A La Carta À Punt Mèdia

Alguna vegada vos heu parat a pensar quants residus heu generat durant tot un dia, des que vos alceu fins que aneu a dormir? Al programa 41 de Samarucdigital volem que a partir d’ara pareu atenció a les deixalles, això que totes i tots produïm però que preferim no veure.

Residus i més residus és el que comporta la urbanització progressiva i l'augment de la població. La generació imparable de deixalles va assolir en 2016 els 2.010 milions de tones arreu del planeta. Si no prenem mesures urgents, els nuclis urbans s’enfrontaran en les pròximes tres dècades a un augment del 70% (3.400 milions de tones), tal com anuncien institucions com el Banc Mundial. Tenint en compte que els països amb ingressos elevats, que representen el 16% de la població mundial, generen més d'un terç de les deixalles al món, és necessari parlar de la problemàtica tot i que resulte incòmode. Encara que volem contribuir a la sostenibilitat, cadascú de nosaltres embrutem, malgrat que no ens agrade admetre-ho.

 Francisco Colomer, professor del Departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció de la Universitat Jaume I de Castelló

Entrevista amb Francisco Colomer

Tot i que la problemàtica dels residus ens acompanye des de llarg temps, la consciència ciutadana vers la generació de les deixalles representa un dels majors desafiaments en les societats avançades. “Sembla que la Unió Europea haja deixat com a impossible el fet de reduir, perquè els països més ecològics com Alemanya o Suècia són els que més reciclen, però també són els que més deixalles produïxen. La nostra mentalitat implica que una major qualitat de vida consistix a un major consumisme, i genera més residus”, lamenta Francisco Colomer, enginyer agrònom i professor del Departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció de la Universitat Jaume I de Castelló. Per aconseguir reduir les deixalles, és necessària la coordinació perfecta entre ciutadans, política i empreses. El principal problema del tractament dels residus és, per a Colomer, la falta de finançament. “El fet de que la política europea, estatal i autonòmica financie plantes de reciclatge, de classificació d’envasos lleugers i de compostatge, fa que la societat s’adone de que l’esforç a casa té un resultat positiu al medi ambient”, destaca. 

Vicent Garcia, enginyer químic i professional al sector de les energies renovables i les tecnologies de la informació

Entrevista amb Vicent Garcia

Segons les dades oficials, s’estima que la generació de residus domèstics per càpita assolix 1,5 quilos per persona i dia, o el que és el mateix, 500 quilos per persona a l’any. És certa la percepció de que ho estem fent tot mal? “Cada tona que entra a una planta de tractament de fracció resta és un fracàs col·lectiu”, advertix Vicent Garcia, enginyer químic doctorat en Enginyeria Nuclear per la Universitat Politècnica de València i que des de fa quinze anys treballa en empreses dedicades a les energies renovables i la tecnologia de la informació. Per a Garcia, la majoria de la gent i les institucions volen fer-ho bé, però el problema són les ferramentes disponibles per a aconseguir-ho.

La normativa europea es basa en la comanda de qui contamina paga. Però qui paga realment, el fabricant o l’usuari? “Si una empresa que fabrica ampolles d’aigua ha d’assumir uns costos, els carregarà al preu del producte, per tant paga el consumidor que compra l’ampolla. La màxima de ‘qui contamina paga’ cal dotar-la d’un marc legislatiu que actualment no tenim. Ara tots els veïns d’un carrer paguen exactament el mateix, i el comportament de cadascú és absolutament lliure en el que faça. Anem a la tendència de qui contamine paga, però la major part de les situacions al nostre territori no són així”, lamenta Garcia. 

Emili Gombau, Cap del Servei de Gestió de Residus de la Conselleria de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Entrevista amb Emili Gombau

La clau de la gestió dels residus residix en pensar en les deixalles com a font d’energia, no menyspreant les deixalles com alguna cosa a desestimar, defén Emili Gombau, geòleg de la Generalitat Valenciana, i des de juny de 2017 Cap del Servei de Gestió de Residus de la Conselleria de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. 

“Als anys 90, quan la gestió estava en mans de les diputacions, quasi cada poble tenia una abocador incontrolat on es cremava el fem, com passava amb les aigües residuals. Les innovacions en la implantació de sistemes de gestió a les depuradores ha funcionat, i tots les acceptem, però en els abocadors ens ha costat una mica més. A través de la gestió i el finançament de la Generalitat Valenciana als ajuntaments s’ha aconseguit eradicar tots els abocadors incontrolats a la Comunitat Valenciana, encara que quede algun d’enderrocs i de runa, però ha sigut una tasca molt important. Els grans abocadors s’han anat tancant, sobretot els més propers a la capital, però encara queda per segellar, per tal d’adequar-nos a la normativa europea, alguns abocadors en els que la Generalitat encara està en procés de tancament, com els treballs en Basseta Blanca de Riba-roja o la Murada d’Oriola, però manquen recursos”, explica.

Fa 50 anys, recorda Gombau, tant els recursos per fer materials i com les fonts d’energia eren molt propers, i els residus s’aprofitaven al mateix entorn. “A l’economia globalitzada, tant la utilització de recursos com la generació de residus es fa arreu del món, amb el problema de que l’energia que gastem en emprar un material ací o enviar-lo a Xina és molt gran, i abans no passava. El paradigma actual, el de la societat de consum, és totalment diferent. Era molt més efectiu l’ús de recursos al propi entorn que no el que passa ara. És necessari anar cap al reciclatge local, on el paper de la comunicació és fonamental per a donar a conéixer la diferent tipologia de sistemas amb campanyes”, ressalta. 

Tertúlia amb Vicent Garcia i Emili Gombau

Al temps de la tertúlia, Reis Juan conversa amb Vicent Garcia, Emili Gombau i el nostre company Batiste Miguel sobre qüestions que ens generen molts dubtes. Si les empreses estan obligades a buscar mètodes per a reduir l’impacte dels seus residus, per què els habitants generen el doble de deixalles que fa dues dècades? L’objectiu de vendre i la demanda del consumidor de productes més envasats han triplicat l’ús de plàstics, com a resultat de garantir la seguretat sanitària dels productes alimentaris. Podríem tornar als mètodes tradicionals com comprar al granell o retornar els envasos de vidre, si ha pogut desaparèixer la borsa de plàstic? Com pot l’administració contribuir al canvi? La matèria orgànica representa més del 40% de les deixalles, què cal fer per millorar el procés de recollida selectiva per a evitar que es barreje amb la fracció resta (no orgànica)? Les reflexions les trobareu en el programa #41 en A La Carta d’À Punt.

La finestra del Samaruc

Cada dilluns obrim una finestra molt especial, “La Finestra del Samaruc”, per la qual guaitem amb alguna persona ben coneguda per a totes i tots perquè ens descriga el seu paisatge més estimat. Al #41 ha sigut la blogger, guionista i escriptora, Fani Grande, que ens ha portat a l’Horta Nord, reivindicant una flor ben típica del paisatge agrícola valencià, la de la carxofa.

So de la natura

El so de la natura ens acosta el medi ambient a les ones d'À Punt amb sons dels espais naturals, de la mà del nostre company, el biòleg Batiste Miguel. En aquesta ocasió però, el que hem escoltat al #SamarucdigitalResidus és un dels oficis en perill d’extinció: l’esmolador.