Les vies verdes i la mobilitat no motoritzada al país valencià. present i futur

Paco Tortosa, viatger incansable, fotògraf autodidacta i geògraf de formació, fa un repàs de 30 anys de les infraestructures ferroviàries valencianes, per a analitzar el seu estat d'execució actual. Encara que el balanç podria semblar positiu, fins i tot aquesta lluny si es fes realitat la seua idea d'una xarxa autonòmica de viaris no motoritzats, que podria connectar tots els pobles i ciutats entre ells de manera segura, emprant a més de les vies verdes, els carrils bici ja existents i la densa xarxa de camins rurals de les planes litorals valencianes on viu el 80% de la població.

Ja fa vora 30 anys que el Govern espanyol posà en marxa el programa estatal de Vies Verdes. Al País Valencià es catalogaren, parle de memòria, els ferrocarrils abandonats d'Ojos Negros a Sagunt, el tren Xitxarra de Cieza (Múrcia) a Muro d'Alcoi, el ferrocarril de Gandia a Alcoi, el ferrocarril de Carcaixent a Dénia, el ferrocarril mai inaugurat d'Alcoi a Alacant per Ibi i Castalla, un ferrocarril vinculat a les salines de la Mata i Torrevella, una plataforma de ferrocarril mai inaugurat que anava de Baeza (Jaén) a Utiel i la via Xurra entre València i Sagunt.

Hem arribat al segle XXI, i més en concret l'any 2021. I quina és la situació de les Vies Verdes valencianes a partir d'aquell primer inventari? Per molt que part d'aquests ferrocarrils llistats estan publicitats als llibres i pàgina web oficial de la Fundació de Ferrocarrils Espanyols, no tots els ferrocarrils han estat rehabilitats com a Vies Verdes, i els que sí que ho han estat mostren mancances injustificables. Tot apunta que els nostres polítics i tècnics valencians no saben exactament què fer amb aquests ferrocarrils abandonats, i el que és pitjor, no creuen en ells i molt menys són coneixedors del gran potencial que tenen les Vies Verdes com a infraestructures de mobilitat no motoritzada, tant per anar a treballar com per fer vacances a peu o en bicicleta. Però anem a pams respecte a la situació actual.

Situació actual

El dia d'avui es troben rehabilitades i homologades com a vies verdes la d'Ojos Negros entre el límit amb Aragó i la vila d'Albalat dels Tarongers; la via Xurra entre València i Puçol a l'horta Nord; un tram entre Orpesa i Benicàssim del ferrocarril a Barcelona alliberat recentment per un desviament d'aquest; la via verda de la Safor que es correspon amb un tram del recorregut del tren de Carcaixent a Dénia, del qual també s'acaba d'inaugurar un tram entre Dénia i El Verger i un altre entre Carcaixent i Tavernes de la Valldigna; la via verda de les Salines a la Mata i Torrevella; la via verda del Xitxarra de la que hi ha en servei un tram dels tres que la componen; i les vies verdes d'Alcoi i el Maigmó corresponents al ferrocarril mai inaugurat entre Alcoi i Alacant per l'interior.

Si s'observa amb detall la situació actual, es pot veure com continua sense remodelar-s'hi com a via verda el ferrocarril que unia Gandia amb Muro d'Alcoi, així com el de Baeza a Utiel. Es podria pensar que la valoració de les vies verdes valencianes és positiva, ja que s'han remodelat tota la resta de les catalogades i la d'Orpesa a Benicàssim del ferrocarril a Barcelona. Però, la realitat és ben diferent, ja que a tots els ferrocarrils abandonats i homologats com a vies verdes es detecten deficiències imperdonables i moltes vegades injustificades. M'explicaré.

Via verda d'Ojos Negros

A la d'Ojos Negros, a més dels molts trams compartits amb vehicles, resten punts negres amb desviaments que desvirtuen molts aspectes atractius de les vies verdes, tal és el cas de no haver estat rehabilitada com a tal la connexió fins a Sagunt, fet aquest que em dol especialment, ja que ja fa vora 15 anys que vaig fer l'estudi de planejament per la seua reconversió en via verda per encàrrec de la Conselleria d'Obres Públiques, i aquest és el dia que encara no s'ha executat.

Via Verda Xurra

Un fet semblant passa a la via verda Xurra entre València i Sagunt, a la qual falten per recuperar el tram entre Puçol i Sagunt. Pot imaginar la ciutadania que meravellós podria ser la connexió amb vies verdes entre València i Terol si estigueren recuperats aquests dos trams esmentats.

Ferrocarril Dénia-Carcaixent

Del ferrocarril Dénia-Carcaixent, tan sols hi ha tres trams recuperats mínims entre Gandia i Oliva, entre Dénia i El Verger i entre Carcaixent i Tavernes. La resta, està absolutament oblidat per part de l'administració. Imaginem com seria d'exitós el tram entre Carcaixent-Alzira i la mar, en donar eixida en bici o a peu, a la ciutadania de la comarca de la Ribera Alta. A més a més, es podria donar continuïtat fins a la Font de la Figuera en haver-se abandonat pràcticament i recent el tram de ferrocarril original des de La Pobla Llarga. Si es recuperés aquest darrer tram, disposaríem d'una via verda entre Font de la Figuera i la mar a l'altura de Tavernes de la Valldigna.

Però hi ha més, si s'habilités tot el ferrocarril entre Carcaixent i Dénia, tindríem una continuïtat per a bicicletes i vianants al llarg de la mar fins a la mateixa Dénia. Ficats a somniar, com que ja hi ha carrils bici inconnexos entre la ciutat de València i Gandia al llarg del Parc Natural de l'Albufera, es podria connectar la via verda d'Ojos Negros amb la via verda de la Safor i poder arribar així en bici o a peu i sense interactuar amb vehicles de motor, des de Terol fins a Dénia.

Xarxa autonòmica de viaris no motoritzats

Aniríem així armant una xarxa autonòmica de vies verdes que es podria complementar amb la recuperació de la via verda entre Gandia i Muro d'Alcoi, de manera que es podria connectar Villena, Alcoi, Alacant, València i Terol, dins d'una xarxa potentíssima de Vies Verdes que seria l'enveja de la resta de l'Estat espanyol. Part d'aquest traçat està proposat com a part de la ruta cicloturista Eurovelo (E8) del Mediterrani que unirà en un futur Atenes amb Cadis, recorrent a la llarga tot el nostre país.

Tindríem així l'embrió de la futura i desitjable xarxa autonòmica de viaris no motoritzats. La qual es troba hui en fase d'execució en diferents punts del país. Aquesta xarxa podria connectar tots els pobles i ciutats entre ells de manera segura, emprant a més de les vies verdes, els carrils bici ja existents i la densa xarxa de camins rurals de les planures litorals valencianes on viu el 80 % de la població. Tot açò portaria com a conseqüència, a més de la potenciació de la indústria turística, un augment considerable de l'oferta d'infraestructures de transport no motoritzat. I tot amb inversions mínimes. A veure si el Govern valencià actual s'anima i fa la darrera espenta.

Paco Tortosa paco@pacotortosa.com

Etiquetes