Amb la festa de les Falles, molts pobles de dalt a baix de la nostra geografia contaminaran molt, cremant molta substància plàstica, el que augmentarà el nombre de partícules contaminants a l’atmosfera. Però a Samarucdigital volem posar l’accent en el contrari. Cada vegada més falles es plantegen treballar mirant pel medi ambient. 

Les Falles són també una ocasió per a sensibilitzar sobre els nostres ecosistemes. És el cas de la falla gran de Sant Vicent de Paül-Diputada Clara Campoamor, al barri d’Orriols, a càrrec del dissenyador Ricardo Alcaide. El monument porta per títol la xifra 500, en referència als anys que tarda en descompondre’s el plàstic. 

Xaloc, l’ONG dedicada a l’estudi i la conservació de la mar, ha col·laborat amb esta falla que reivindica els oceans nets. “Les Falles han de ser social i ambientalment diferents. La falla Diputada és un exemple de pensar no només en la festa, sinó en qüestions socials com la igualtat de la dona i els ecosistemes. La falla d’enguany és una oportunitat de transmetre el missatge ambiental i una mostra de que les Falles han de ser cada vegada més respectuoses amb el medi ambient”, celebra el biòleg Carles Gago, membre fundador de Xaloc i coautor de l’original llibret de la comissió d’Orriols. Però la falla Diputada no només para atenció als plàstics que danyem la biodiversitat dels oceans.

L’Albufera de València n’és també protagonista, a través del monument infantil creat per l’artista Ramón Solaz, una obra que pretén conscienciar sobre la necessitat de conservar l’aiguamoll més emblemàtic del nostre territori i acabar amb el problema de la contaminació de les seues aigües.

Nous materials: la palla de l’arròs

A més de les noves temàtiques, el futur de la festa passa per l’aposta de nous materials. Des de 2010, un grup interdisciplinar de professors i investigadors de la Universitat Politècnica de València, format per Rubén Tortosa, del Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts; Miguel Sánchez, del Departament d’Informàtica de Sistemes i Computadores i de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica; José Ramón Albiol, del departament de Construccions Arquitectòniques de l’Escola d’Enginyeria d’Edificació; i Xavier Mas, del departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals; investiga un curiós material biodegradable per a donar forma als ninots de les Falles: la palla de l’arròs procedent dels camps del Parc Natural de l’Albufera.

Foto de Grup: Xavi Mas, Miguel Sánchez, Rubén Tortosa y José Ramón Albiol

Aconseguir que la palla de l’arròs es transforme en un ninot implica passar un procés complex, que els investigadors de la Politècnica tracten d’anar millorant, com descriu Rubén Tortosa, que explica, a més, quins punts fonamentals tracta de respondre la seua línia de recerca. A banda de la crema, quins avantatges representa l’utilització de la palla de l’arròs? D’això ens parla Miguel Sánchez, membre de l’equip investigador, que també ens aclara per què, malgrat començar la recerca fa vora deu anys, encara no és possible veure al carrer un monument faller fet sencer de palla d’arròs.