La preocupant situació d'aquesta espècie poc coneguda de tritó ha motivat que Bioparc participe en un programa de reproducció coordinat per la Conselleria de Medi Ambient. Així mateix, el parc habilitarà una instal·lació per donar-lo a conèixer entre els seus visitants i conscienciar sobre la situació de l'ofegabous.

Les accions per preservar l'ofegabous, Pleurodeles waltl en nom científic, comencen a la dècada dels 90 quan es va dur a terme una revisió de la seva distribució i estat de conservació de les seues poblacions a través d'un mostreig en diversos punts d'aigua. Amb aquest estudi, es va poder comprovar la desaparició progressiva i, per això, es va iniciar la reproducció en captivitat de manera experimental en instal·lacions de la Conselleria de Medi Ambient. A partir dels exemplars obtinguts, s'han realitzat diverses translocacions i seguiment de l'espècie en zones de l'Alt Palància, Utiel-Requena i el Camp de Túria.

Una espècie singular

L’ofegabous pot arribar als 30 centímetres de longitud, té el cap ample amb ulls xicotets però prominents i disposa de brànquies externes plomoses a banda i banda del cap. La femella diposita entre 100 i 1.000 ous d'aspecte gelatinós. Té lloc un període d’estivació en què s'enterren en el substrat de la bassa o romanen ocults sota pedres, troncs o enterrats. Durant el dia romanen en les zones més profundes de la bassa, pujant a la superfície a respirar. D'hàbits carnívors, s'alimenten bàsicament d'invertebrats aquàtics i carronya. Entre els seus depredadors trobem colobres d'aigua, peixos exòtics i el cranc roig americà. Viu sobretot en basses, i abeuradors, per la qual cosa depèn en gran mesura dels usos agropecuaris tradicionals.

El seu gràfic nom en valencià, ofegabous, prové d’una llegenda que diu que matava els animals que fortuïtament se l’empassaven en beure en alguna de les basses on habita el característic amfibi. Aquesta creença popular ens parla de la singularitat d'un tritó únic.