A La Carta À Punt Mèdia

En la conservació i la gestió ambiental, la reintroducció d'espècies amenaçades és un tema fascinant tant per l'avanç com pels assoliments i, de vegades fracassos, de les diferents estratègies de protecció de la fauna silvestre. Actualment, la taxa d'extinció d'animals és de deu a cent vegades superior a aquella que existiria sense la intervenció humana, i s’estima que s'accelerarà en les pròximes dècades. Segons la llista roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura publicada el novembre passat, 96.951 espècies es troben en perill, una xifra molt superior a les 16.928 espècies que recollia el mateix llistat l’any 2008.

És per això que les iniciatives es multipliquen per a preservar la biodiversitat, com la creació de reserves naturals o l’estudi del funcionament dels ecosistemes. A la nova entrega de Samarucdigital, tractem de conéxier en què consisteixen, i quins reptes plantegen, les tasques de recuperació d’espècies extingides.

La reintroducció d'espècies silvestres en el seu mitjà d'origen és una de les mesures de protecció de la naturalesa. Això es pot fer a partir d'un hàbitat on l'espècie ha estat mantinguda, o des d'un lloc de conservació artificial com a parcs zoològics o centres de cria. Siga com siga, el mètode, l’entorn ha de ser capaç d'acollir aquesta nova població i, també, els habitants de les regions afectades han d’acceptar la seua presència, una condició no sempre fàcil d'obtindre, especialment, en el cas d'espècies depredadores o que puguen causar danys als cultius.

Les primeres reintroduccions es van iniciar juntament amb l'aparició de la sensibilització ambiental entre el públic general. Els primers intents, fa tres dècades, van ser, sovint, obra de l’entusiasme dels aficionats, que no comptaven amb els necessaris indicadors en aquesta tasca. Des d’aleshores, les accions de reintroducció han millorat en organització i gestió, i han de complir diverses condicions abans que arribe una autorització administrativa. Aquests requisits inclouen la conservació adequada del medi ambient, una avaluació precisa de les causes d'extinció, la seguretat que aquests casos no representen un problema o si existeix la possibilitat fer-los front i una sensibilització prèvia de les persones en l'àrea de recepció.

Però les espècies reintroduïdes no se salven d’amenaces. La fragmentació del mitjà contribueix a reduir els territoris, amb els riscos que comporta com els accidents amb vehicles i, al mateix temps, augmenta el risc de l'endogàmia. Com a solució, s'instauren "corredors biològics" per a unir les parcel·les d'ecosistemes que continuen intactes i afavoreixen una major barreja de poblacions. Però reintroduir la fauna silvestre en el seu ambient natural planteja un problema més ampli, el de la preservació o la restauració d'aquest mitjà. A banda del cost de l'operació, que sovint és de diversos milions d'euros per espècie, també implica el desenvolupament d'una nova actitud de les persones cap a la natura i l’acceptació de les obligacions resultants. 

Les reintroduccions han anat millorant des dels primers intents. El voluntarisme inicial d'alguns apassionats ara s'ha tornat un complex procés que implica nombroses lleis, convenis i personal així com un pressupost elevat i una llarga dedicació de temps. Tot i els avanços, el treball ha de continuar amb la instauració sistemàtica de mètodes de seguiment post-alliberament, la creació de més espais protegits o la formació més especialitzada del personal implicat en els projectes.

Entrevista amb Juan Antonio Gómez

El gall de canyar (Porphyrio porphyrio) va deixar de nidificar en les zones humides de la Comunitat Valenciana en els primers anys del segle XX, com a conseqüència de la caça excessiva, la transformació dels aiguamolls i la introducció de mascotes a les llars que els envolten. En la seua distribució pel Mediterrani, hi ha una cosa que no es correspon amb cap altre ocell. Excepte al Nil, on tenen la seua pròpia varietat, sempre trobem la mateixa subespècie. Una possible resposta a aquesta peculiaritat va arribar en 1999, quan el Centre de Recuperació de Fauna de La Granja del Saler, després de l'èxit internacional del programa de reintroducció del gall de canyar a l'Albufera, va col·laborar en experiències similars a Coïmbra i Sicília, d'on va desaparéixer en el segle XIX, malgrat estar des de l'època romana. L'èxit de la cria en captivitat i reintroducció del gall de canyar ha estat reconegut a Europa, aportant un gran prestigi en aquest camp a la Generalitat Valenciana, que va saber implicar el veïnat a través dels escolars del Palmar. Després d'aconseguir una població estable de més de dos-cents exemplars, els galls de canyar valencians han repoblat aiguamolls a tota Espanya, Itàlia i Portugal.

El biòleg i tècnic Juan Antonio Gómez, director del CRF de la Granja del Saler, ens explica aquest cas d’èxit en la reintroducció del gall de canyar i altres treballs de recuperació com el cas del xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris), la malvasia capblanca (Oxyura leucocephala), la fotja banyuda (Fulica cristata) o el xoriguer petit (Falco naumanni).

Foto: Richard Taylor. Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) (Calamón común)

Entrevista amb Vicente Sancho

Biòleg especialitzat en zoologia, Vicente Sancho treballa com a tècnic ambiental en la consultora CÀDEC, Taller de Gestió Ambiental i, a més, és secretari del Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana (COBCV) des de 2014. Té una llarga experiència en plans de recuperació de fauna aquàtica. Ha estat contractat per la Generalitat Valenciana com a tècnic coordinador del projecte LIFE+Trachemys “Estratègies i Tècniques demostratives per al Control i Eradicació de tortugues invasores”, i del projecte LIFE “Restauració d’Hàbitats Prioritaris per als amfibis”, tots dos cofinançats per la Unió Europea. 

Sancho ens descriu les seues experiències en treballs de recuperació de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) a Galícia i els plans d’actuació per a la seua reintroducció al Parc Natural de l’Albufera de València; així com, les accions per a la conservació del cranc de riu (Austropotamobius pallipes) a la Comunitat Valenciana; el pla de conservació del l’ofegabous (Pleurodeles waltl) i del gripau d'esperons (Pelobates cultripes) al territori valencià.

Vicente Sancho

Tertúlia amb Juan Antonio Gómez i Vicente Sancho

A finals de juliol, la Conferència Sectorial de Medi Ambient va aprovar el primer Llistat d'Espècies Extingides a Espanya, previst en la Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat de 2001, en el qual es van incloure 32 espècies i que constitueix el primer pas per a la posada en marxa de programes per a la seua reintroducció. Només les espècies incloses en aquesta llista podran ser objecte de projectes de reintroducció a Espanya, ha assenyalat el Ministeri per a la Transició Ecològica. 

No obstant això, encara fa falta recórrer molt de camí, sobretot en conscienciació institucional, per a aconseguir salvaguardar i millorar l'estat del medi ambient. Els companys, Reis Juan i Batiste Miguel, conversen amb els convidats del #SamarucDigitalReintroduccions per abordar els reptes de la recuperació de la fauna, i per veure si es pot arribar al punt en què ja no siga necessari reintroduir espècies amenaçades. 

La Biblioteca verda

A la “Biblioteca Verda”, una autora o autor valencià ens recomana el seu llibre de temàtica ambiental. L’ambientòleg, consultor en sostenibilitat i divulgador científic, Andreu Escrivà, treballa a la Fundació Observatori del Canvi Climàtic i forma part del Comitè d’Experts de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana. Escrivà ens parla de la seua obra ‘‘Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic” (Edicions Bromera, 2017), amb què va ser guardonat amb el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2016.

La Finestra del Samaruc

Jordi Colonques és doctor en Biologia, escriptor, il·lustrador, músic i codirector del programa Jazz Cru, a la ràdio d’À Punt, i hui ens obri la “Finestra del Samaruc” al seu paisatge més estimat, entre els dibuixos i la ciutat.

El So de la Natura

Cada setmana el nostre company, Batiste Miguel, ens porta el ‘‘So de la Natura’’. Al programa #SamarucDigitalReintroduccions, el protagonitza l'esplèndida estampa del gall de canyar, que va desaparéixer de les marjals valencianes a principis del segle passat, però en les darreres dècades, gràcies a un treball de reintroducció ben fet, ha tornat a viure a la seua antiga llar.