Els investigadors de l’Institut de Biologia Molecular (IBMCP) de la Universitat Politècnica de València-CSIC, han constatat que aus i mamífers frugívors (que s’alimenten de fruita) trien abans les peces podrides que les intactes. El resultat contradiu la teoria del reputat ecòleg nord-americà, Daniel Janzen, Premi Mundial de Ciències Albert Einstein i aporta llum sobre altres idees que s’han mantingut durant dècades, al voltant del «conflicte evolutiu» de les plantes a l’hora d’atraure animals que dispersen les seues llavors i com es defensen de fongs i microorganismes.

L’estudi s’ha fet en dos ambients ben diferents. D’una banda, el mediterrani, en parcel·les de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) a Sagunt, Bétera i Montcada, i de l’altra, el tropical, en el municipi de Matâo, a l’estat de Sao Paulo (Brasil). El treball ha durat tres anys i ha consistit a fer seguiment d’aus i mamífers en camps de taronges observant les petjades i altres senyals de la manera de menjar dels animals.

Foto cedida per Josep Enric Peris de l’equip investigador

Josep Enric Peris, enginyer forestal i membre de l’equip investigador, explica que s’han muntat diferents punts d’oferiment de fruita en camps de tarongers, “disposats en areners”, cosa que ha permés observar les petjades. L’equip ha identificat fins a 15 animals diferents en l’àrea mediterrània com ara porcs senglars, conills, merla, ratolí o el teuladí, i també entre ells la rata cellarda que està en perill d’extinció. Mentre que a la zona tropical s’han trobat amb coatí, la paca comú i també porcs senglars.

Foto cedida per Josep Enric Peris de l’equip investigador

Tots aquests animals han triat consumir les taronges infectades amb el fong Penicillium digitatum, conegut com a fong verd, abans que les peces intactes. Els experts suggereixen que podria ser perquè el fong que infecta la taronja dispara les emissions de més de 80 compostos orgànics volàtils diferents que atrauen els frugívors. A més, reblaneix la pell facilitant el consum a xicotets mamífers i aus. També assenyalen que els animals podrien fer servir les taronges podrides amb el fong com a fàrmac natural per les seues propietats medicinals.

Tot aquest estudi permet avançar en el coneixement ecològic de la comunicació entre plantes, microorganismes i animals. Açò, explica Josep Enric Peris, una relació “on tots guanyen”: d’una banda, la planta dispersa les llavors lluny de la planta mare, de l’altra, els animals s’alimenten i es protegeixen de les malalties i, per últim, els microorganismes viatgen més enllà de la colònia original.

El resultat d’aquest treball d’investigació ha sigut publicat a la revista Scientific Reports, del grup Nature. L’IBM es dedica a estudiar la biotecnologia de cítrics per determinar la resistència a plagues o per millorar el seu contingut nutricional.