Sembla inevitable que cada any hàgem de patir la pèrdua de gent volguda, però poques vegades falten amics que han deixat amb el seu que fer una marca imborrable en la conservació de la natura valenciana. Fa pocs mesos va faltar Ferran Royo Pla, ‘un pagés que fa de professor’ com ell s’anomenava a sí mateix, però que feia de professor excepcional, transmetent un coneixement que perdurarà per moltes generacions, sobretot a les comarques del nord de Castelló i el sud de Tarragona.

Nascut el 1969 a Santa Bàrbara –és a dir, ‘planer’, com l’agradava que el digueren–, ja prop de la vora nord del Sènia, Ferran va fer un territori què, lluny de les batalles interessades dels polítiques, no coneix realment de fronteres naturals, culturals ni lingüístiques, expressant-se de fet amb una variant dialectal pròpia.

Professor d’ensenyament secundari a Benicarló i resident aVinaròs, Ferran Royo estava acostumat a transmetre el coneixement de les ciències naturals, abastint un ample acerb sobre la flora, fauna i geologia del territori que més sovint patejava. Aquesta visió ampla del medi natural, unida a la seua capacitat comunicativa i a una força vital excepcional, no va quedar-se tancada a les aules, fent del seu temps lliure tot un exercici de la professió de naturalista i de promotor de la conservació del territori.

Ferran Royo Pla. Foto: http://massisdelport.org/ Grup de Recerca Científica ‘Terres de l’Ebre’

Trobador incansable

Trobador incansable de plantes de relleu, va transmetre alguns dels seus descobriments a revistes com ara , promoguda pel grup conservacionista Amb un grup excepcional d’amics naturalistes i col·laboradors va promoure la creació del , tot seguint l’esperit de coneixement del medi que ja va encetar dècades enrere el seu codirector de tesi doctoral, el Dr. Lluis de Torres Espuny. Al sí d’aquest equip, Ferran va organitzar i dirigir nombroses excursions de descobriment del medi, augmentant els seu camp de coneixement sobre la flora i vegetació a altres elements de la natura, i particularment als fongs i als arbres monumentals.

L’herència més notable d’aquest treball en equip és el llibre en tres volums que va dirigir , un excel·lent catàleg sobre la flora dels Ports de Tortosa i Besseit i zones properes, on a més d’il·lustracions i dades bàsiques de totes les espècies de plantes vasculars –arbres, arbustos, herbes i falagueres–,   es va avesar tot un recull de coneixements populars –etnobotànica, refranys, elements de l’arquitectura rural, etc.– i dels exemplars més notables d’arbres per la seua talla gegantina o edat avançada.

Comunicador de televisió

Ferran va destacar igualment per la seua vàlua com a comunicador i divulgador del coneixement de la natura, participant sovint en jornades o impartint conferències a nivell local i comarcal, on més podia gaudir del contacte amb la gent del poble, i especialment amb els treballadors del camp i els amants de la muntanya. Va ser durant molts anys col·laborador regular dels reportatges sobre la natura valenciana que emetia el programa i dels seus equivalents a la Televisió de Catalunya, al mateix que a les emissores locals de ràdio de les terres baixes de l’Ebre i el Sènia.

Ferran se’ns ha anat, però ha deixat un record extraordinari per a tots els que el coneguérem, i el seu esperit seguirà viu mitjançant els seus llibres. La mort no el deixà veure publicat el segon volum del llibre , del que era coautor. Però, ferit per la malaltia ja molts mesos abans de la seua mort, no va deixar de treballar als  projectes comunicatius i de conservació de la natura. La vida continua, però estarà difícil tornar als Ports i els seus voltants sense fer memòria dels coneixement i la extraordinària qualitat humana de Ferran, de segur que a cada pas ens vindran al cap moltes de les seus sàvies paraules.