La passió i la didàctica que Pilar Mateo desplega per a comunicar els seus arguments són una bona recepta per a curar qualsevol malalt. La seua capacitat de treball l’han convertida en una de les majors especialistes mundials en malalties oblidades fins fa ben poc per l’anomenat “primer món”, però que a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia porten molts anys matant milers de persones cada dia. Esta valenciana doctora en Químiques per la Universitat de València té un extens i complet curriculum. Guanyadora de diversos premis de gran prestigi internacional (entre ells l’UNICEF de Salut i l’Alta Distinció de la Generalitat), està entre els Top Ten de la ciència d’Espanya. Des de molt jove es va especialitzar en combatre els insectes portadors de malalties.

Ens rep entre viatge i viatge al seu quarter general de Paiporta, al costat de València. Allí va nàixer el negoci familiar de son pare, dedicat als vernissos, que li va servir d’inspiració per a investigar en pintures que ajudaren a repel·lir els insectes que es dediquen a expandir la mort. Ara dels seus laboratoris ixen els productes que es distribueixen en més de mig món per salvar milers de vides.

“Pintures anticorrosives ecològicament acceptables”, va ser el títol de la seua tesi doctoral en 1987. Una de les primeres aplicacions del seu treball es va produir quan estava a Israel, i els seus remeis foren requerits per la reina Noor de Jordània. Però molt prompte Pilar Mateo, ja fa més de 25 anys, canvia de vida i de continent i entrega els seus coneixements a la defensa dels més desfavorits. Explica que la malaltia del Chagas, que pateixen els més “pobres entre els pobres” afecta 25 milions de persones que “no importen a ningú”. Una infecció crònica que transmeteix una xinxa que viu en les cases fetes de fang, material que empleen la immensa majoria de les poblacions d’indígenes. Pilar aporta més xifres que, amb la l’estadística crua, parlen d’un món que pateix en silenci davant la ceguera de la comunitat internacional. 700.000 persones moren de malària a l’Àfrica o 300.000 de leishmaniasis a Àsia, però com Pilar diu ninguna d’elles son persones riques, que viuen en cases amb aire condicionat.

Les seues primeres experiències sobre el terreny es produeixen a Bolívia on va treballar amb els indígenes guaranís. Allí va comprovar que més enllà de les malalties el problema és la fam, en comunitats on l’aliment es redueix a un plat de sopa de carabassa i un parell de tasses de te al dia. El seu treball no es fàcil perquè incomoda també als poderosos. Com descriu gràficament amb certa ironia, ha de combatre “els insectes de sis potes i també els de dos”. A Bolívia crea el Moviment de les Dones Indígenes per ofereix formació, treball i futur. Pilar evidencia que la solució a les malalties es sobretot una qüestió d’higiene i educació.

A Ghana, a Àfrica, ha muntat una fàbrica que dona treball a 100 persones, tot personal local, que ajuda a desenvolupar els seus projectes d’investigació. La iniciativa de Pilar Mateo ha aconseguit 7 famílies de patents en més de 150 països. En l’actualitat la investigadora ha rebut les peticions per a participar en projectes a Bolívia, Paraguai, Brasil, Argentina i El Salvador.

La aportació decisiva de Pilar Mateo és el descobriment d’una pintura que funciona com un repel·lent natural contra els insectes causants d’estes malalties, que desenvolupa mitjançant la corporació Inesfly. La investigadora ha introduït la tècnica del encapsulat de biocides, que permet una major persistència dels seues efectes i, sobre tot, que evita danys a la salut de les persones i del medi ambient. La seua aplicació està present en 84 països.

En un món amb relacions globals cada vegada més estretes, les malalties han arribat a l’anomenat “primer món”, que des de fa poc ha començat a preocupar-se per noms com dengue o chikunguya. El calfament global, amb l’augment de les temperatures, ha contribuït a la proliferació dels insectes portadors d’estes malalties. Un dels més coneguts pel seu nom de combat es el mosquit tigre (Aedes albopictus), un potencial portador de diverses d’afeccions que s’ha expandit per tota la costa Mediterrània, travessant tota la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un animal que viu i es reprodueix de manera més ràpida i agressiva que altres mosquits i ho fa principalment en zones urbanes. El seu habitat predilecte és un xicotet toll d’aigua, un pneumàtic o en el cossiol de qualsevol balcó o jardí.

Pilar Mateo recorda una vegada més que la millor defensa és la prevenció i la informació a la població, evitant facilitar la reproducció del mosquit acompanyada de campanyes de fumigació durant tot l’any, no només en època d’estiu o primavera quan ja es troba plenament actiu. La investigadora recorda que el mosquit tigre ha sigut importat a Europa de la mateixa manera que els conqueridors espanyols portaren la grip o la pigota a Amèrica. La científica adverteix que si no es prenen mesures informatives ací es poden acabar reproduint les conseqüències entre la població que pateix Amèrica Llatina.

Microasesinos

Les experiències de Pilar Mateo ha servit per crear la sèrie de televisió “Microasesinos” produïda pel Canal Història, i codirigida amb el realitzador Ricardo Macián que han format la productora Filmántropo.. El treball és un viatge que ha recorregut més de 48.000 quilòmetres entre Libèria, Ghana, Colòmbia, Bolívia, Suïssa i Espanya en busca de les causes i els afectats per les malalties que s’estan expandit pel món.

Ebòla, Malaria, Chagas, Chikungunya, leishmaniosis, la pesta bubònica i el terrorisme biològic són els protagonistes dels sis episodis que formen la sèrie elaborada per un equip format íntegrament per professionals valencians per exprés desig de Mateo, que conta amb la participació d’Àngel Montiel con a guionista, Fran Tormo en la fotografia i la postproducció i edició d’Ukemotion.

Ricardo Macián destaca del treball la intenció de mostrar a l’espectador d’una manera clara i didàctica com les malalties que pensem que estan molt lluny, realment ens poden afectar a tots en un món globalitzat perquè “no vivim dins d’una bombolla”. Pilar Mateo explica com el programa conté la informació més novedosa que aporten els científiques, però sobretot mostra els testimonis des les víctimes, de la gent que pateix cada dia l’acció de les malalties en un planeta carregat de desigualtats. La investigadora prepara nous projectes, televisius i també científics, perquè con diu Pilar Mateo es possible canviar el mundo posant el coneixement en acció.