Víctor Navarro, l’ecologista que no és jubila. Ramón Ibor, caçador d’espardenya. Vicenç Rosselló, Antonio Vizcaíno, Rosa Miracle, Juan Antonio Gómez, Emili Piera, Mario Giménez, Vicent Mocholí, Francisco Pérez Puche, Enric Bellido, “El tio Boro”.... són només algunes de les 30 persones que parlem de la seua relació amb l’Albufera de València des de diferents punts de vista, però que tenen com a fil conductor l’estima i el treball en un espai difícil d’entendre des de fóra en tota la seua complexitat. Són llauradors, biòlegs, naturalistes, caçadors, pescadors o periodistes que mostren les seues opinions, percepcions i coneixements sobre els anys transcorreguts des de la declaració del Parc Natural en 1986 a “Trenta anys, trenta mirades”, una obra de Vicent Llorens i Bosco Dies, de la Fundació Assut.

El llibre, possible gràcies a la col.laboració de la Fundació Aguas de València, l’Ajuntament de València i la Generalitat, s’ha presentat aprofitant el Dia Mundial dels Aiguamolls al Centre d’Interpretació del Racó de l’Olla, que registra una mitjana de 30.000 visitants a l’any, situat en ple cor del parc natural de l’Albufera. Un nodrit acte amb la presència de la major part dels entrevistats, així com altres sectors implicats en la gestió del parc. La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha reconegut “els grans reptes” que cal abordar per a garantir la conservació de l’Albufera, destacant algunes “xicotetes passes” que ha donat la seua administració. Entre les prioritats d’actuació Cebrián destaca la regulació hídrica de l’espai, clau per a la seua supervivència, dins un pla especial d’actuació o l’ampliació de les zones d’amortiment al voltant de la zona protegida. La consellera ha recordat la importància de les zones humides per a fer front a l’acció de temporals i les inundacions.

“Si una paraula defineix l’espai natural és la complexitat”, en eixa idea ha insistit Sergi Campillo, Regidor de la Devesa-Albufera, que recorda tots els conflictes generats històricament entre la gent que hi viu i treballa dins el paratge, les administracions o els naturalistes, i que apareixen reflectits en la publicació. Campillo ha destacat la intenció de l’Ajuntament de treballar en la millora de la connexió de la ciutat de València amb l’Albufera, amb la responsabilitat de preservar un patrimoni  natural i cultural de tota la ciutat. El president de Global Omnium i la Fundació Aguas de València, Eugenio Calabuig, destaca dins del llibre que l’Albufera és “un referent de la conservació mediambiental i un símbol de la història del poble valencià”. En la presentació també han estat presents el Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro, alcaldes de la ribera de l’Albufera, l’actual directora del Parc Natural, Paloma Mateache, representants de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, organitzacions agràries i de regants i d’associacions ecologistes.

Clars i obscurs

Bosco Dies, un dels autors del llibre i enginyer agrònom de formació, porta molts anys dedicat a l’observació i estudi de l’Albufera i en especial de les aus. Ell destaca que el procés per elaborar “Trenta anys, trenta mirades” ha permés reunir les veus al voltant dels conflictes no resolts sobre la gestió de l’espai des de diferents angles, amb als seus “clars i obscurs”. Bosco evidencia que una cosa en comú a totes les veus, aconseguida amb el pas del temps, és la acceptació de la protecció com parc natural, un procés complicat que va començar per la iniciativa de molt poca gent. El tècnic considera el cultiu de l’arròs “una peça clau” per a la supervivència l’aiguamoll, que “no tindria res a vore amb l’Albufera actual” sense eixe cultiu, i estima important treballar en la solució dels problemes al voltant de l’època de les inundacions o les malalties del cultiu, per a tractar de beneficiar totes les parts implicades i garantir la conservació de l’espai amb la gran biodiversitat que alberga.

El periodista Vicent Llorens, coautor del llibre, explica com el treball de recerca ha evidenciat la necessitat de “reivindicar una empatia” entre els agents socials relacionats en la vida a l’Albufera, com recorda el també periodista Emili Piera, un dels entrevistats en la publicació. “Un espai antròpic”, que és molt més complex que altres parcs naturals. Llorens afirma que totes les parts tendeixen a la simplificació de la realitat a partir dels seus respectius interessos, al temps que s’ha produït al llarg dels 30 anys una falta de gestió efectiva sobre el paratge. Llorens considera necessari incrementar les connexions entre totes les parts implicades.

Vicent Llorens, Eugenio Calabuig, Elena Cebrián, Sergi Castillo i Bosco Dies