Des de sempre, l'ésser humà ha explotat el medi natural per a la seua supervivència, manteniment o progrés. A hores d’ara, qualsevol activitat humana requereix l'explotació dels recursos naturals. A tots ens agrada viure en cases còmodes, conduir per bones autopistes, viatjar en trens d'alta velocitat o ser atesos en bons hospitals.

La mineria i la construcció sempre han sigut sectors determinants per a mesurar el nivell de riquesa, desenvolupament i progrés d'un país. L’actual model global de desenvolupament està basat en el consum, i demanda grans quantitats de material que provoquen una sobreexplotació descontrolada dels nostres recursos naturals. 

Tot i que els impactes ambientals de la mineria varien segons el tipus de mineral i de mina, ningú oblida que l'explotació minera es tracta d'una activitat intrínsecament insostenible, ja que implica l'explotació d'un recurs no renovable mitjançant procediments destructius o contaminants; com la voladura, excavació i transport; les emissions de partícules, soroll, la trituració, la mòlta i la rentada; la classificació dels minerals, la refinació i la incineració. Però també és cert que presten un servei que demanda la societat per a continuar mantenint un determinat estil de vida.

I Seminari de Pedreres i Biodiversitat

El Sisé Informe Perspectives del Medi Ambient Mundial (GEO 6) signat per IV Assemblea de les Nacions Unides pel Medi Ambient a Kenya el passat 13 de març, les protestes d'estudiants del "Fridays for future" per a combatre el calfament global i les dificultats de futur de l'explotació de la muntanya del Romeu a Sagunt, estaven en l'ambient de la celebració del I Seminari de Pedreres i Biodiversitat. De fet, es van recordar en diverses ponències i vídeos.

En la inevitable transició ecològica, el sector miner és conscient que la pressió legislativa per a desenvolupar polítiques més sostenibles d'explotació dels recursos naturals serà cada vegada major. L'adaptació a aquesta nova realitat és un tema urgent en una de les indústries amb major impacte sobre la naturalesa. El sector busca el diàleg i la col·laboració d'experts i grups socials conservacionistes per a conciliar la seua activitat amb la conservació de la natura, i fer-la més sostenible. Per a Carles Gago, de Simbiosi Espai Ambiental, el Seminari tracta de ser "una oportunitat única per a escoltar a diferents actors amb diferents opinions, un fòrum innovador de diàleg on criticar, debatre i millorar. Una oportunitat que els actors implicats han d'aprofitar, perquè tant les associacions conservacionistes, com les empreses extractores, tenen ganes de fer les coses bé i col·laborar".

Per a José Luis Coleto, director de la fàbrica de LafargeHolcim a Sagunt, "l'activitat minera és necessària per a la societat i compatible amb la biodiversitat, sempre que es faça bé, i la forma de fer-ho bé és posar en comú tots els interessos i totes les opinions de tots els agents socials".

Una mineria compatible amb la conservació de la naturalesa

A la primera part del seminari es posà en context l'activitat minera i la problemàtica ambiental. Lucia Iglesias Blanco, de la Unitat de Protecció de la Naturalesa de la DG Medi ambient de la Comissió Europea, va desgranar les "línies estratègiques per a una mineria compatible amb la Conservació de la Naturalesa a la Unió Europea". L'objectiu és fer la mineria compatible amb l'Estratègia de la UE per la biodiversitat 2020: detenir la pèrdua de biodiversitat i restaurar els ecosistemes. Va mostrar així, el document de directrius entre la indústria extractiva i la Xarxa Natura 2000, que té la finalitat de garantir que les activitats extractives es porten a terme de forma coherent i compatible amb la Xarxa Natura 2000. Per això, és important posar atenció en aspectes socials i ambientals, valorant tant l'oportunitat com el risc que suposa, i prenent mesures per a garantir un enfocament responsable sobre l'explotació dels recursos minerals.

El Gerent Director de Plegadis, Beltran Ceballos, va explicar l'esforç que fa el sector en plans de restauració de les pedreres, en col·laboració amb experts i el tercer sector, per tal d’afrontar reptes com la millora de la percepció del públic. Ara bé, s'hauria d’afavorir la comunicació, millorar els plans de restauració i els tràmits administratius, i entendre la possible convivència de l'activitat minera amb espècies protegides.

Els quatre primers dits de sòl

El naturalista Joaquín Araujo va aportar el punt de vista conservacionista en una intervenció que es pot veure íntegra en l'encapçalat d'aquest reportatge. Per a Araujo, sempre són interessants aquestes trobades per a saber cap a on van els sectors més contaminants. Les mines a cel obert són el tipus d'explotació minera més perjudicial per als ecosistemes, ja que destrueixen irremeiablement la capa fèrtil de la terra. "El primer servei públic el dóna la fertilitat. La vertadera fraternitat d'aquest món es dóna en els quatre primers dits de sòl de tots els llocs que tenen suficient matèria orgànica. És el vertader punt de trobada de tots els elements, cicles i processos essencials per a l'única veritat que consisteix a continuar vivint. [...] Tots els imperatius d'acumular, del productivisme, del creixement econòmic, consisteix en devorar aquesta fertilitat i transformar-la en fem". Araujo està convençut que "és necessari canviar el model productiu, el model energètic i el model consumista en el qual estem, entre altres coses per a rescatar-nos a nosaltres mateixos i, si és possible encara, rescatar aquest planeta".

Restauració / Rehabilitació / Recuperació

Quan una pedrera deixa de ser productiva s'aprecia perfectament el gran impacte que té sobre el paisatge i l'ecosistema. Per això, les indústries extractives tenen l'obligació per Llei de realitzar estudis d'impacte ambiental i queden obligades a fer treballs de restauració de l'espai natural afectat per les labors mineres mitjançant un Pla de Restauració de l'espai natural afectat.

Octavio Infant, responsable del Programa de Conservació d'Espais de SEO Birdlife, veu positiu el diàleg i la col·laboració de la indústria extractiva i els grups conservacionistes per a la restauració i reparació del mal causat al medi natural. Tornar al seu estat natural una explotació minera a cel obert és pràcticament impossible, però la tecnologia i el coneixement avancen i cada vegada es realitzen millors restauracions o rehabilitacions. Infant considera que el sector hauria de "buscar terrenys fora de la Xarxa Natura 2000".

La reparació del mal

Gran part de les intervencions i ponències exposaven casos d'èxit de diferents iniciatives que el sector desenvolupa tant per a restaurar, com per a mesurar la biodiversitat durant el període d'explotació. Restauracions o rehabilitacions com Yepes_Ciruelos, o el Turó de Montcada, són bons exemples dels èxits. Cessar Luaces, Secretari General Tècnic de la Confederació d'Indústries Extractives de Roques i Minerals Industrials - COMINROC, va explicar les iniciatives que desenvolupa la indústria extractiva per la biodiversitat. Malgrat tots els esforços, i bons exemples que va mostrar en la seua presentació, el sector continua tenint mala imatge. Per a Luaces, el canvi d'imatge dependrà “que siguem capaços de millorar les pautes de comportament de determinades empreses [...] és qüestió de temps i de predicar amb molts bons exemples”. És important la implicació de les empreses, la col·laboració dels enginyers de mines amb experts en biodiversitat i conservació i agilitzar els processos administratius per a poder modernitzar els plans de rehabilitació.

Pedreres i Biodiversitat, una convivència possible. II