La Nacra és una clòtxina gegant, pot arribar a mesurar més d’un metre d’alçada, exclusiva de la Mediterrània. L’esperança de vida del bivalve és de 30 anys i trobar els primers exemplars morts a Almeria va fer saltar els senyals d’alerta.

Cronologia de la mortaldat

A l’octubre, un mes després, els biòlegs marins responsables del Projecte Nacra de l’Institut d'Ecologia Literal observen, en la Reserva Marina de Tabarca, un mol·lusc amb símptomes estranys: molla retirada, pegada al fons de la closca i valves semi obertes. Dos dies després estava morta.

En un mes, va desaparéixer el 80% de la població de Pinna Nobilis, repartida en un percentatge de 3 exemplars per cada 100 metres quadrats. La misteriosa mortaldat també es detecta al litoral Murcià.

S’analitzen alguns individus morts i es descobreix una infecció generalitzada produïda per un paràsit unicel·lular, protozou Haplosporidium especialitzat a destruir el sistema digestiu del mol·lusc gegant i habitual predador de les ostres.

Àrea d'afectació

En una primera aproximació d’urgència, l’àrea afectada és el triangle format per les aigües d’Almeria i Múrcia, Les Illes Balears i Alacant. Des de la Reserva Marina de Tabarca fins al Cap de Sant Antoni en el nostre territori. Dins la catàstrofe mediambiental, un alé d’esperança. La Reserva Marina de les Illes Columbretes, El Delta de l’Ebre i les Illes Medes estan netes.

Es desconeix l’origen del paràsit, però es baralla la hipòtesi d’una expansió des de les granges de cultiu d’ostres o des de les aigües de llast dels bucs.

Impotència de la ciència

L’Institut Oceanogràfic Espanyol dirigeix la investigació i reuneix regularment experts de tot Espanya a les Illes Balears a fi de buscar-ne solucions. Santiago Jiménez de l’Institut d’Ecologia Litoral n’és el representant valencià. Es mostra pessimista i manifesta que cal esperar a l’hivern per saber si des de les zones no infectades les larves nascudes a l’estiu recolonitzen els fons marins i de manera natural es restableixen. El problema és que el paràsit assassí rebrota cada cert temps.

Mentrestant, l’institut Oceanogràfic Espanyol prepara un cens d’afectació a la Mediterrània i un document d’alerta per a avisar sobre l’abast de l’atac.

Ara per ara, només queda esperar. Si, després de l’hivern, no es dóna una repoblació natural, entraríem en una fase greu on, a llarg termini, podria plantejar-se la cria en captivitat del bivalve per a obtenir individus resistents al paràsit. És una possibilitat cara que requereix procés previ d’experimentació i investigació, afig Santiago Jiménez.

Projecte Nacra

L’Institut d’Ecologia Litoral d’Alacant dirigeix el Projecte Nacra a la Reserva Marina de Tabarca destinat a conéixer la funció bio indicadora del mol·lusc gegant. Tenen instal·lades 125 estacions als fons marins, amb sensors subaquàtics i exteriors. Han mesurat els moviments de les nacres i els han comparat amb els registres de l’estació meteorològica instal·lada al costat del Museu Nova Tabarca.

Entre les conclusions, hi han esbrinat la tendència de les Nacres a tancar les valves, conjuntament, a la nit i a obrir-les al matí, la influència de la lluna plena en el cicle reproductor de l’espècie o la important funció ecològica dels mol·luscos a l’hora de detectar contaminació en el medi marí.

Per desgràcia, la població de Tabarca ha desaparegut i les dades recollides ens mostren la pèrdua ambiental si les nacres no tornen de manera natural des de les àrees no afectades o a partir de les laves dels exemplars immunes.