Ha sigut un procés llarg en el qual la Conselleria de Cultura ha recaptat un informe positiu emés pel Servei de Patrimoni Cultural de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, redactat per professors de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i de la Universitat Catòlica Cardenal Herrera; així com les sensibilitats de les comunitats de pescadors del Palmar (València), de Catarroja i Silla; la Federació Cultural Valenciana de Vela Llatina, que aglutina a l'associacions de Silla, de Catarroja, de Pescadors de Catarroja, del Palmar (València) i de Sollana; i els ajuntaments de València, Silla, Catarroja i Sollana.

Foto: Álvaro Olavarría

La Vela Llatina

La Vela Llatina és una de les formes tradicionals de navegació comuna a tot el Mediterrani, amb una incidència considerable en les terres valencianes i, particularment a l'Albufera, on des d'antic ha sigut utilitzada com un mitjà de transport vinculat a l'explotació dels recursos naturals, com la pesca i l'agricultura, i les funcions de la qual en l'actualitat es relacionen amb formes d'oci associades a l'àmbit cultural i lúdic.

La navegació a vela es coneix en l'Albufera des de temps immemorials, si bé l'ús de la Vela Llatina es va estendre a partir de l'època romana i va continuar durant els segles de dominació musulmana, perllongant-se sense interrupció fins a l'actualitat tant en el llac de l'Albufera com en els poblats marítims del Cabanyal, El Canyamelar i El Grau.

A l'Albufera, els diferents usos tradicionals relacionats amb l'ús de l'embarcació en general, i de la Vela Llatina com a mitjà per a la seua propulsió en particular, han respost a diverses activitats econòmiques vinculades amb l'explotació dels recursos naturals disponibles en el llac, constituint una eina fonamental per a la seua supervivència i representant una activitat econòmica pròpia centrada en la construcció i el manteniment de les embarcacions.

De les embarcacions de vela llatina que tradicionalment han solcat l'Albufera, i que encara segueixen sent construïdes amb els calafats, es pot parlar de quatre tipus principalment: el barquet albuferenc, que presenta diverses modalitats i que és, sense cap dubte, el més autòcton de tots i el més lligat a les activitats i imatges tradicionals del llac; el barquetot, de majors dimensions que aquest últim; la barca; i el marimatxo, una construcció a mig camí entre el "barquetot" i la "barca".

Amb l'arribada del motor la vela llatina va passar de ser un bé útil i necessari per a poder treballar en un mitjà generalment hostil, a una activitat d'oci, associada a la preocupació per recuperar un element del patrimoni etnogràfic valencià que s'estava perdent.

Foto: Álvaro Olavarría

La pesca artesanal de l'Albufera de València

La pesca és l'activitat tradicional més antiga de l'Albufera de València, doncs ja Jaume I després de reservar-se la zona humida per al seu patrimoni, estableix en un privilegi de 1250 que “puguen a l'Albufera de València, pescar, qualsevol veí o habitant de la ciutat o Regne de València i qualsevol estrany també, i agafar peixos, i no hagen de donar a Ens i als nostres mai d'aquests peixos, sinó solament la cinquena part franca".

La pesca tradicional a l'Albufera de València ha permés a centenars de generacions de pescadors una particular forma de vida en harmonia amb l'entorn, fins que els canvis del segle XX han alterat aquest equilibri i han suposat l'inici del declivi de la pesca.

Però la pesca tradicional ha donat lloc a tot un seguit de elements propis (arts de pesca, vaixells, etc.) i d'un lèxic específic que han enriquit considerablement la cultura valenciana, per la qual cosa el seu manteniment i difusió és de gran importància perquè les noves generacions coneguen el seu passat.

Tradicionalment a l'Albufera s'han emprat diferents arts i aparells de pesca adaptats a les diferents espècies i llocs, xarxes calades en el fons del llac (tir pla i de trasmall, paraderas i cel), arts amb hams (canya, palangre, guillem, canyetes), nasas (mornell, monot, mico, mornella, ganguill, etc.) i uns altres (molinada, rall, gamber, etc.).

El redolí és la modalitat de pesca més característica de l'Albufera de València per a la captura de les anguiles, que ha donat lloc al tradicional acte de sorteig de redolins o calades, que en l'actualitat es duu a terme el segon diumenge de juliol.

Van existir fins a 104 redolins amb capacitat per a uns 323 pescadors, distribuïts en tot el llac i marjals de l'Albufera, sent el més conegut i sol·licitat fa uns anys la Sequiota, en el qual pescaven cent pescadors. En l'actualitat solament se sortegen uns 58 (2014), tants com a pescadors sol·licitants, encara que hi ha més pescadors que exerceixen la pesca ambulant.

El mornell i el tir pla són els elements o arts tradicionals de la pesca artesanal en l'Albufera de València que perduren en l'actualitat, amb les modalitats de pesca del redolí i de "l'involant". La resta d'arts i modalitats han anat caent en desús, però la seua recuperació i divulgació seria desitjable per a evitar el seu oblit.

Foto: Álvaro Olavarría

Tots d'acord

Per a celebrar la declaració BIC de la Pesca tradicional i la Vela Llatina les diferents administracions (El Consell, la Diputació de València, els ajuntaments de ciutats i pobles que envolten el llac) i les comfradies, associacions de Pescadors i de Vela Llatina es reuniren en un acte a la Gola de Puçol. Donada la transcendència històrica de l'acte Samarucdigital ofereix integrament els discursos que allí es van a pronunciar: