La setmana passada vam assistir en l'edifici Veles e Vents de València a la presentació del programa Life Pinnarca, projecte europeu dedicat a la protecció i restauració de les poblacions de nacra, Pinna nobilis, en la mar Mediterrània. El títol del projecte Life ho diu tot, "Protecció i restauració de les poblacions de Pinna nobilis com a resposta a la catastròfica pandèmia iniciada en 2016". Ara que sabem en carn pròpia que és una pandèmia, podem imaginar una que acabara amb més del 99% de la població en el mediterrani. En la Comunitat Valenciana el 100%. Això és el que ha succeït en menys d'una dècada amb el bivalve més gran del mediterrani i segon del món, la nacra. Endèmic del mediterrani, on viu des de fa 5 milions d'anys, és una joia marina gran filtradora d'aigua que exerceix un paper ecològic important per a les comunitats d'espècies bénticas diferents i contribueix a l'augment de la biodiversitat local i la qualitat de l'aigua.

  Nacra;Pinna nobilis. Foto IMEDMAR

L'epizoòtia

Des que es descobrira per primera vegada en les costes d'Almeria la primera nacra morta per l'acció d'una nova espècie de paràsit, Haplosporidium pinnae que pertany al Phylum Haplosporidium, la malaltia es va estendre en menys de 3 anys per tota la conca mediterrània al llarg de les costes d'Espanya, França, Grècia, Xipre, Itàlia i el nord d'Àfrica, provocant taxes de mortalitat entre el 80-100% entre les poblacions. Els científics marins que estudiaven el cas es van veure impotents davant la rapidesa d'aquest episodi de mortaldat massiva. El professor José Tena Medialdea, director de l'Institut d'Investigació IMEDMAR de la Universitat Catòlica de València i coordinador del projecte al costat de José Rafael Garcia-March, és clar, "les poblacions en la mar mediterrània podríem dir que estan en una situació realment lamentable. De fet, en aigües obertes espanyoles no hi ha més de 10 exemplars vius, quan abans es podien comptar per centenars de milers".

Des de 2018, el bivalve està catalogat en perill crític d'extinció (BOE 17/10/2018) i inclòs en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (CEEA) (Ordre TEC/596/2019, de 8 d'abril) i en el llibre roig de la UICN d'espècies amenaçades dins de la categoria 'En Perill Crític d'extinció. S'estima que la grandària total de la població ha disminuït més del 95% en els últims anys i aquesta taxa percentual pot augmentar, ja que els patògens amenaçadors encara són presents en el medi marí. Aquest Esdeveniment de Mortalitat Massiva (MME) va posar en alerta als científics marins europeus sobre aquesta espècie poc estudiada, no va ser objecte d'investigació a Espanya fins a finals del segle XX i principis del 2000. Des de llavors s'ha progressat molt, encara que amb poc finançament, sobre la seua biologia, la seua ecologia i la mateixa malaltia que els afecta. Un protozou paràsit, Haplosporidium pinnae, que només afecta la nacra que allibera les seues espores afectant la glàndula digestiva, la qual cosa redueix l'absorció d'aliments i possiblement provoca diverses disfuncions digestives, inanició i, en última instància, la mort.

Encara que sabem que H. pinnae té el paper més gran com a agent causal de MME, estudis recents apunten a l'existència d'altres patògens oportunistes com a bacteris del gènere Mycobacterium i altres que apunten a una malaltia multifactorial causada per múltiples patògens coexistents.

Els santuaris de les nacras

El principal objectiu de LIFE Pinnarca és evitar l'extinció de Pinna nobilis a curt-mitjà termini, mitjançant la sensibilització i col·laboració ciutadana, recopilant la informació existent sobre les poblacions romanents i desenvolupant accions actives de recuperació. Després de l'ampliació del MME, les llacunes protegides s'han convertit en el principal refugi de les poblacions de nacra (deltes i llacunes marines costaneres), a Espanya únicament en la Mar Menor i el Delta de l'Ebre. El mateix succeeix en totes les costes mediterrànies i nord-africanes, encara que aquestes últimes menys estudiades. D'aqueixos santuaris seleccionats en tota Europa el projecte recopilarà tota la informació existent sobre les poblacions restants i els individus resistents i incloure-la en una base de dades integrada en la pàgina web de LIFE Pinnarca. Això proporcionarà antecedents més informats perquè altres països planifiquen accions de mitigació i recuperació, de manera que es puga fomentar la seua eficàcia i les probabilitats de recuperació de l'espècie.

Totes les àrees seleccionades d'Espanya, França, Itàlia i Grècia en el projecte alberguen hàbitats apropiats per a les poblacions de Pinna nobilis. Des de sanes prades de Posidònia oceànica (en totes elles excepte a les illes Columbretes) fins a badies tancades amb condicions hidrodinàmiques suaus o llits arenosos més profunds, amb substrat i condicions salines òptimes per al manteniment de la nacra. Són àrees que albergaven bones poblacions de Pinna nobilis abans del MME i que tenien algunes estacions de monitoratge permanents, per la qual cosa es disposa d'informació a priori sobre l'espècie i la probabilitat de trobar exemplars de nacra resistents i recol·lectar larves per a la seua cria en captivitat per a repoblar altres zones. A Espanya, gràcies a la ciència ciutadana, s'han pogut descobrir en zones aïllades de Catalunya i Balears exemplars aïllats exposats a la malaltia que han aconseguit sobreviure gràcies al fet que porten gens altament resistents i que són de summa importància per a la supervivència de l'espècie.

"Lamentablement, gràcies a aquest esdeveniment, estem obtenint moltíssima informació sobre la biologia d'aquesta espècie. S'han produït avanços molt importants per exemple en reproducció en captivitat. Ja hem pogut reproduir-la en qualsevol època de l'any la qual cosa suposa una fita importantíssima. Lògicament, quan puguen reproduir-les en captivitat i si, a més, aconseguim que siguen exemplars resistents a la malaltia o donem amb una cura, podrem parlar de repoblar aigües obertes també", assenyala Tena. De moment les àrees seleccionades són els Columbrets, Tabarca i el Cap de Nijar en la Comunitat Valenciana, el Delta de l'Ebre (badia dels Alfacs) a Catalunya, la Mar Menor a Múrcia, Golf de Kalloni a Grècia, Àrea de Cilento, Punta Campanella i illa d'Ischia a Itàlia i Brusc Lagoon en Francià.

  Nacra;Pinna nobilis. Foto IMEDMAR

Altres amenaces

Malgrat aquestes bones perspectives per a la seua reintroducció en aquests reservoris, la nacra es troba amenaçada per altres perills com el Canvi Climàtic o la contaminació (alts nivells d'eutròfia en llacunes costaneres o sistemes semiconfinats). Com assenyala Tena, "en molts casos alguns aquests reservoris com la Mar Menor es troben en una trista situació mediambiental i sotmesos a temporals com el Glòria. Aquesta situació mediambiental no ens pot fer pensar que l'espècie està salvada perquè tenim exemplars en llacuna. Necessitem buscar més llocs i que la gent ho conega i més coneixement de la biologia de l'espècie".

Per això un dels objectius del projecte Pinnarca és la conscienciació, ja que a més de la pandèmia d'Haplosporidium pinnae, l'estat ecològic del mediterrani i les seues prades de fanerògames marines, i el canvi climàtic en termes de mala qualitat i calfament de l'aigua, augment del nivell de la mar i augment dels fenòmens meteorològics extrems, la nacra es troba amenaçada per altres perills d'origen antròpic.

Activitats humanes com a obres costaneres, dragatges, construcció de ports, contaminació, eutrofització, la pràctica d'activitats turístiques i recreatives com el surf i kite surf, l'amarrament i fondege d'embarcacions en zones poc profundes continuen tenint greus conseqüències per a P. nobilis. A més, Malgrat la seua protecció, s'han recol·lectat poblacions de *nacra en alguns països de l'est del Mediterrani, on la pesca comercial va causar taxes de mortalitat significatives. En alguns països mediterranis es considera una menja culinària. De fet, es coneix la seua recol·lecció des de l'antiguitat. Egipcis i romans les han recol·lectades amb finalitats comercials, utilitzant el biso com a material tèxtil i la petxina pel nacar per a fer botons. Recentment, s'ha comercialitzat com a objecte decoratiu i es coneixen casos d'extracció il·legal furtiva d'exemplars sans.

Projecte Life Pinnarca

El projecte Life Pinnarca va començar en octubre de l'any passat i s'estendrà fins a desembre de 2024 i compta amb un pressupost total de 2.249.332 €, amb una aportació financera europea d'1.347.894 €. Els socis del projecte d'Espanya, Itàlia, Grècia i França són: IMEDMAR-UCV de la Universitat Catòlica de València, Institut Espanyol d'Oceanografia, Centre Oceanogràfic de Balears, Ecologistes en Acció Regió de Múrcia, Institut Oceanogràfic Paul Ricard de França, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de la Ràpita, Panepistimio Aigaiou, Universitat de l'Egeu – Unitat d'Investigació de Grècia, Universitat d'Alacant i Università degli Studi di Napoli Federico II d'Itàlia.

Des de l'esdeveniment de MME s'han desenvolupat projectes en aquests països per conéixer la malaltia que ho va provocar i les seues possibilitats de recuperació, "amb aquest projecte el que farem és globalitzar tota aqueixa informació i poder posar-la en comú i traure moltíssim més partit a què s'està fent", assegura Tena.