Es tracta del Bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys), provinent de la Xina, el Japó, Corea, i Taiwan. Uns epítets que són evidents, però que permeten diferenciar-ho de la gran majoria de xinxes autòctones similars a ells que tenim en la Comunitat Valenciana, que col·loquialment coneixem com a "escuts", per la seua forma, o "pudents", per l'olor que tenen quan se senten amenaçats. Simplement per precisar sobre això, això de "marbrejat" prové d'un dels seus trets característics, unes bandes clares alternes amb bandes fosques en la vora exterior de l'abdomen.

Polissó per naturalesa

Malgrat tindre aqueix origen tan llunyà, en les últimes dècades s'ha establit en moltes parts d'Amèrica del Nord i ha arribat recentment a Europa i Amèrica del Sud. I com ha arribat fins ací? Com a bona espècie exòtica invasora, la seua biologia li permet "anar-se'n d'aventura": li agrada amagar-se en els vehicles de motor (cotxes, camions, etc.), la qual cosa li permet colonitzar fàcilment nous territoris.

Si a això li sumem que és una xinxa que s'ha adaptat a viure en uns certs cultius asiàtics que s'exporten a mig món, ho té tot fet per a, amagat en caixes i contenidors, colar-se en vaixells i avions com si fóra un polissó i colonitzar mig món. A Europa, el bernat marró marbrejat va aparéixer per primera vegada a Suïssa, en 2007. En 2012 ja estava a Alemanya, França i Itàlia. Als Estats Units, va aparéixer abans, en 1998. És el que té la globalització.

  Bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys), Foto: Pablo Vera.

En la península Ibèrica es va observar per primera vegada en 2016, al Campus universitari de Girona. Des de llavors, s'ha estés ràpidament per tot el litoral català (Girona, Barcelona i Tarragona), però també a Madrid, Sant Sebastià, Sevilla i ara a València, gràcies a les connexions logístiques i comercials que uneixen aquestes grans ciutats. De moment, la major part de les observacions són en entorns urbans, principalment per la presència més gran de persones que poden observar-la, i també pel refugi que suposen (sobre això tornarem de seguida). Encara que com bé us imaginareu, vivint en mitjans agrícoles en la seua zona d'origen, i sent un insecte que s'alimenta de sucs vegetals, poc temps ha tardat a ser present en aquests ambients.

En l'altra part del món, però com a casa gràcies a la jardineria

I és que, a vegades, això que les espècies complisquen el seu cicle vital té la seua complicació: com qualsevol espècie, té la "mania" de menjar per a viure. Fent gala d'un altre dels caràcters de les espècies exòtiques invasores, és summament adaptable, i pot complir el seu cicle vital aprofitant-se de fruiters, plantes hortícoles, cultius de gramínies i... oh, sorpresa!, d'una gran varietat de plantes ornamentals.

De nou, tornem a ressaltar el fet de fins a quin punt la jardineria és important per a reduir la capacitat de colonització d'espècies exòtiques. Si a més de facilitar-los els viatges intercontinentals, ens dediquem a plantar espècies de tot el món, estem posant-los una catifa roja perquè s'instal·len a les nostres ciutats. Pot ser que algunes espècies mediterrànies no siguen tan vistoses com algunes asiàtiques, americanes o sud-africanes, però ajuden al fet que la fauna autòctona entre a les ciutats, i li ho posa més difícil a l'exòtica. Una fauna exòtica que ... Oh, nova sorpresa!, pot desequilibrar els malparats ecosistemes agrícoles i causar grans plagues i pèrdues econòmiques.

   Bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys), Foto: Pablo Vera.

I, és que, com s'adapta a quasi tot, existeix el risc que acabe danyant a alguns cultius. Alguna cosa que ja està ocorrent, per exemple, a Itàlia. No és una situació dramàtica a escala general, ja que la seua afecció sol ser local i causar problemes sobre el creixement de les fruites i hortalisses. A molts això ens és igual, ja que entenem allò que la imperfecció és pròpia de la naturalesa, però les distribuïdores i els intermediaris no valoren igual una caixa de bresquilles perfectes que una altra amb aquestes bresquilles deformes.

La dificultat per al seu control és que ha trobat a les ciutats un refugi, on l'actuació és molt limitada. O voleu que el cel es cobrisca d'avionetes fumigant-nos per una xinxa? En l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries) porten des de 2016, el mateix any de la seua detecció, realitzant estudis sobre la seua biologia i testant sistemes per a controlar-lo eficaçment en la mateixa mena de cultius que tenim per ací: hortes i fruiteres arbòries. Una tasca que no és fàcil, atés que comparteix hàbitat amb moltes xinxes autòctones que són molt semblants.

Alerta okupa

I a tot això... per què intenten colar-se a casa durant aquestes setmanes? Perquè senzill, per a refugiar-se de l'hivern aprofitant la calor de les nostres llars i esperant l'arribada de la primavera. Poden simplement quedar-se quiets esperant en la polleguera d'una porta, a la cantonada d'una paret, o amagar-se en caixes elèctriques i cambres de màquines, on passaran un hivern calents.

És molt important dir que són completament inofensives, no cal entrar en pànic ni cal témer per la seua presència per molt que el nostre instint de supervivència s'active i ens faça traure'ls a empentes de la casa, donar-los amb una revista o trepitjar-los sense pietat, sobretot si entren diversos individus. Bé, l'única cosa és que, com altres xinxes autòctones és una "xinxa pestilent": quan se senten amenaçats, excreten una substància d'olor desagradable per glàndules localitzades en l'abdomen i tòrax. Molts ho hem patit i sabem que és una pudor que es passa en segons i facilita que la bestiola s'escape mentre ens penedim de posar-li la mà damunt. Però ull amb els nostres companys felins, que jugant amb ells poden patir un xicotet contratemps i passar-ho mal una estona si de sobte reben a prop aqueixa excreció.

A penes 4 anys després de la seua arribada, resulta impossible erradicar-la, així que l'única opció és controlar mitjanament la seua població, aprofitant que busquen refugi a les ciutats per a passar l'hivern. La solució, si no volem ser massa violents, és atrapar-los i posar-los en aigua i sabó (els típics insecticides que es tenen a les cases no els afecta en absolut, així que pots evitar usar-ho i ruixar-te amb el producte, encara que siga de manera col·lateral). Però ull, fes-ho NOMÉS SI S'ESTÀ COMPLETAMENT SEGUR DE LA SEUA IDENTITAT. Fixa't en les principals regles d'identificació: tenen dues bandes clares en les antenes i el cap quadrat, de la forma que ve reflectida en aquesta infografia.

La ciència ciutadana, una eina per al seu control

En qualsevol cas, la ciència ciutadana és clau per a conéixer aquestes espècies i treballar a prevenir el seu impacte. Si les veus, abans d'acabar amb ells (si decideixes fer-ho), recorda prendre fotografies i pujar-les a aplicacions com a Biodiversitat Virtual o iNaturalist. Allí, centenars d'experts identifiquen les fotografies que es pugen, i tota la informació aportada per ciutadans com tu o com jo, permet conéixer millor la seua biologia, requeriments i distribució. Però el més important: són eines de detecció precoç, imprescindibles per al control de les espècies exòtiques invasores, i desencadenen eines per al seu control local.