Més de la meitat de la població mundial pateix problemes per mal nutrició i no tots per falta de menjar, també per excés. El fundador de la Càtedra Unesco a Motpeller, Jean-Louis Rastoin, destaca com eixos problemes alimentaris estan relacionats al voltant del 50% de la mortalitat mundial. El veterà especialista francés sobre l’economia alimentària explica com vivim dominats en l’actualitat per l’anomenat “paradigma del transhumanisme” basat en “la fe a la ciència, la tecnologia i el mercat”, que generen un consum massificat i homogeneïtzat pel domini de les grans cadenes alimentàries. Com alternativa el investigador proposa un sistema de proximitat basat en l’agroecologia, una eco-concepció industrial i circuits curts de comercialització, amb xarxes de micro empreses. Un sistema amb el suport d’una política alimentària que hauria d’incloure incentius com la reducció de l’IVA.

Les propostes de Rastoin són algunes de les moltes idees i experiències aplicades en diverses parts del món, que s’han compartit i debatut en els Diàlegs sobre Nutrició i Sistemes Alimentaris Sostenibles, celebrats a la Universitat Politècnica de València. Les jornades han sigut el primer gran acte de València com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, que ha reunit representants de tot tipus de sectors relacionats amb el menjar des d’agricultors i distribuïdors, fins investigadors universitaris, dirigents polítics, comerciants o consumidors.

L’acte inaugural va contar amb l’assistència de la número dos de la FAO, Marcela Villarreal, Directora de la Divisió de Promoció Institucional i Desenvolupament de Capacitats. Villarreal va recordar que la població que passa fam al món s’han reduït en un 19% respecte als nivells de 1990. Però darrere de les xifres fredes i els percentatges matemàtics hi ha 800 milions de persones que continuen patint fam al planeta, una situació “escandalosa” en paraules de la dirigent de l’organisme de l’ONU per a l’alimentació i l’agricultura. Marcela Villarreal recorda que l’objectiu es reduir a 0 els nivells de fam abans de 2030, al mateix temps que assegura que les desigualtats entre rics i pobres continuen augmentant.

Un tema essencial per l’alimentació és el futur de l’agricultura a tot el món, també evidentment a València. En l’actualitat el territori valencià “és líder en superfície agrícola abandonada a Espanya” segons va assegurar el secretari general de l’Associació Valenciana d’Agricultors, Cristóbal Aguado, que lamenta “la tirania de la gran distribució” i defensa la sobirania alimentària. Ramón Mampel, secretari general de La Unió de Llauradors i Ramaders, considera necessari una agricultura amb sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, i va posar com exemple l’explotació ecològica que gestiona la Unió. Mampel va insistir en la falta de relleu generacional en les explotacions agrícoles valencianes.

El model "preus baixos"

L’exprimer ministre de Romania i ex Comissari Europeu d’Agricultura, Dacian Ciolos, va assegurar a València que la política comunitària està canviant per a tractar de preocupar-se més del productor i d’un sistema alimentari sostenible. Ciolos, un polític comunitari pioner en la defensa de l’agricultura ecològica i revolucionari en les seues tesis sobre la PAC, va insistir en la necessitat de donar més importància a la qualitat dels productes i fugir del model de “sempre preus baixos” que danyen als productors i als consumidors. El dirigent romanés considera necessari reivindicar el patrimoni agrícola com un valor immaterial del territori, més enllà del preu de mercat.

En les jornades va participar una nodrida representació de dirigents polítics autonòmics i municipals, entre ells el president de la Generalitat, Ximo Puig, la vicepresidenta Mònica Oltra i la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián. També assistiren la Vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, l’alcalde Joan Ribó, la regidora d’Agricultura, Consol Castillo, el de Participació Ciutadana, Jordi Peris, la regidora de Medi Ambient, Pilar Soriano, i el de Cultura Festiva, Pere Fuset, així com la regidora popular Maria Àngels Ramón-Llin. A la trobada va assistir a més el rector de la Universitat Politècnica, Francisco Mora, i la vicerectora de Responsabilitat Social, Rosa Puchades.

L'alimentació és massa important

L’alcalde Joan Ribó, ha defensat davant el consell de la FAO a Roma, poc després de les jornades, la necessitat de fomentar l’agricultura en les àrees urbanes com a solució als problemes alimentaris, i considera que “l'alimentació és massa important per a deixar-la en mans dels mercats globals”.

Els dirigents de la FAO assistents a la trobada de València destacaren les iniciatives de la capital del Túria en relació a l’agricultura i l’alimentació amb unes característiques que la converteixen en un exemple únic. Els mercats de proximitat que s’estan escampant pels barris de la ciutat s’estan combinant amb el manteniment i ampliació de la Tira de Comtar, un sistema tradicional de compravenda de fruites i hortalisses al detall que es manté en actiu des de temps de Jaume I.  Al mateix temps proliferen els horts urbans que ajuden a recuperar terreny de cultiu perdut, a més d’altres iniciatives com la promoció del menjar sostenible en els menjadors escolars o la coordinació d’un organisme com el Consell Agrari Municipal. Un fet diferencial que fa única a València és la seua relació d’amor i odi amb l’Horta, que a pesar de la destrucció urbanística conserva un cinturó que aporta producció agrícola de primera mà. Una altra situació privilegiada és la unió amb un gran aiguamoll com l'Albufera, amb els seus camps d’arròs, i la localització al costat de la mar. Tot forma part d’una economia que podria ser més circular.

La fam en el món s’acabaria si recuperarem tot el que llancem cada dia al fem. No és un tòpic ni un cas de beneficència, la realitat diu que, segons dades de l’ONU, cada any llancem al fem 1.300 milions de tones d’aliments, el que suposa un terç de la producció alimentària total. Un 42% d’eixes deixalles es produeixen en les nostres cases, un 39% en la fabricació, un 14% en la restauració i un 5% en la distribució, segons dades aportades per Javier Quiles, director de Relacions Externes de Consum, que reconeix l’existència d’uns mals hàbits de compra i consum, així com casos d’una inadequada gestió i manipulació dels productes. El representant de la cooperativa valenciana defensa que el consumidor no siga obligat a comprar més del que vol, i posa com exemple les safates de fruita tancades amb plàstic amb les peces contades.

La capitalitat mundial de València forma part de les accions iniciades amb l’aprovació del Pacte de Milà, el primer protocol internacional en matèria alimentària realitzat entre entitats locals, que va nàixer a la ciutat italiana el 2015. Fins al moment 138 ciutats han signat el pacte entre elles grans urbs com São Paulo, Buenos Aires, Nova York, Pequín, Mèxic, Melbourne, Dakar, Nairobi, Belo Horizonte o Toronto. Els representants de totes elles estan convocats a una gran cimera que està previst celebrar a València en octubre.

La portaveu de la Confederació de consumidors i Usuaris, Ana Etchenique, va coincidir en subratllar que compra “és una decisió política” que pren cada consumidor. Etchenique va destacar que es necessari abandonar l’invidualisme dels anys 90 que va servir com a ferramenta per a potenciar un creixement insostenible, carregat d’agressions mediambientals, i “recuperar la conversació”, per a reunir totes parts implicades en el procés alimentari des dels productors fins els consumidors.

La capitalitat mundial de València forma part de les accions iniciades amb l’aprovació del Pacte de Milà, el primer protocol internacional en matèria alimentària realitzat entre entitats locals, que va nàixer a la ciutat italiana el 2015. Fins al moment 138 ciutats han signat el pacte entre elles grans urbs com São Paulo, Buenos Aires, Nova York, Pequín, Mèxic, Melbourne, Dakar, Nairobi, Belo Horizonte o Toronto. Els representants de totes elles estan convocats a una gran cimera que està previst celebrar a València en octubre.

Les jornades han servit com aparador d’experiències aplicades a totes les parts del món, com el projecte Food for Cities de la FAO, que analitza en 8 ciutats d’Amèrica llatina i Àfrica el recorregut que segueixen els aliments fins arribar al seu destí final. Altres 47 poblacions del Regne Unit són objecte d’un altre projecte per estudiar la seguretat alimentària dels productes i construir una xàrcia més sostenible. Un treball que dirigeix l’enginyera agrònoma valenciana Ana Moragues, que investiga sobre alimentació a la Universitat de Cardiff al País de Gales, que va haver d’emigrar per desenvolupar la seua activitat científica. Ella és autora de diverses publicacions centrades en la construcció de cadenes de comercialització “més curtes o més justes”. Moragues evidencia com moltes vegades “no sabem realment d’on ve el nostre menjar” a causa de la complexitat dels sistemes logístiques que distribueixen els aliments, amb els consegüents riscos alimentaris. Com exemple recorda la crisi alimentària europea ocorreguda a causa del descobriment de carn de cavall sense etiquetar en hamburgueses l’any 2012. Ella defensa restablir els vincles entre productors i consumidors mitjançant els mercats de proximitat o les cooperatives.

Les jornades també han atret als representants de la Fundació Daniel & Nina Carasso, dedicada a fomentar l’alimentació sostenible i l’art ciutadà. En l’actualitat està donant suport a 200 projectes.