Són totes les guerres iguals? Per què la guerra d'Ucraïna ens angoixa tant i altres, que fa anys que porten mort i desolació, ni tan sols som conscients d'elles? La resposta és fàcil: els mitjans de comunicació. Des que va començar a penes fa una setmana la guerra a Ucraïna, els mitjans han malbaratat tinta, bites i hores d'imatges esborronadores a aquest conflicte entre la Rússia del desenfrenat Putin i la Ucraïna del resistent Zelenski. Quasi se'ns ha oblidat la Covid-19, el sainet d'Ayuso i Pablito, el volcà de Palma o l'Emergència Climàtica. No dic que aquesta guerra no siga horrorosa, cruel i absurda i meresca tot el nostre rebuig, però què la diferència d'unes altres? Jo crec que res. No hi ha raons suficients, guany econòmic, guany territorial, religió, nacionalisme, guerra civil o revolució política, que meresquen el sofriment que vivim a Ucraïna, ni al Iemen, Etiòpia, Afganistan, Palestina, Somàlia, l'Iraq, Síria, Mali o en cap dels conflictes armats en curs en el Món, a més d'altres guerres locals internes per qüestions de drogues o legitimació de poder.

El "NO A la GUERRA" ha de començar ací, de cadascun de nosaltres, però no a una determinada guerra. A totes. És paradoxal que precisament en aquestes dates 5 activistes pacifistes del MOC i d'Agró i el que els escriu, reberen una carta de l'Autoritat Portuària de València APV (el port) multant-los amb més de 3000 € per desplegar una pancarta en la qual podia llegir-se "La guerra comença ací" i "No a la Guerra", per a protestar que ací, en els nostres ports, es permet l'entrada de vaixells de l'Aràbia Saudita carregats d'armament que s'empra en la guerra de Iemen. La notícia va tindre repercussió mediàtica gràcies al vídeo que vaig gravar per a SamarucDigital (es pot veure en l'encapçalat) que van reproduir en diversos mitjans nacionals de gran audiència i la ciutadania va poder saber que hi ha una guerra a Iemen des de 2011, que mata a més persones, fonamentalment dones i xiquets, per fam o malalties que a soldades que també cauen.

Ucraïna no necessita accions antibel·licistes, tots els mitjans i institucions de tota mena estan en el "NO A la GUERRA". Però conflictes que no omplin titulars com el de Iemen, sí. Sense accions com aquesta moltes guerres passarien inadvertides, guerres amb desplaçats, morts de civils i vides truncades com la dels ucraïnesos ara. Els ciutadans tenen dret a saber l'ús que es fan de les infraestructures de l'Estat amb relació al suport a la guerra. Els activistes antimilitaristes tenen el compromís de fer aquestes accions pacífiques perquè es coneguen els fets. I jo tinc dret a la llibertat d'expressió i el deure com a informador de cobrir un acte que sense el vídeo que vaig fer haguera passat desapercebut.

No puc més que estar totalment d'acord amb el comunicat que les organitzacions pacifista MOC i Acció Ecologista Agró han enviat a la premsa.

"Veure ciutadans i ciutadanes russes plantant cara al govern de Putin, per a dir: "No a la Guerra" ens genera admiració pel valor d'oposar-se coneixent al que s'exposen. Centenars de persones detingudes per aquestes concentracions pacífiques ens produeixen un autèntic sentiment d'injustícia. I sí, la conclusió és que totes les guerres són una tragèdia, mortal en molts casos, i esquinçadores de les vides humanes que l'han de patir.

Aquestes sancions que l'autoritat portuària pretén imposar superen els 3000€, sabent a més que no té potestat per a fer-ho, i actuant com una empresa privada i sense escrúpols, que posa per damunt de l'interés de salvar vides humanes, el mateix interés d'enriquir-se amb el negoci de les armes. Això demostra la hipocresia que queda patent en aquests dies, en els quals és clamorós sentir de la societat en contra de la guerra, en contra de les Guerres, en qualsevol lloc en el qual es donen.

Els successos dels últims dies ens mostren la urgència de la transició energètica també per a evitar la guerra i el militarisme. La urgència d'abandonar la dependència energètica europea del gas i el petroli, que alimenten la maquinària militar i l'imperialisme rus, i evitar l'energia nuclear que suposa un perill fins i tot més agut en un escenari de guerra oberta.

Nosaltres des de les nostres organitzacions Antimilitaristes-MOC i Acció Ecologista-Agró continuarem denunciant els macabres negocis de les armes que provoquen i alimenten les guerres".

I jo estaré amb ells. L'Autoritat Portuària de València no sols permet el comerç de les armes en el seu port de Sagunt, a més s'arroga com una autoritat amb caràcter sancionador sense moral i sense potestat per a fer-ho. El negoci del Port està, sembla ser, per damunt del dret de llibertat d'expressió, de l'Albufera de València, amenaçada per l'ampliació nord, i dels morts que produeixen les guerres.