A La Carta À Punt Mèdia

Encara que sabem que cal un canvi de model cultural, econòmic i de consum, per frenar els efectes de l’escalfament global, en arribar el Nadal, sembla que ho oblidem. Tot i que cada vegada més la ciutadania està conscienciada al respecte, ens deixem dur per la compra en excés, sense mirar l’origen dels productes que consumim i sense quasi adonar-nos que vessem moltes més deixalles que de costum durant les festes

Aquest Nadal, segons l’Estudi de Consum Nadalenc 2018 de Deloitte, cada llar espanyola gastarà 601 euros de mitjana, la qual cosa ens converteix en el segon país europeu amb major intenció de despesa, per darrere de Regne Unit. Ja fa una dècada, l’Institut de Medi Ambient d'Estocolm va calcular que només durant els tres dies més assenyalats del Nadal, al món ric es poden arribar a emetre fins a 650 quilograms de diòxid de carboni per persona. Des d’aleshores, les xifres no poden sinó empitjorar i molt.

A Espanya, la despesa elèctrica per llar augmenta un 28% de mitjana en aquestes dates, segons les dades de la Xarxa Elèctrica d'Espanya (REE). Pel que fa a les deixalles, segons Ecologistes en Acció, el malbaratament d'aliments en Nadal s’aproxima al 40%. S'estima que la producció mitjana diària de residus per individu passa d'1,4 a 2 quilograms en aquestes dates. El Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient ens adverteix que, amb l'actual pauta de consum i el probable augment de la població mundial, a més de 9.000 milions de persones abans de final de segle, ens farien falta tres planetes per a mantindre els nostres actuals estàndards de vida.

Entrevista amb Paloma Sánchez

Moltes voltes, hem escoltat que el Nadal d'ara ja no és el d'abans, perquè nosaltres, potser, tampoc ho som. La transformació del sentit de festa familiar del nadal, ha suposat que, als compromisos de la família de sang es sumen els de la família adquirida, amics i companys. Una multiplicació d'esdeveniments que afecta al nostra conducta tant individual com col·lectiva. Aquest canvi en el significat del Nadal deriva cap a l'oci i el consum. L’educació té un paper central en els nostres hàbits i en com afrontem la nostra relació amb el que ens envolta. Parlem amb l’educadora ambiental, Paloma Sánchez, del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV). Al llarg de l’any, aquest centre du a terme campanyes educatives que sensibilitzen la població, sobretot la més menuda, en la necessitat de respectar el medi ambient i consumir-lo de forma raonable i respectuosa. 

Paloma Sánchez, educadora ambiental del CEACV

Entrevista amb Ernest Garcia

El Nadal s’ha convertit en un dels símbols del consum massiu i desbocat. Si veiem l’evolució al llarg de les dècades, en els anys 50, l'empobriment de la societat feia prevaler l'ambient i la celebració sobre l'obsequi material. En els anys 60 i 70, només hi havia una festa amb regals, la nit de Reis. En els 80, s'inicià la mercantilització del Nadal, i als 90, es dupliquaren les festes amb regals, sumant-se el Pare Noel i els amics invisibles. Com hem arribat fins ací? És possible revertir la situació? Ho abordem amb Ernest Garcia, sociòleg ambiental i catedràtic del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, on imparteix, entre d’altres, l’assignatura de Societat i Medi Ambient: Població i Recursos Naturals. Ernest és, a més, autor de nombrosos articles sobre sostenibilitat, canvi climàtic i translimitació.

Entrevista amb Xavier Sanmartín

No complir amb allò que s'espera en equestes dates, és a dir, no ser capaços de respondre als índexs de consum marcats per la societat, pot generar una frustració elevada. L’augment del consum material busca satisfer les expectatives dels més menuts per a evitar el sentiment d'inferioritat que pot suposar tindre menys que els altres xiquets i xiquetes. La pressió que suposa, per a pares i fills, respondre a allò que els menuts de casa demanen en una carta als Reis d’Orient, no es produïa anys enrere, atés que els regals buscaven ser útils i respondre a unes necessitats concretes. Hem generat exigències construïdes que, si no es cobreixen, poden afectar a la felicitat. Ho tractem amb el psicoterapeuta Xavier Sanmartín, coordinador del Grup de Supervisió de Casos Clínics del Col·legi Oficial de Psicòlegs de la Comunitat Valenciana i col·laborador amb l’Associació Valenciana de Familiars i Pacients amb Trastorns de la Conducta Alimentària. També és membre de la Junta Directiva de l’Associació Valenciana de Teràpia de Família. Xavier imparteix, a més, classe com a professor del Màster de Psicologia i Gestió Familiar a la Universitat de València i també del Màster de Necessitats Educatives Especials del CEU - UCH.

Xavier Sanmartín, psicoterapeuta

Tertúlia amb Paloma Sánchez, Ernest Garcia i Xavier Sanmartín

Potser entre totes i tots, i des de l’Educació, la Sociologia i la Psicologia, podrem esbrinar què ens mou a consumir sense fre i què en podem fer per a millorar els costums socials. Encara que es parla d’educació per a la sostenibilitat, el concepte de desenvolupament sostenible no sembla tan adequat. Una bona ferramenta podria ser introduir la idea de decreixement als escolars per tal d’entendre la necessitat de viure amb menys. 

El Nadal és una bona mostra de poder observar com ens afecten les exigències que ens hem construït com a societat a costa de les limitacions del planeta. La qüestió ara és si estem a temps de revertir-les.  

Cada vegada més, es para atenció als hàbits de gaudir de la natura com a tractament de malalties. De fet, alguns exemples a Europa, com ara a Escòcia, els metges de les Illes Shetland recepten literalment “natura” als seus pacients, per millorar la pressió arterial, reduir el risc de malalties cardiovasculars i accidents cerebrovasculares. El fet de recomanar natura des de la medicina i la psicologia pot incrementar la felicitat i la salut mental de les persones? 

Totes aquestes qüestions les abordem al temps de la tertúlia amb Reis Juan, Batiste Miguel i els convidats del programa.

La Finestra del Samaruc

El dibuixant, Paco Roca, Premi Nacional d’Il·lustració, és l’encarregat d’obrir-nos ‘‘La Finestra del Samaruc’’ del #SamarucDigitalNadal per portar-nos un paisatge d’infantesa proper a la ciutat de València.

El So de la Natura

El so més habitual en aquestes festes és representat per milers de persones atrafegant-se per comprar el que siga, però hi ha alternatives per passar una bona estona, només cal eixir a la natura. El tràfec del consum i la tranquil·litat de la natura són els protagonistes del ‘‘So de la Natura’’ que ens porta el nostre company, Batiste Miguel.