Qui pressiona al Parc Natural de la Marjal de Pego Oliva?
Les zones humides absorbeixen CO₂, contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic i ens defensen del calfament del planeta, però no sabem cuidar-les.
Fa sis anys que vaig ser nomenat president de la Junta Rectora del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva pel "Govern Valencià". Sabia de l'abast de mi compromís, però no esperava trobar-me amb algunes coses que després he viscut.
La Junta Rectora és un òrgan col·legiat que la Llei ha creat per a canalitzar la participació de la societat civil en la cura dels parcs naturals declarats per l'Administració Pública per a protegir espais d'alt valor ecològic.
En 2016 veníem d'una època de reducció pressupostària per causa de la crisi financera i immobiliària. Moment cim de les retallades en medi ambient, educació i sanitat amb el pretext d'aconseguir una millora de la competitivitat interna. Aterrem sobre un pressupost exhaurit que no era eficaç per a la gestió pública dels interessos ambientals.
Des que vaig assumir el càrrec he insistit en la Junta, i davant l'administració Autonòmica que, per a complir amb el que s'estableix en l'article 50, 1 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals protegits de la Comunitat Valenciana era necessària la consulta prèvia a la Junta Rectora sobre la composició del pressupost anual per a la gestió del parc. Però, en els sis anys d'acompliment de la meua presidència, només s'han sotmés a deliberació de la Junta Rectora les memòries anuals de gestió. Mai ha estat disponible la informació i documentació necessària per al debat sobre el pressupost. Fins hui, la societat civil continua estant privada de la participació pública en l'elaboració dels pressupostos de gestió del parc natural.
El que vull dir és que, una Junta Rectora les competències legals de la qual no es respecten per la majoria de l'òrgan col·legiat, per qui és a més responsable de fer-les respectar, siga qualsevol que siga la raó última del seu incompliment, tractant-se de l'Administració Pública sotmesa a l'imperi de la Llei, fa que la Junta Rectora, al meu entendre, es convertisca en una pantomima, un contrasentit, una pèrdua de temps.
M'explicaré alguna cosa més amb el relat d'algunes experiències ocorregudes en aquest tràngol presidencial.
La sorpresa més gran que vaig tindre va ser en descobrir l'incompliment sistemàtic de la normativa del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) que, des de 2004, imposa l'avaluació d'impacte ambiental per a totes les "extraccions d'aigua, noves perforacions i modificacions dels cabals d'extracció i existents" en la zona d'amortiment d'impactes del parc natural. En la pràctica dels últims vint-i-huit anys, com si es tractarà de jugar al parxís, d'una administració a una altra i tir perquè em toca, cap nova perforació o extracció d'aigua del subsol en la zona d'amortiment d'impactes del parc ha sigut avaluada ambientalment.
En aquest moment hi ha, almenys, cinc concessions pendents de concessió administrativa, que afecten tant a Pego com a Oliva, de volums considerables, que estan esperant la resolució de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Mentrestant, en la zona ja existeixen concessions molt cabaloses sobre les quals pesa la sospita que els volums extrets són superiors als autoritzats per la concessió administrativa.
Advertisc que pot estar produint-se una fallada en la cura del comú.
No hi ha dades oficials sobre aqueixos aprofitaments concedits i en la Junta Rectora s'ha proposat a l'Administració que comprove la situació requerint les dades del consum facturat als abonats, una informació que els concessionaris estan obligats a facilitar. És urgent que l'Administració pose en marxa els sistemes de control efectiu dels volums extrets pels aprofitaments del domini públic hidràulic, complint la normativa de 2009.
No sembla haver-se aprés res de l'ocorregut en Doñana, les Taules de Daimiel o la Mar Menor.
Una altra sorpresa va ser advertir-me que els explotadors de la marjal van rebent subvencions de la PAC per cultivar en terrenys de patrimoni públic (adquirit per l'Administració pública després de la declaració de parc natural), sense pagar cap renda per l'explotació dels recursos públics, sense pública concurrència i amb dubtós judici sobre mèrits i capacitat. Espere, que després de cinquanta anys de paràlisi permanent, la ressuscitada concentració parcel·lària es concloga durant la present legislatura i el patrimoni públic integre les 520 hectàrees d'especial protecció que tan necessàries són per a la gestió ambiental del parc.
Un parc amb un centre d'interpretació impossible. Començant per la lluita entre municipis: Pego o Oliva? Conflicte històric a resoldre. Sense pressupost, sense interés, amb desconcert i poca obstinació de les administracions involucrades.
Un altre parc que no té aprovat un Pla Rector d'Ús i Gestió, malgrat que la Llei 11/1994 va determinar que els PRUG s'aprovarien "en el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor de la declaració de l'espai natural protegit". És a dir, hauríem d'haver tingut un PRUG aprovat des de 1996. Però no ha sigut fins a 2018 que es va adjudicar a una consultora la seua elaboració, i en 2019 va començar a circular un esborrany. Des de llavors res més s'ha sabut.
De poc ha servit el gest del Legislador de 1994 protegint espais naturals per a compensar l'expansió dels usos industrials i urbanístics del sòl, perquè tot ha quedat en una mera declaració programàtica, nominalista, buida de tota possibilitat d'acció a causa de l'estrangulació pressupostària i la falta de voluntat política.
Per no estendre'm més, que batalletes hi ha unes quantes, vull comprometre'm públicament amb la limitació a dos mandats per a tots els càrrecs públics. Conclòs el termini passaré a gaudir el parc com qualsevol ciutadà, però, com a ecologista, continuaré participant en la defensa del medi ambient i de la biodiversitat de la Terra.
