El sector miner és sensible al problema mediambiental que causa la seua activitat, i és conscient que ha de reaccionar davant la inevitable transició ecològica. La conclusió més positiva del Seminari de Pedreres i Biodiversitat és l'oportunitat de debat i diàleg obert i sense censures, entre el sector miner, experts conservacionistes i organitzacions ecologistes. El sector miner reconeix que necessita d'ells, i les recents col·laboracions entre empreses i entitats del tercer sector especialistes en conservació (ONG, universitats i petites empreses) han donat bons resultats en qüestió de rehabilitació i restauració de mines. Però queda molt a fer en un sector compost per grans multinacionals amb grans recursos i visió, i petites empreses familiars que funcionen sota una legislació rígida i antiga.

Durant el Seminari hem pogut comprovar que la necessitat del sector és un canvi d'imatge i discurs. La percepció de que construir més infraestructures és símptoma de creixement, ja no cala en un país que ha construït aeroports buits, autopistes inútils i amb 3,5 milions d'habitatges desocupades. És necessari construir més i més? Es preguntava Aruaujo en la seua exposició durant el seminari.

El canvi del model de desenvolupament

En una societat on fins ara es mesurava el progrés d'un país en funció la producció i de la renda per càpita, la mineria ha sigut sempre un sector d'especial rellevància en el progrés de l'ésser humà i clau en el desenvolupament econòmic. Les grans explotacions mineres sorgeixen durant els segles XIX i XX amb el creixement industrial i l'augment poblacional per a satisfer la gran demanda de matèries primeres per a construccions, indústries o energia, que en molts casos s'obtenen dels jaciments terrestres. Gràcies a elles vivim en cases còmodes, viatgem per autopistes ràpides o en trens d'alta velocitat, construïm hospitals, etc.

Però el paradigma per a mesurar el progrés d'un país està canviant. Més ara que la IV Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient, el màxim fòrum global de presa de decisions ambientals, ha fet públiques les conclusions del Sisé Informe Perspectives del Medi Ambient Mundial (GEO 6). En ella s’insta als governs a prendre mesures dràstiques per a combatre el canvi climàtic i la degradació dels ecosistemes, "les activitats antropògenes insostenibles realitzades a tot el món han degradat els ecosistemes de la Terra i soscavat els fonaments ecològics de la societat [...] És necessari adoptar mesures urgents a una escala sense precedents per a detenir i revertir eixa situació i protegir així la salut humana i ambiental, i mantenir la integritat actual i futura dels ecosistemes mundials [...] Totes eixes mesures requereixen polítiques més ambicioses i eficaces [...] Però el món té a la seua disposició la ciència, la tecnologia i les finances necessàries per a transitar cap al desenvolupament sostenible, encara que necessita major suport de part dels líders públics, empresarials i polítics que s'aferren a models obsolets de producció i desenvolupament", indica l'informe.

Per tant, en la nova conjuntura per a mesurar el progrés d'un país s'hauran de tindre en compte factors com la salut, l'educació, el medi ambient o el benestar social.

Els reptes de la indústria extractiva

El vertader repte de sector extractiu i de la construcció és adaptar-se i, si pot ser, contribuir al canvi cap a un nou paradigma, del "model de desenvolupament de ‘créixer ara, netejar després’ per un model econòmic ‘zero residus’ per a l'any 2050", com indica el mateix informe de l'ONU. El sector extractiu és responsable de quasi una tercera part dels residus generats a la UE.

Tots els participants han estat d'acord en la necessitat de la implicació dels governs i les administracions. Urgeix harmonitzar la Llei de mines de 1973 amb els nous objectius de desenvolupament i creixement sostenible, agilitar els tràmits i controlar les bones pràctiques en l'activitat extractiva.

La planificació estratègica és d'especial rellevància per a avaluar cas per cas, sobretot en aquells projectes que es desenvolupen dins de zones Xarxa Natura 2000 o amb algun grau de protecció, valorant amb rigor tant l'oportunitat com el risc i garantint que aquestes activitats es desenvolupen amb respecte de les necessitats i limitacions ambientals. Com ressaltava Lucía Iglesias, Policy Officer en la Unitat de Protecció de la Naturalesa de la Direcció General Medi Ambient de la Comissió Europea: "resulta necessària la gestió activa i flexible al llarg de la vida de la mina o pedrera, des de l'exploració inicial fins al tancament [...]. El futur de l'activitat minera passa pel desenvolupament de bones pràctiques en els projectes, en matèria de planificació, disseny i implantació per a una adequada integració de les polítiques protecció de naturalesa i de biodiversitat en el sector".

És necessari que l'administració desenvolupe mesures de control sobre zones especialment saturades de concessions mineres o d'indústries contaminants, com Villar del Arzobispo o Sagunt. En necessària la revisió de les llicències, el control de bones pràctiques durant el procés d'extracció, transport i incineració i la posada en marxa de procediments eficaços de mesurament de la contaminació atmosfèrica i de partícules tòxiques en l'aire, per tal de saber si sobrepassen els nivells perjudicials per a la salut humana i la biodiversitat.

La cooperació entre les autoritats competents, empreses, institucions educatives i investigadores, ONG i la societat civil, s'ha demostrat un instrument eficaç per a realitzar avaluacions adequades, establir mesures de mitigació i compensació i a conscienciar el sector "de la importància de la biodiversitat i de la necessitat d'incorporar objectius que ajuden a canviar la tendència de declivi", destaca Pilar Gegúndez, directora de Medi Ambient i Sostenibilitat de Recursos del departament Industrial de LafargeHolcim Espanya.

Voluntat política

No es posa en dubte la importància de la indústria extractiva per a satisfer les nostres necessitats i millorar el nostre benestar, el que està en qüestió és el canvi de model de desenvolupament que suposa un canvi de mentalitat. Però aconseguir els objectius que ens proposa l'ONU, els acords de París o l'estratègia Europa 2020 no solament depén de la mineria, sinó d'una aposta decidida per part de la societat i també, de voluntat política. "La informació científica és clara. La salut i la prosperitat humanes estan directament relacionades amb l'estat del medi ambient", va dir Joyce Msuya, Directora Executiva Interina d'ONU Medi Ambient. "Aquest informe construeix una perspectiva de la humanitat: ens trobem en una cruïlla. Continuem per la nostra ruta actual, que ens portarà a un futur ombrívol, o triem el camí del desenvolupament sostenible? Eixa és l'elecció que han de fer els nostres líders polítics, ara".

Pedreres i Biodiversitat, una convivència possible. I

Pedreres i Biodiversitat, una convivència possible. II