No crec que ningú en l'actualitat siga tan ingenu de pensar que corre risc zero vivint en una àrea de 100 km a la rodona d'una central nuclear. En la nostra memòria estan els efectes de les dues grans catàstrofes nuclears de Chernobil i Fukushima i sabem amb certesa que l'accident pot passar. Però se'ns oblida en el dia a dia, no li donem importància. No obstant això és ara, precisament, el moment de recordar-se del risc de catàstrofe nuclear que correm els valencians que vivim prop de la Central Nuclear de Cofrents. Perquè la decisió que ha de prendre el Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic és mantenir aquesta vella Central en funcionament o desmantellar-la i oblidar-se definitivament del risc de l'accident. Si a més sabem que és pràcticament innecessària i ens encareix el rebut de la llum, la decisió hauria de ser clara.

 Central Nuclear de Cofrents. Foto:Samarucdigital

Explotar una Central Nuclear més enllà de la seua vida útil.

La nuclear de Cofrents es va posar en funcionament en 1984. Amb el govern del PSOE de Zapatero, Iberdrola va aconseguir prorrogar la llicència en 2011, just un mes abans de l'accident de Fukushima, la central nuclear del Japó de semblants característiques a la de Cofrents. Després de l'accident nuclear, el Govern alemany, decretava el tancament de totes les seues centrals nuclears entre 2021 i 2022. Ara Iberdrola, propietària de la central, demana una pròrroga de la seua explotació fins al 30 de novembre de 2030 i el Consell de Seguretat Nuclear CSN li ha donat el seu vistiplau a aquesta ampliació de la llicència, que caduca el pròxim 20 de març.

El CSN certifica que el funcionament de Cofrents és correcte i que de la seua avaluació es desprenen diverses propostes de millora de la seguretat i gestió especialment a causa de l'envelliment, "perquè la central complirà 40 anys d'operació en 2024 i a partir d'aquest any entrarà, per tant, en la denominada Operació a llarg termini (OLP)" assegura el CSN en un comunicat. Cal recordar que 2024 era la data que marcava la vida útil per a la qual va ser dissenyada la Central Cofrents i que la Central de Garoña es va tancar en 2017, malgrat l'informe favorable de CSN per al seu prorroga, precisament amb el criteri de no crear un precedent perquè la resta de centrals poguessen prolongar la seua vida útil més enllà dels 40 anys. Criteri que ja es va saltar aquest govern en el cas de central de Vandellós II i de la central d'Almaraz a l'estiu de 2020, a pesar que PSOE i Podem portassen en els seus programes electorals la rotunda oposició a la prolongació de la vida útil de les centrals. Cofrents fa 37 anys de vida operativa. Si es prorroga la seua explotació, Cofrents arribaria als 47 anys funcionant en 2030, una longevitat molt superior per a la qual va ser dissenyada i molt superior a l'edat mitjana de tancament de les centrals nuclears europees.

Ara, la patata calenta està en mans del Ministeri de Transició Ecològica que ha de donar el vistiplau a aquesta pròrroga de l'explotació a Iberdrola. El seu titular, Teresa Ribera, en una visita recent a Castelló va insinuar, al costat de Ximo Puig, que seria lògic, amb l'informe favorable del CSN, prorrogar la llicència fins a 2030, d'acord amb un calendari acordat en 2019 amb les elèctriques (Endesa, Iberdrola, Naturgy) per a tancar totes les centrals en l'horitzó temporal 2027 i 2035, tenint en compte que el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC), estableix la contribució de l'energia nuclear al mix energètic. Un protocol que no ha estat recollit en cap llei o decret. En la decisió comptava per a la ministra la impossibilitat de l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa), empresa pública que gestiona els residus radioactius i responsable del desmantellament de les centrals nuclears d'Espanya, de treballar en el desmantellament d'una i mitjana o dues centrals al mateix temps. Alguna cosa que diu molt poc de la planificació dels Governs d'Espanya en matèria d'energia nuclear.

Aquesta insinuació de possibilitat de pròrroga de la ministra, no va asseure bé en els que demanaven el tancament immediat de Cofrents. "Que siga fort" i no es deixe portar pels interessos del lobby de les energètiques i avançar en una Transició Ecològica justa i segura, és el que li demanen a la ministra Teresa Ribera des del col·lectiu Tanquem Cofrents, que agrupa els principals grups ecologistes del País Valencià, així com a sindicats i altres organitzacions de la societat civil valenciana.

Dijous passat, aniversari de la catàstrofe nuclear de Fukushima, activistes de Greenpeace es van encadenar en l'entrada a la central nuclear de Cofrents, impedint el seu accés. Amb un bidó, cadenes i tres pancartes amb el lema "Tancament Nuclear: Només Fukushimas". També li ho han demanat des de les Corts Valencianes amb una Proposició No de Llei en 2017 i des de principi d'any li ho han demanat diferents grups d'esquerres, tan valencians com en el Parlament a Madrid, els mateixos que sostenen el Govern progressista de Sánchez.

En la seua majoria els valencians prefereixen el tancament de la central nuclear. Teresa Ribera té fins al 20 de març per a decidir. De moment ha dit que "per sobre de qualsevol decisió estarà la seguretat del funcionament, del desmantellament i del subministrament". Però per a Salva Moncayo de Tanquem Cofrents "tot depén d'una decisió política" prou important "per a ser tractada en el consell de ministres amb el president Pedro Sánchez al capdavant".

És segura la central nuclear de Cofrents?

Per al col·lectiu antinuclear l'ampliació del seu funcionament és una decisió "absolutament irresponsable, ja que la central està vella, deteriorada i el perill d'accident greu augmenta exponencialment cada any que passa en aquestes condicions". A més, recorden "la baixa cultura de seguretat de la direcció d'aquesta central, reconeguda pel mateix CSN". De fet la central ha notificat al Consell de Seguretat Nuclear més d'un centenar de successos de seguretat en les dues primeres dècades del segle XXI, tres d'ells de nivell 1 en l'Escala Internacional d'Accidents Nuclears, denominats incidents. Els més greus ocorreguts en 2011 i en 2017, quan una sèrie d'avaries encadenades van obligar durant mesos a parar la central, recorda José Juan Sanchis de la Plataforma Tanquem Cofrents

Per a Greenpeace "tampoc s'han completat tots els requeriments derivats de les proves de resistència que s'estan implementant a conseqüència de l'accident nuclear de Fukushima".

Per als antinuclears el perill s'eleva en estar la central nuclear construïda sobre una falla que ha provocat terratrèmols de grau 6, en terrenys sedimentaris, volcànics i en la confluència del riu Xúquer i el Cabriol, dos rius generadors d'inundacions i que aigües amunt tenen els pantans d'Alarcón i Contreras. Per tant Cofrents no aquesta exempta de possibles accidents per catàstrofes naturals.

En cas d'accident nuclear, la responsabilitat civil d'Iberdrola és molt baixa. 1.200 milions d'euros en comparació amb els costos que ha tingut per exemple Fukushima que es calculen, segons la Comissió Europea, en 187.000 milions d'euros per a pagar les assegurances i la compensació per danys de l'accident. I endevinen qui haurà de pagar la diferència. Segur que ho han endevinat. L'Estat, és a dir, tots els espanyols.

El problema de l'emmagatzematge de residus radioactius d'alta activitat

Hi ha un cert debat a qualificar l'energia nuclear com a neta i seguir amb el mix elèctric de renovables i nuclear. Per descomptat emet menys CO₂ que una central de carbó, però els seus residus i accidents són els més perillosos per a la salut humana i el medi ambient. L'emmagatzematge i control dels residus d'alta activitat és una cosa que la indústria nuclear a escala mundial no té fins i tot resolt 70 anys després de l'inici de l'Era Nuclear. Són residus que seran perillosos durant milers d'anys. Cofrents ha produït en aquests 37 anys de funcionament gairebé mil tones d'aquest tipus de residus radioactius d'alta activitat, i són només el 4% dels residus de diferent intensitat d'activitat radioactiva que genera la central i que s'emmagatzemen de manera definitiva en el magatzem centralitzat del Cabril en Hornachuelos (Còrdova), que avui dia està prop del màxim de la seua capacitat d'emmagatzematge.

Les piscines d'acer i formigó on s'emmagatzema a Cofrents aquests residus d'alta activitat estan ja al límit de la seua capacitat. En 2020 s'ha construït en l'exterior de la central, a l'aire lliure i al costat del riu Xúquer, un Magatzem Temporal Individualitzat (ATI) que albergarà en contenidors els residus que generarà Cofrents fins a 2030 i que ja es començarà a utilitzar aquest mateix any. Si contínua la seua activitat fins a 2030 la central produirà entre 250 i 300 tones més de residus radioactius d'alta activitat. Residus que romandran aquí, al costat del riu, durant anys fins que es trobe la difícil solució a l'emmagatzematge i que Enresa haurà de gestionar i vigilar durant segles amb diners públics. Fins i tot aquesta per veure l'eficàcia d'Emmagatzematge Geològic Profund (AGP) on estan abocats en un futur a finalitzar la seua vida aquests residus. A Finlàndia, on els propietaris de les nuclears es fan càrrec de la gestió dels seus residus, estan construint un d'aquests AGP amb disseny suec a una profunditat de més de 400 metres sota el nivell del sòl amb la condició d'aïllar a llarg termini els residus radioactius de l'entorn humà i de la biosfera.

Pesada motxilla que deixa al planeta i al nostre país l'energia nuclear. Una hipoteca per a tota la vida que haurem de pagar tots els ciutadans, qui si no pagarà en forma d'impostos aquesta herència enverinada i amb les seues vides i salut en cas que aquests residus s'escampen.

És rendible i necessària la nuclear de Cofrents?

Espanya és el cinqué país de la UE amb la factura elèctrica més cara, i la població ja sofreix l'anomenada pobresa energètica. Els experts auguren que els preus del mercat elèctric baixaran a causa de l'expansió, afavorida per Europa, de les renovables, molt més netes i sense costos variables o pròxims a zero. El vent i el sol no es paguen. El preu, reconegut pel sector, de produir electricitat en una central nuclear és d'entre 40 a 45 €/MWh i la previsió és que la producció d'electricitat baixe en els pròxims dos anys fins a situar-se per sota de 40 €/MWh. Això significaria que en un parell d'anys produir electricitat en una central nuclear no seria rendible, tret que es regulés el mercat per a impedir que el preu de l'electricitat baixés per sota del preu de rendibilitat. De moment el mateix sector ja diu que les centrals estan operant a pèrdues. El desembre de 2019 el preu de la llum aconseguesc el seu preu més baix des de març de 2014 pel fet que les energies eòlica i hidràulica van ser capaces de cobrir la major part de la demanda.

Cofrents, segons dades de la mateixa Iberdrola, va produir 9.247 milions de quilowatts hora (kWh) en 2020, el 3,7% de la producció elèctrica de l'estat espanyol. I el conjunt de les nuclears suposa el 20% del total de l'electricitat consumida a Espanya. Les energies renovables suposen ja el 49,3% del total de la capacitat de generació elèctrica instal·lada a Espanya que és de 108 GW, mentre que, com a molt, la demanda en els pics més alts no supera els 40 o 45. De fet, Xarxa Elèctrica d'Espanya assenyala en el seu informe sobre el sistema elèctric espanyol que la demanda d'electricitat es va situar en els 25.745 GWh en 2020, degut sobretot a la pandèmia, però també a instal·lacions d'acte consum i l'embranzida d'energies renovables i netes. Per a la plataforma antinuclear Tanquem Cofrents, no necessitem les centrals nuclears per a mantenir la seguretat del subministrament, ens sobren 60 GW.

Des de Greenpeace asseguren que "a Espanya, l'electricitat val més del que costa perquè a causa del disseny del mercat elèctric marginalista, es paga al mateix preu el gas, el carbó, la nuclear, la hidràulica i les renovables, independentment del que realment costen; per això, algunes fonts de generació d'energia estan sobre retribuïdes (nuclears i hidroelèctriques), especialment en la conjuntura actual. Així doncs, tancar les nuclears suposa una altra oportunitat per al país i un alleujament per a la seguretat, un increment del PIB i un respir per al mercat elèctric".

Per a J Sanchís la jugada pot estar en l'anomenat "lucre cessant". Si el govern prorroga la llicència 10 anys més i Cofrents hagués de tancar dins de 2, 3 o 4 anys per falta de rendibilitat o fallades de funcionament, l'Estat hauria d'indemnitzar a Iberdrola pels volums d'electricitat que no es podrien generar amb el tancament. Una teoria gens forassenyada perquè ja ha succeït amb les Centrals de Carbó a Holanda o les pròpies nuclears a Alemanya, on el Govern d'Angela Merkel ja hi ha hagut de pagar una compensació de 2.438 milions d'euros pel tancament de les seues centrals a les empreses energètiques E.On, EnBW, RWE i Vattenfall.

Davant l'amenaça de la perduda de llocs de treball Greenpeace ho desmenteix: "l'impacte econòmic de les actuacions lligades al desmantellament, la gestió dels residus i la substitució de l'energia nuclear per altres fonts suposarà la creació neta d'unes 300.000 ocupacions, dels quals 100.000 corresponen al desmantellament de les nuclears i 200.000 ocupacions a la instal·lació de nova potència renovable. A més, implicaria un augment del PIB d'uns 20.000 milions d'euros".

Ús i abús de l'aigua

Un altre dels punts importants, en opinió de Tanquem Cofrents, és l'ús desmesurat que fa de l'aigua la Central. Cofrents utilitza, segons la plataforma, 32 hectòmetres cúbics d'aigua, uneixes 10.500 piscines olímpiques a l'any per a refrigerar el seu nucli. Per a Sanchis. En un context de canvi climàtic que segons tots els experts auguren una baixada dels nivells hídrics en la conca del Xúquer, l'aigua del riu aniria més ben destinada a altres usos més prioritaris com el proveïment d'aigua corrent, el reg agrícola i la preservació del cabal ecològic.

Embutxacar-se els beneficis i socialitzar les despeses

El pitjor d'aquest assumpte és la sensació de falta de previsió i planificació en un tema tan delicat com l'energia nuclear. Les construïm en els anys 80 del segle passat sense saber molt bé que fer amb els residus més perillosos que existeixen i seguim sense saber-ho, omplim piscines amb ells o els amunteguem en contenidors a la intempèrie encreuant els dits perquè no passi neda. Les construïm amb una vida útil de màxim 40 anys i ara les volem esprémer perillosament fins a gairebé els 50. No perquè siguen rendibles o necessàries, sinó perquè Enresa puga recaptar de les elèctriques 19.000 milions d'euros que li falten per a desmantellar les centrals fins a 2035.

Però ni al govern, ni a les elèctriques, ni als ciutadans ens surten els comptes. El Fòrum nuclear i les elèctriques pressionen al Govern perquè se sume a la petició de França a Europa per a poder posar un preu fix a l'electricitat d'entre 45 i 50 € i, així, fer front a la taxa "Enresa", perquè no els és rendible la producció en un mercat cada vegada més copat per les renovables, molt més competitives en preu. El Govern no pot complir les seues promeses de no ampliar la vida útil de les centrals més enllà de 40 anys perquè li falta finançament i capacitat de gestió per a desmantellar les nuclears i fer-se càrrec dels residus radioactius durant milers d'anys. I negocia en secret amb les Elèctriques un calendari i un protocol de desmantellament no recollit en cap llei o decret que garantisca la seguretat jurídica d'aquest acord.

I els ciutadans, aquests que en la seua majoria paguem escrupolosament els impostos, haurem de pagar una llum molt cara durant anys pel lucre d'uns i la falta de previsió d'uns altres per alguna cosa que ni volem, ni és necessaria i és perillós per a la vida. Una herència enverinada del segle XX que posa en risc la nostra vida i la nostra salut com en una loteria. Com diu Lurdes Teixidor de Tanquem Cofrents "el dia abans de l'accident nuclear, Fukushima també era segura".