Un nou estudi de la Universitat Politècnica de València, dirigit per Reforest investigadors del grup de l’Institut d’Ingeniería de l’Aigua i el Medi Ambient, ha analitzat l’evolució del paisatge agroforestal de la província de Castelló durant el període 1957-2007. Segons el resultat de l’estudi, el paisatge típic mediterrani corre el risc de desaparéixer com a conseqüència de l’augment en la densitat de les zones forestals.

Segons l’investigador Rafael Delgado, aquest canvi en el paisatge ha estat provocat especialment per factors socioeconòmics i ecològics, entre els que destaca la despoblació i la posterior desagrarització de la província de Castelló, “un territori paradigma dels processos de despoblació i, per tant, representatiu a l’arc mediterrani”.

Descens dels usos agrícoles

En paraules de Rafael Delgado, “l’ús dels recursos forestals és menor que el seu creixement”, pel que les zones forestals creixen amb major rapidesa i ocupen zones anteriorment dedicades a l’agricultura i que es troben actualment abandonades per la despoblació. L’investigador valencià afirma que s’ha produït “un descens enorme dels usos agrícoles, en especial dels cultius que han sigut els estructuradors del paisatge, al temps que els usos urbans tenen major creixement relatiu, amb una incidència limitada a escala territorial, però amb grans repercussions locals”.

A més, l’investigador qualifica la situació “d’alarmant” ja que pot derivar en una homogeneïtzació del territori i en la desertització d’àmplies zones  com a conseqüència de la desvertebració territorial. Per a fer front al problema, l’estudi opta per definir estratègies que permeten gestionar aquest espai territorial i els seus recursos, “si no volem que la situació derive en altres greus problemes”.