Les platges i les dunes es configuren com un dels ecosistemes més valuosos per a la conservació de la biodiversitat a la regió mediterrània, gràcies a la immensa varietat d'espècies que acullen. Malauradament, aquests espais han sigut un dels entorns més alterats i degradats al llarg de l'últim segle. Les majors amenaces a què s'ha enfrontat el litoral i els seus hàbitats han sigut el desenvolupament urbanístic, lligat a un intens ús públic del sòl, la presència abundant d'espècies exòtiques invasores, la presència de plàstics i altres residus sòlids urbans i la mateixa neteja de platges, que deixa una superfície desproveïda d'elements orgànics sobre els quals s'estableixen una sèrie de comunitats de flora i fauna, en molts casos endèmica i en perill d'extinció. 

Si a tots aquests factors s'afegeix el desconeixement per bona part de la societat del paper que les platges ostenten com a preservadores de la biodiversitat, les conseqüències es tradueixen en una progressiva pèrdua de la vida natural i l'augment del risc de desaparició de les espècies més vulnerables. 

La reducció de poblacions de Corriol Camanegre al territori valencià, exemple paradigmàtic dels efectes de la desnaturalització del litoral. 

La reducció del 70% de poblacions de Corriol Camanegre al territori Valencià al llarg dels últims 30 anys, és un exemple paradigmàtic dels efectes de la desnaturalització dels hàbitats litorals. Aquesta xicoteta au limícola, que aprofita la vegetació dunar per a establir els seus nius i es nodreix d'insectes, crustacis i mol·luscs capturats a la vora de la mar, ha vist compromesa la seua supervivència a causa de la menor disponibilitat d'aliment, l'exposició a l'atac de predadors i la forta presència humana.

Malgrat la descripció d'aquest panorama poc esperançador causat per l'acció antròpica, cal destacar que la mateixa mà humana també té la capacitat de restablir l'equilibri entre els elements que fan possible la recuperació d'aquesta espècie emblemàtica, utilitzada com a paraigües per a la conservació dels hàbitats litorals. 

Sumant esforços per a renaturalitzar les platges del nostre litoral. 

La platja del Serradal de Castelló de la Plana, ubicada entre la desembocadura del Riu Sec i el terme de Benicàssim, és un dels escenaris on s'ha dut a terme un innovador projecte de renaturalització de platges urbanes i de baixa naturalitat, destinat a recuperar les poblacions xicotetes o extintes de corriol patinegre. Aquesta experiència pionera, engegada per SEO/BirdLife, va obtenir excel·lents resultats a la seua fase pilot, executada al Parc Natural de l'Albufera l'any 2020, i açò ha fet possible que s'haja replicat el model d'actuació a altres entorns de Castelló i València. 

Les diverses tasques destinades a aconseguir la restauració del paratge litoral, han estat coordinades pel personal d'Itinerantur i SEO/BirdLife -entitats referents a l'àmbit conservacionista -i han comptat amb la participació d'un nodrit grup de voluntaris i voluntàries ambientals. A més a més, l'activitat ha marcat el tret d'eixida del cicle "Celebrem amb la Natura", campanya impulsada per la Regidoria de Transició Ecològica de l'Ajuntament de Castelló, que commemora la celebració de dies assenyalats al calendari mediambiental global, amb l'objectiu de posar en valor el patrimoni natural, fomentar l'oci i el turisme sostenibles i convidar al descobriment d'espais emblemàtics de la ciutat, mitjançant la realització de diversos tallers i rutes adreçades a un públic de totes les edats. 

Els resultats immediats s'han fet visibles poques hores després d'haver encetat la jornada: la retirada de fem i neteja de microplàstics, la plantació d'espècies de vegetació dunar autòctona i la col·locació d'elements informatius per tal de delimitar les àrees de microrreserva de flora i conscienciar a la ciutadania del valor d'aquests ecosistemes, han propiciat una millora tangible de l'entorn. Els resultats a llarg termini s'orienten cap a una conciliació més eficient dels usos de la platja, demostrant així que l'existència dels espais destinats al finalitats recreatives, és perfectament compatible amb la preservació de les zones protegides, santuaris naturals imprescindibles per a espècies tan emblemàtiques com el Corriol Camanegre.

Articles relacionats

• El So de la Natura 96: el corriol camanegre
  
• Convivint amb el Corriol camanegre
• El corriol camanegre, un habitant de les nostres platges que mereix tota l'atenció
• El Consorci riu Millars instal·la cartells per informar de la cria del corriol menut
• Una desescalada fatal per al corriol camanegre a les platges d'Alacant
• El corriol camanegre nidifica en la Mata 10 anys després.
• L'alarmant situació de les platges de l'Albufera de València posa en risc al corriol camanegre
• Més arena, menys formigó: les dunes i la defensa natural del litoral
• Renaturalització de platges per al corriol camanegre