La campanya de seguiment de tortugues autòctones realitzada al Paratge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per la guarderia del Consorci ha finalitzat amb uns resultats molt baixos i preocupants en comparació amb anys anteriors. En 4 mesos de treballs de camp, d'abril a juliol, únicament s'han capturat dos exemplars de tortuga d'estany (Emys orbicularis) i cap exemplar de tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa). L'any 2015 es van agafar 4 exemplars de tortuga d'estany i 1 de tortuga d'aigua ibèrica. Unes dades que tampoc van ser positives. La campanya també ha servit per a extraure del medi natural 1 exemplar de l'espècie invasora: la tortuga d'orelles roges (Trachemys scripta). L'any 2015 es van retirar de la desembocadura 24 exemplars.

TORTUGA D’AIGUA DOLÇA (MAUREMYS LEPROSA)

La Guarderia del Consorci riu Millars col·labora des de fa 5 anys amb la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana en el control i seguiment de les poblacions de tortugues endèmiques presents al paratge protegit: tortuga d'estany i tortuga d'aigua ibèrica. L'any 2011 es van capturar 14 exemplars de tortugues d'aigua ibèrica a la desembocadura del Millars. La notícia convertia aquesta població en una de les més importants de la província de Castelló. La tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) ha protagonitzat en els últims 10 anys una expansió considerable per les zones humides castellonenques. Abans la seua distribució era més abundant en els trams fluvials mitjans d'alguns rius del territori valencià, concretament aquelles zones que presentaven aigües netes i ben oxigenades. D'uns anys ençà és fàcil trobar-les per algunes zones humides de la província de Castelló convivint amb les també autòctones tortugues d'estany (Emys orbicularis) i lamentablement amb les invasores tortugues d'orelles roges (Trachemys scripta). La millora en la qualitat dels rius pot estar darrere d'aquest desplaçament aigües avall de l'espècie.

Les Goles salades del Millars

TORTUGA DE FLORIDA (TRACHEMYS-SCRIPTA)

La desembocadura del riu Millars fa un any que està oberta a la mar. Aquest fet ha provocat una constant intrusió d'aigua salada cap a les Goles. La desaparició de les tortugues autòctones pot estar directament relacionada amb el canvi radical en la qualitat de l'aigua a la desembocadura. El més probable és que les tortugues d'estany, les tortugues d'aigua ibèrica i les perilloses i exòtiques nord-americanes hagen remuntat el riu Millars per tal de trobar trams amb aigua dolça en millors condicions per a la seua supervivència. Però es tracta d'un fet que no s'ha pogut demostrar.

Les tortugues de Peníscola

En l'actualitat la millor població castellonenca de tortuga d'aigua dolça es troba a la marjal de Peníscola. L'any 2006 es van capturar 128 exemplars dins el programa Life Trachemys d'eradicació de tortugues invasores. L'any passat es van comptabilitzar 87 tortugues. La població de la desembocadura del riu Millars era la segona millor abans de la connexió de la mar amb les goles.

El cabal ecològic i el futur dels rèpils

Les tortugues autòctones que trien les zones humides valencianes per a viure necessiten aigua dolça de qualitat. El Millars no té un cabal ecològic constant i suficient per a mantenir la fauna que necessita aquestes condicions per tal de sobreviure sense problemes.

GUARDA DEL CONSORCI BUSCANT TORTUGUES AL MILLARS