BirdLife Internacional ha revisat l'estat de conservació d'algunes de les espècies d'aus marines de major transcendència en l'àmbit europeu, entre elles tres espècies d'aus marines de presència regular a Espanya: la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) i mediterrània (P. yelkouan), i la gabina corsa (Larus audouinii). Després del procés, les dues primeres mantenen la seua categoria d'amenaça, mentre la tercera s'incorpora a la llista d'aus amenaçades a escala global seguint els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

El procés de revisió mostra un preocupant declivi d'aquestes tres espècies, i al mateix temps posa de manifest l'escassetat de dades en alguns casos, impedeixen una avaluació adequada. "Comptar amb programes de seguiment exhaustius i ben coordinats és essencial per a entendre l'evolució de les poblacions d'aus, i en el cas de les marines la situació dista molt de ser ideal", comenta Pep Arcos, coordinador del Programa Marí de SEO/BirdLife. "Per exemple, fa setze anys que la baldriga balear compta amb la màxima categoria d'amenaça, i hauria de ser objecte d'un seguiment intensiu, però per a la majoria de colònies continuem treballant amb les estimes de població de fa dues dècades".

Baldriga balear, el dubtós honor de liderar la llista

La baldriga balear es revalida com l'espècie d'au més amenaçada d'Europa, en classificar-se com "en perill crític". Malgrat l'absència d'un cens exhaustiu en les colònies, restringides a l'arxipèlag balear, se sap que a poc a poc disminueix la població reproductora, i ha desaparegut ja d'alguns enclavaments. Els models demogràfics indiquen un dràstic declivi poblacional, que prediuen l'extinció de l'espècie en menys de seixanta anys, si res canvia. La baldriga balear decreix a marxes forçades, principalment per comptar amb una taxa de supervivència adulta molt baixa. L'explicació més plausible és l'elevada mortalitat accidental en arts de pesca, aspecte en el qual SEO/BirdLife treballa intensament a través de projectes com Zepamed i Zepamar . A això se suma la depredació en les colònies per part de mamífers introduïts, com a gats i rates.

 Baldriga balear (Puffinus mauretanicus). Foto: Pep Arcos-SEO/BirdLife

Gavina corsa, la nova incorporació

La gavina corsa, considerada una de les gavines més estranyes del planeta, va passar a considerar-se com de "preocupació menor" després del notable increment poblacional que va experimentar entre els anys 1980 i 2000, especialment després de la colonització del delta de l'Ebre. Però en anys recents la colònia del delta va disminuir dràsticament, principalment a causa de l'entrada de depredadors terrestres, passant de més de 15.000 parelles en 2006 a menys de 2.000 en l'actualitat. I malgrat l'ocupació de noves zones, la població coneguda hauria caigut en més d'un terç en l'última dècada, la qual cosa justifica la seua reclassificació com a "vulnerable". A més, la majoria d'aqueixes noves zones ocupades representen entorns "poc naturals", com a ports i explotacions salineres, la qual cosa posa en risc la seua continuïtat a llarg termini.

 Gabina corsa (Larus audouinii). Foto: : Pep Arcos-SEO/BirdLife

Baldriga mediterrània, després dels passos de la balear

L'altra espècie de baldriga revisada, la baldriga mediterrània, es troba en una situació molt semblant a la de la balear, amb la diferència que les seues poblacions reproductores són majors i es distribueixen per tot el Mediterrani. D'altra banda, la informació sobre l'espècie és encara més fragmentada, però els problemes principals semblen ser els mateixos: depredació en colònies i captures accidentals en la mar. El veredicte, "vulnerable", mancant millorar la informació sobre l'espècie en tot el seu àmbit de distribució. SEO/BirdLife ha iniciat en 2020 el projecte PufMed, finançat per la Fundació Biodiversitat, que inclou entre els seus objectius millorar el coneixement d'aquesta espècie a Espanya i proposar la seua incorporació al Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (CEEA).

 Baldriga mediterrànea (P. yelkouan). Foto: : Pep Arcos-SEO/BirdLife

Una gran diversitat, una gran responsabilitat

Espanya compta amb la diversitat més gran d'aus marines d'Europa, en abastar tres regions biogeogràfiques diferents: la Mediterrània, l'Atlàntica i la Macaronèsica. En total són més de 20 les espècies d'aus marines reproductores, a les quals se sumen d'altres procedents d'altres regions, des de l'Atlàntic sud fins a l'Àrtic, fora del seu període reproductor. Entre elles, a més de les tres espècies citades, altres quatre també figuren com amenaçades o quasi amenaçades en l'àmbit global en la llista de la UICN: la baldriga grisa (Ardenna grisea), la  gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), el cauet (Alca torda) i el fraret (Fratercula arctica). I unes altres mereixen especial atenció per la preocupant situació de les seues poblacions, si bé no figuren (encara) en aquesta llista, com la cobra marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis) i la baldriga petita (Puffinus baroli).

"Una gran diversitat requereix també una gran responsabilitat", indica Asunción Ruiz, directora executiva de SEO/BirdLife. "Espanya ha sigut un referent internacional en processos de conservació marina, com la identificació d'Àrees Importants per a la Conservació dels Ocells i la Biodiversitat (IBA), però encara té molts deures pendents, i mantenir un bon termòmetre és un dels més importants; només amb programes de seguiment ambiciosos, el timó de la conservació podrà mantenir el rumb adequat".