La setmana passada, veïns d'Orpesa i Benicàssim van veure com maquinària de construcció començava a actuar en els voltants de la popular Via Verda de la Mar fent foradades i actuant sobre la vegetació. L'alarma es va intensificar en fer-se eco els mitjans de dues notícies relacionades, d'una banda, la construcció de 1000 habitatges i un hotel de luxe en els terrenys de Torre Bellver i, d'altra banda, la construcció d'un nou Centre d'Interpretació del Mediterrani (CIMED), un centre divulgatiu que ja havia començat les obres a Bellver.

Ràpidament els veïns es van mobilitzar i des de l'Associació Ecologista ProDesert, en convergència amb altres associacions i ciutadans particulars, van crear la petició en Change.org: No al centre interpretatiu marí en La Renegà d'Orpesa. En només una setmana la petició ha aconseguit més de 10.000 signatures. Al mateix temps ProDesert enviava a la Conselleria de Transició Ecològica els seus dubtes sobre la legalitat i transparència d'aquestes actuacions i suggeria a la conselleria alternatives sobre el projecte. "Hem presentat un suggeriment a la Conselleria de Medi ambient, en la qual proposem una alternativa al projecte que estan executant, perquè pot causar modificacions en un paratge natural d'alt valor ecològic i mediambiental, molt pròxim a una de les poques platges salvatges de la província La Renega, ... i que aquesta alteració comportarà entre altres, riscos de compactació, d'erosió provocat per les màquines d'obra civil i desforestació en eliminar arbres i flora al voltant i dins de la zona LIC (Lloc d'Interés Comunitari) així com l'afectació a altres espècies que habiten allí. En la nostra petició, sol·licitem a les autoritats competents que es replantegen el creixement urbanístic en la costa, tan criticat des de la crisi del 2007, perquè el projecte de la família Calabuig que pretén l'edificació de 1000 habitatges i un hotel tindrà un impacte directe i negatiu sobre la zona ja protegida", explica Belén Robledo de ProDesert.

 Maquinària en Torre Bellver

La sensibilitat ciutadana és comprensible, ja que La Costa d'Orpesa i Benicàssim (marítim terrestre) és un espai que forma part de la Xarxa Natura 2000 com LIC (Lloc d'Interés Comunitari) i ZEPA (Zona d'Especial Protecció d'Ocells). La part terrestre és competència de la Generalitat i la part marina, caracteritzada per la presència de prades de Posidònia i Cymodocea, competeix a l'Administració General de l'Estat. L'associació ProDesrt es queixa que "lamentablement les obres s'han iniciat aprofitant el confinament a esquena de l'opinió pública sense donar temps a cap reacció contra aquesta acció tan agressiva contra el medi natural.".

En principi dins de la legalitat

La veritat és que, tant el projecte d'urbanització, com el de construcció del centre d'interpretació CIMED, estan aparentment dins de la legalitat i compta amb els permisos pertinents de les autoritats municipals i autonòmiques.

En un comunicat de la constructora Costa Bellver, promotora del projecte amb la Fundació Azul Marino, es remarca que "es tracta d'uns terrenys comprats per la mercantil Costa Bellver en 1988, són urbanitzables des de 1982 i declarats urbans en 1993. El Centre d'Interpretació del Mediterrani ocupa 4.192 m² i 1.040 m² en el carrer El Castanyer d'Orpesa. S'ha sol·licitat llicència d'obres municipal aportant informes sectorials favorables de Confederació Hidrogràfica, servei territorial d'Obres Públiques, Adif i Acuamed".

Samarucdigital ha pogut corroborar que el projecte compta amb el vistiplau de la Conselleria de Transició Ecològica, ja que, en el cas de la zona sud, es tracta de sòl urbà de competència municipal. En afectar parcialment la sol·licitud del projecte a zona LIC, l'Ajuntament d'Orpesa hi havia consultat a la Conselleria de Transició Ecològica que va resoldre favorablement. És a dir, constata la no afecció a la LIC del projecte referit, que consisteix en una obra menor per a la construcció d'un mur de maçoneria i clos cinegètic en el sector sud de Torre Bellver, així com la realització de tasques de restauració ambiental i millora del paisatge. La mateixa alcaldessa d'Orpesa ha donat el seu suport i oferit la seua col·laboració als impulsors per a dur a terme el projecte. Tant la Fundació Azul Marino com la Conselleria posen l'accent que no s'actuarà a la platja de la Renegà, ni en cap altra de la zona.

 Costa d'Orpesa i Benicàssim (marítim terrestre) . En roig delimitada la ubicació del CIMED, en blau la zona LIC i ZEPA de la Xarxa Natura 2000

Centre d'Interpretació del Mediterrani (CIMED)

Però la notícia de la inversió de 4 milions d'euros en la creació d'un centre interpretatiu de la fauna i flora autòctona, no sols va sorprendre els veïns i ecologistes, sinó també a institucions relacionades amb la conservació d'espècies amenaçades.

Entre les instal·lacions del centre, els promotors destacaven una zona exterior en la qual es durà a terme la recuperació de tortugues marines. En aquesta àrea s'habilitarà la recreació d'una platja destinada a la reproducció i a l'atenció intensiva d'aquests animals, segons manifesta Juan Antonio Romero, director de la Fundació Azul Marino, entitat impulsora junt amb l'empresa Costa Bellver del projecte.

Des de 2015 Samarucdigital ve informant de la bona faena que la Xarxa de Varaments de la Comunitat Valenciana que fa dècades que realitza amb la Tortuga Babaua (Caretta caretta) que, després de molt temps sense fer-ho, fresen a les platges del litoral valencià. La inclusió de la tortuga marina en els plans de CIMED va sorprendre per això les institucions que col·laboren en aquesta xarxa (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, la Fundació Oceanogràfic, 112, l'ONG Xaloc i la mateixa Conselleria de Transició ecològica), ja que es tracta d'una espècie en perill d'extinció amb uns protocols estrictes de registre i gestió d'actuació per a tots els casos de tortugues encallades o capturades accidentalment en la mar, per particulars o per pescadors.

 Tortuga Babaua (Caretta caretta)

A Jesús Tomás, responsable de les tortugues marines de la Xarxa de Varaments per l'Institut Cavanilles i assessor des de 2004 de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) en qüestions de tortugues, el va sorprendre molt "que no s'haja establit contacte amb les institucions amb permís i autorització que treballen amb aquestes espècies a la nostra regió des de fa dècades, i amb la xarxa de varaments existent. També sorprén que no s'esmente en cap moment que es compta o es comptarà en aquest centre amb els permisos i autoritzacions específics i pertinents per a mantenir en captivitat i manipular a aquestes espècies protegides (...).A més, la manipulació d'ous de tortuga marina és molt delicada i requereix experiència i entrenament precisos. Si es realitza de manera incorrecta, la mortalitat d'ous és molt elevada o total. Actualment hi ha poques persones amb experiència acreditada en manipulació i translocació d'ous de tortugues marines en la Comunitat Valenciana, tots de l'equip de la Universitat de València", remarca a Samarucdigital Jesús Tomás.

Fonts pròximes a la Fundació Azul Marino assenyalen que les piscines per a tortugues marines i la platja artificial per a freses estaran dins de les instal·lacions. "El centre s'ha posat a la disposició de la Fundació Oceanogràfic a través d'un conveni pel qual col·laborarà en el programa de recuperació de tortugues per a crear una zona on els quelonis puguen muscular abans de ser retornades a la mar", afirmen en el comunicat la constructora Costa Bellver.

Els responsables de la petició de signatures han proposat "que si realment es vol realitzar un centre d'interpretació i ajudar a la reproducció de les tortugues, podrien restringir l'ús públic en alguna de les platges d'arena apropiades del litoral provincial i al seu torn, es contribuiria a la regeneració d'alguna de les moltes platges alterades per la pressió urbanística i turística en la costa. És una pena que els animals i el medi ambient sempre acaben sent un circ de recreació per als humans".

Fundació Azul Marino

Un altre punt que va sorprendre és el desconeixement de l'existència de la Fundació Azul Marino que l'organització ecologista ProDesert qualificava de misteriosa. Aquesta Fundació és la responsable del CIMED junt amb la constructora Costa Bellver i Global Omnium (Aigües de València), totes empreses vinculades a la família Calbuig. Aquesta família d'empresaris està també vinculada a la Fundació Oceanogràfic. En el mateix Oceanogràfic de València es troba l'Arca de la Mar, el centre de recuperació de tortugues marines i cetacis on es fan càrrec de la cura de les tortugues marines i cetacis capturats accidentalment.

Samarucdigital ha pogut contrastar que la Fundació de la Comunitat Valenciana Azul Marino va ser inscrita en el Registre de Fundacions de la Comunitat Valenciana l'11 de febrer de 2020 amb el número 127C i classificada segons el DOG de caràcter esportiu. La Fundació té el domicili social en la mateixa adreça que la constructora Costa Bellver i els seus patrons són membres de la família Calabuig.

En un comunicat que la constructora Costa Bellver ha fet arribar a Samarucdigital exposa que la Fundació Azul Marino és una idea que "naix fa dos anys i s'inicien llavors els corresponents tràmits burocràtics per a la inscripció en el Registre de Fundacions de la Comunitat Valenciana, mentre es preparava i dissenyava la missió, objectius i projectes d'aquesta". De fet, entre les formes d'actuació que apareixen en el registre de fundacions es troba "la construcció, rehabilitació, manteniment, conservació, ampliació, promoció, operació i explotació d'instal·lacions on es realitzen investigacions de caràcter científic, investigador, educatiu o de defensa i conservació".

En el comunicat l'empresa manifesta que la Fundació ja té projectes en funcionament des de temps arrere. Algun d'ells ben coneguts com l'anomenat Compatibilitat del Dofí mular amb activitats pesqueres en àrees marines protegides, en col·laboració amb Fundació ANSE i Fundació Biodiversitat.

El director del projecte del CIMED, Juan Antonio Romero, és actualment director de l'Aquari de Sevilla, vinculada també a Global Omnium, i membre del comité científic de la Fundació de l'Oceanogràfic. Romero, biòleg marí, no és un neòfit en el món de conservació i compta amb una dilatada experiència des que va començar a treballar amb Jaques Cousteau, embarcant durant quatre anys en el ja mític Calypso.

Tot apunta al fet que el projecte es durà a terme i que Orpesa comptarà amb un centre divulgatiu ambiental que, segons manifesten els promotors i el mateix ajuntament, «reforçarà l'atractiu turístic» d'Orpesa i de la Via Verda de la Mar.