Els aiguamolls són espais privilegiats per a la conservació, protecció, estudi i observació de les aus. Les 21.000 ha de l'Albufera de València compten amb una gran diversitat d'hàbitats i vegetació, i estan situades en la confluència de les principals rutes migratòries d'aus entre Europa i Àfrica, la qual cosa fa que la seua preservació siga fonamental en l'àmbit conservacionista europeu. Tant és així que pertany a la Xarxa Natura 2000, la xarxa d'espais més rellevants per a la conservació de la biodiversitat a Europa, en haver sigut declarada com a "Zona d'especial protecció de les Aus" (ZEPA) en 1990 i seleccionat com a "Lloc d'Importància Comunitària" (LIC) des de 2006. A més, algunes parts del seu àmbit han sigut també declarades com a "Microreserva de Flora" i com a "Reserva de Fauna".

La Comunitat Valenciana compta amb una gran quantitat aiguamolls, set dels quals estan inscrites en el Conveni de Ramsar. A nivell comunitari nou d'ells pertanyen a la Xarxa Natura 200 protegits com ZEPA i altres zones com a Llic.

Al llarg de l'any es poden observar en l'Albufera unes 300 espècies d'aus.

La guia o miniguia, com l’anomena Mario Giménez delegat de Seo/BirdLife a la Comunitat Valenciana, té l'objectiu "d'acostar als usuaris i visitants de l'Albufera la seua riquesa ornitològica d'una manera visual i sintètica amb il·lustracions d'alta qualitat" elaborades per Juan Varela.

Una guia fonamental per als que vulguen iniciar-se en l'ornitologia. Recull les 100 espècies més significatives dels diferents ambients de l'Albufera (marjal, llac, bosc de la Devesa del Saler, dunes, litoral, horta i arrossars) perquè un observador no experimentat puga identificar-les. Informa també, de les zones preparades per a l'observació d'avifauna i les zones d'informació dins del parc.

                           Portada de la guia d'Aus de l'Albufera amb foto de Pablo Vera

A més, la guia pretén donar a conéixer amb major profunditat l'Albufera de València, "així com la resta de la seua biodiversitat, les pressions i amenaces que pateixen les aus i els ecosistemes que habiten. El lector queda convidat a reflexionar sobre la importància de protegir i conservar el patrimoni natural d'un aiguamoll tan fràgil i valuós com és l'Albufera" ha assenyalat Mario Giménez.

Protegir l'Albufera

La majoria dels aiguamolls són espais altament antropitzats. De les 13.000 ha que tenia el llac fa tres segles ara només compta amb aproximadament 3000 ha, la resta ha sigut arrabassat per l'home per a la seua explotació, principalment agrícola: els arrossars.

La sobreexplotació industrial i agrícola de l'aiguamoll va provocar que morira la vegetació subaquàticaen en la dècada dels 70 i que l'aigua presentara un pèssim estat de conservació. Mario Giménez ressalta el valor d'algunes espècies d'aus com molt bones indicadores de l'estat ecològic de l'aigua i són "precisament aquestes espècies les que ens han d'anar dient si aconseguim anar recuperant per a tornar a aqueix estat de bona conservació de l'aigua"

El llac, segons Paloma Mateache directora del Parc Natural de l'Albufera de València, està patint un procés de millora "que ha portat fins i tot al fet que es desenvolupen macròfits aquàtics". Per a millorar l'estat de l'aigua cal aconseguir controlar la clorofil·la de les aigües amb més aportacions hídriques de major qualitat i gestionar un cultiu responsable de l'arròs.

La directora del Parc remarca la bona gestió de les zones de reserva com el Racó de l'Olla i els tancats de Milia, L'Illa i la Pipa amb els seus filtres verds. Més espais com aquests redundarien en una millora ecològica de l'aiguamoll.

Acords entre agricultors i associacions conservacionistes com Assut i Seo/BirdLife per a gestionar camps fallits d'arròs per a proporcionar hàbitat adequat a les aus migratòries, són exemple de bones iniciatives que redunden en benefici de tots per a poder continuar gaudint de l'espectacle de les aus en l'Albufera i de bones paelles.