Joan Pellicer ha sigut el primer fill predilecte nomenat al seu poble. Així ho va decidir l’ajuntament de Bellreguard en ple, una decisió que ha culminat el 23 d’abril amb l’entrega del guardó a títol pòstum que ho acredita a les filles de l’etnobotànic i metge nascut a esta població de la Safor, en mig de la seua estimada “Diània”. Un terme que en totes les seues varietats li agradava emprar per a referir-se a les comarques centrals valencianes.

A “l’anomenat territori diànic podem trobar persones que sense saber-ho guarden un valuós tresor en perill d’extinció. Es tracta d’un saber mil.lenari sobre els usos que els nostres avantpassats feien de les plantes que ens envolten”, revetla Joan en una de les entregues que defineixen el contingut del seu  “Costumari Botànic”. En total va ser l’autor de 14 llibres que començarem amb un “Herbari breu de la Safor”.

La bacora

L’acte d’homenatge va començar amb la projecció de dos audiovisuals elaborats pel programa Medi Ambient de la tancada RTVV. El primer d’ells referit a una de les intervencions de Pellicer a la secció Les Nostres Plantes dins l’esmentat programa, on relatava les bondats, aplicacions i virtuts de la bacora, varietat de figa amb moltes aplicacions i accepcions. Més de 200 plantes des del romer fins al timó ocuparen este  espai que tenia com a periodista de guàrdia habitual a Josep Manuel Alcañiz, i per on passarem esporàdicament bona part de l’equip que formàvem part del programa.

L’enfrontament de l’etnobotànic  amb la televisió era dual, imprevisible i traumàtic, tant per a ell com a l’equip que s’encarregava d’enregistrar i difondre el seu missatge, com explica detalladament la companya Xelo Miralles en el complet reportatge sobre el metge saforenc publicat anteriorment per SamarucDigital   La seua manera d’expresar-se, empleant des del cultisme més oblidat fins el mot més comú, no era habitual entre el llenguatge clar i directe que sol abundar en el mitjà on mana, sobre tot, la imatge. De tota manera el resultat final de la seua presència davant la càmera oferia una seductora atracció per a l’espectador fruit de la seua espontaneïtat inherent, que també va mostrar a Gandia TV, anteriorment, i el programa de RTVV Remeis al Rebost , testimonis ara vius de la seua memòria.

Radiocasset tamany XL

Joan era únic a l’hora de guanyar-se a la gent i obtindre la informació que necessitava per avançar en les seues investigacions.  Així era en els seus constants viatges per “la ruralia”, terme difós amplament per ell en els seus escrits i intervencions. Equipat amb el seu inconfusible “radiocasset portàtil” tamany XL, anava casa per casa, mas darrere mas, porta a porta... per a extraure la informació amagada sobre las plantes en els pobles d’interior abans que despareguera per sempre.

Era expert en moltes coses però especialment en captar des de la proximitat el contacte amb la “gent gran” amb tot el sentit ambivalent de l’expressió. La seua fam de coneixements no de li permetia, moltes vegades, tindre temps per a ingerir aliments en els esmorzars que compatiren durant les gravacions televisives, perquè el seu entusiasme desbordava informació no només sobre les plantes sinó sobre la poesia, la filosofia o la medicina, com un autèntic savi d’un nou Renaixement que feia d’enllaç entre la ciència i el món rural, d’on extreia les seues fonts de coneixement.

Pellicer científic

La segona projecció de l’acte de Bellreguard, va ser elaborada també pel programa Medi Ambient amb motiu de la seua sobtada mort en 2007. Un treball que recorria els seus treballs científics i etnogràfics fruit del qual va publicar la tesi doctoral “Recerques Etnobotàniques al Territori Diànic o Comarques Centrals Valencianes” que es pot consultar a la web Repositori d’Objectes Digitals per a l’Ensenyament, la Recerca i la Cultura  de la Universitat de València.

La importància del seu llegat científic, etnobotànic i cultural va ser detallada en diverses intervencions. Joan Vallés, Catedràtic de Botànica de la Universitat de Barcelona, es va referir al significat de la seua obra i en concret a les aportacions farmacèutiques dins un treball de camp amb grans aportacions efectuades per Pellicer.

Entre els intervinents va estar Jaume Pellicer, doctor en Biologia i investigador del Royal Botanic Gardens, Kew, és a més nebot de Joan Pellicer. Seguint la nissaga familiar continua estudiant les plantes encara que la seua especialitat es la genètica, com ens va explicar en una entrevista concedida a Samarucdigital. Sobre son tio va recordar que el seu treball botànic sobre les comarques centrals no té precedents ni continuïtat quasi 10 anys després de la seua mort.

El metge  i investigador Francesc Devesa Jordà, de la Unitat Digestiva de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia, va destacar les aportacions etnobotàniques de Pellicer a la medicina. Una recull de remeis i costums tradicionals convertit en receptes que compartides per a tots en els seus llibres. La contribució de l’obra de Joan a un model eco-sostenible de producció i consum d’aliments va ser el tema escollit per  Josep Bernabeu Mestre, doctor en Història de la Ciència i catedràtic a la Universitat d’Alacant. La periodista Maria Josep Picó, premi Nacional de Periodisme Ambiental, va destacar la contribució de l’etnobotànic saforenc en la divulgació del territori, la conservació i preservació del patrimoni material i immaterial, sobre tot a partir de les seues aparicions televisives.

Una cosmovisió mil.lenària

Les filles de Joan Pellicer, Anna i Julia, agrairen l’homenatge al temps que demanaren un compromís de tots “per a posar els recursos i mitjans que garantisquen la preservació i continuïtat del seu treball, que no és més que la de garantir la continuïtat d'una cosmovisió mil·lenària i en perill d'extinció, la consideració de la qual resulta útil i eficaç en el present i per a les generacions futures, si volem preservar un món genèticament i culturalment divers, ecològic, inclusiu i solidari.”

Del seu llegat destacaren “El profund respecte i estima per tota forma de coneixement i de saber; l'amor i l'admiració per la natura, la seua relació amb l'ésser humà i el seu misteri”. Anna i Julia definiren son pare com un “infatigable pensador sense prejudicis i que va voler sempre construir ponts i espais de confluència i que ho abastava tot”, i recordaren que entre les seues fonts d’inspiració estaven des de Vicent Andrés Estellès a Ausiàs March i Sant Joan de la Creu, passant pels presocràtics, Lao Tsé, el xamanisme, els poetes perses i  anglesos, la Bíblia, Les mil i una nits, Borges, Evans Shultes, Gabriel Miró, Miles Davis, Dant, Conrad, Kafka, Azorin, Mozart, Jung, Coltrane, Robert Graves, Enric Valor, Josep Pla, Mircea Eliade, Ramon Llull, Homer, Leopardi, William Blake entre molts altres.

Sobre tot demanen que la seua figura puga ser coneguda per les noves generacions de valencians i valencianes.

La celebració va culminar amb un breu concert de l’Agrupació Artístic Municipal Santa Cecília de Bellreguard. La jornada va incloure la inauguració d’una exposició gràfica que recorda bona part de la trajectòria vital i científica de Joan Pellicer, i que es pot visitar a la Casa de la Vila de la població. Joan Marco, l’alcalde, dut per l’entusiasme va assegurar que després de Cavanilles Joan Pellicer ha sigut el botànic més important en el seu camp.

Ara en uns temps incerts, plens d’incògnites i promeses pendents, és molt probable que Joan Pellicer, que mai acceptava mitges tintes, era continuat mantenint els principis basats en la veritat i la coherència de la defensa del territori i la seua gent.

Per a concloure esta diminuta crònica res millor que unes paraules del mateix Joan, recordades per les seues filles, per retre homenatge a la terra i els seus habitants:

“A totes les gentils i entenimentades ames de casa i dones majors i a tots els vells llauradors, pastors i ardits muntanyards del territori diànic, que li van procurar el ferment i la valuosa matèria prima.”