Ha sigut una de les novetats del Govern valencià en la segona legislatura del Pacte del Botànic, i és una de les cares visibles de Compromís des que la coalició va irrompre en la política valenciana. Diputada durant les tres últimes legislatures en la Corts Valencianes, Mireia Mollà (Elx, 1982), actual responsable de les polítiques ambientals del Botànic II, ha sigut també regidora a la seua ciutat natal.

El seu departament engloba les àrees d'agricultura i medi ambient, i incorpora el canvi climàtic en la seua denominació com en el primer Govern del Pacte del Botànic, amb Elena Cebrián al capdavant, però ha sigut rebatejat des de juny com a Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, com a mostra d’una política verda que apunta a un protagonisme especial en el nou mandat del Govern del Botànic.

La Llei de Canvi Climàtic

La Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica, la qual imposarà sancions als agents que no adopten mesures per a unir-se en la lluita contra el canvi climàtic, tot i que no veurà la llum fins a mitjans de 2021, i la creació de l'Agència Valenciana de Canvi Climàtic seran els eixos centrals de les polítiques per a combatre l’emergència climàtica, com a una postura transversal a tots els departaments que componen la cartera de Mollà en la nova legislatura.

En aquesta línea, una de les accions del Botànic II ha sigut declarar formalment en el territorio valencià l’emergència climàtica. “La Transició Ecològica és l’element per a afrontar aquesta emergència, que a més, té una càrrega de competències noves relacionades amb l’energia i el desenvolupament de mesures en la vida quotidiana de les persones i les empreses que permeten descarbonitzar el conjunt de la societat”, assenyala la consellera Mollà.

DANA i Declaració de l’Emergència Climàtica

La Declaració de l’Emergència Climàtica va coincidir amb les inundacions de la Depressió Aïllada en Nivells Alts (DANA) que va afectar el Sud de la Comunitat Valenciana el mes de setembre deixant enormes danys materials i centenars d'evacuats. Mollà ha defensat la urgència: “Atès que som les persones les responsables dels devastadors efectes del canvi climàtic, som nosaltres els que hem d'actuar urgentment per a salvaguardar i generar entorns de vida digna per a les persones més vulnerables a l'impacte del canvi climàtic”.

La Comunitat Valenciana, reconeix la consellera, no està preparada per a afrontar futurs episodis extrems a causa dels excessos que s'ha comès en matèria d’ordenació del territori i la manca d’infraestructures ben avaluades per a les inundacions.

La guerra de l’aigua

Tot i que afirma no voler entrar en “la guerra de l'aigua”, a l'agost la consellera d'Agricultura i Emergència Climàtica es va pronunciar sobre les polítiques dels socialistes, advertint que portaria als tribunals al Ministeri de Transició Ecològica, en la seva pretensió de permetre que 35 municipis de la ribera del Tajo formen part de la comissió d'explotació del transvasament Tajo-Segura.

L’Albufera i la cloració de les aigües residuals

En estrenar-se com a consellera, Mollà és qui ha suscitat major oposició aquest estiu entre el Partit Popular i Ciutadans. Acumula diverses peticions de compareixença per qüestions diverses com ara el descens del nivell d'aigua en l'Albufera o la contaminació de l'aigua en diferents platges valencianes pel bacteri E.coli.

Actuacions polèmiques de Foment

El 27 de setembre, dia de la Vaga pel Clima, en què la joventut de tot el planeta va reclamar el dret al seu futur, va coincidir amb dos fets lamentables, el desallotjament del Forn de Barraca per a ampliar l’autovia V-21 destruint 60.000 m2 d'horta molt valuosa, i el tret de sortida del projecte per ampliar el Port de València, amb conseqüències ambientals imprevisibles, tots dos actuacions depenents del Ministeri de Foment. Encara que veus crítiques assenyalen que són dos mostres que no tot el Consell estiga disposat a complir els compromisos que comporta la Declaració d’Emergència Climàtica, la consellera Mollà nega haver trobat oposició dins del Botànic II.

Gestió de residus

Una gestió centrada en generar menys deixalles, el qual adaptarà el polèmic sistema de devolució d'envasos tal i com ho marca Europa, és el que espera assolir la cartera de Mollà en matèria de residus. En l'anterior legislatura, la consellera reconeix que s'ha deixat programat el marc normatiu del Pla Integral de Residus (PIR) “sense grans accions”, i ara és el torn de posar en marxa les mesures concretes.

Taxa turística

L’activitat turística és una font de riquesa, però també de contaminació. La consellera Mollà es mostra partidària de valorar les taxes al flux turístic --similars a les aplicades en altres territoris-- en la Comunitat Valenciana de forma flexible, la recaudació de les quals s’hauria de revertir en polítiques ambientals.