al llarg de l'interior de la província de Castelló, Espadà, Calderona, del massís del Caroig, Serra del Martés , Hoces del Cabriel i Xúquer i el seu entorn, així com les serres del sud de València i nord d'Alacant. De moment, es desconeix des d'on vénen. En aquest marc, en diverses cimeres valencianes s'està desenvolupant un estudi per conéixer millor la connectivitat de les poblacions, mitjançant l'anellament d'aus que permeten reconéixer-les a través de fotografies o fins i tot la seua observació de prop ().

Potser siguen els cims del Penyagolosa, Montdúver, Benicadell, Montcabrer, Aitana o Puigcampana on és més freqüent trobar-se aquestes aus. No obstant això, depenent de l'any i la cruesa de l'hivern, és possible veure'ls en penyals, matolls oberts i pastures de localitats de poca altitud com el Garbí, el Montgó, la Serra del Cid, el Desert de les Palmes i Orpesa, apropant- amb confiança als observadors a l'espera que al seu pas facen saltar algun insecte, o que caiguen engrunes del merescut dinar després d'arribar al cim. Un comportament que li ha donat el seu nom en valencià, cercavores o bardisser.

Beneficis del excursinista

Lluny de suposar una amenaça, la presència d'excursionistes pot tindre efectes beneficiosos per a l'espècie, que sol aprofitar les restes d'aliments que es deixen en els cims, el que li permet suportar millor el període hivernal.

Buscar i gaudir cercavores amb una observació tranquil·la de la seua proximitat i recerca d'aliment és un al·licient més per a visitar els nostres cims durant l'hivern. Encara que sempre mantenint el respecte per elles. Al cap ia la fi, si se senten amenaçades, amb un ràpid batre d'ales, poden desaparéixer refugiant-se en un tallat.