Tomàs Guzmán i Fernando Traver són dos esportistes de Castelló aficionats a la bicicleta tot terreny. Un dia van decidir pedalejar vora mar, concretament per tota la zona costanera del Grau de Borriana. En aquesta època de l'any és un lloc tranquil i agradable no sols per practicar l'esport de la bicicleta sinó també per a caminar, descansar i relaxar-se; hi ha poc de trànsit, poca gent, escàs soroll ... Cap a les 10 del matí i mentre pedalejaven per un carril bici vora mar van albirar un cos estrany i desconegut per a ells que cuejava en la distància. En acostar-se van descobrir que es tractava d'un animal paregut a un dofí mular però més gran i corpulent. Prop del gran dofí hi havia un altre exemplar també amb problemes. Immediatament van demanar ajuda i el Telèfon d'Emergències 112 va activar la Xarxa d’Encallaments de la Comunitat Valenciana . Es tracta d'una entitat formada per la Conselleria de Medi Ambient, la Universitat de València i l'Oceanogràfic. S'encarreguen de l'estudi i l'atenció de tots els cetacis i tortugues encallats a les costes de la geografia valenciana. Atenen tant animals vius com morts.

Dos cap d’olla grisos

A la platja del Grau de Borriana hi havia dos caps d'olla grisos (Grampus griseus) encallats i amb greus problemes de mobilitat. Es tractava de dues femelles adultes. Una d'elles estava prenyada. Mesuraven entre 2 metres i 70 centímetres i 3 metres.  La pàgina web de la Xarxa d’Encallaments de l'Oceanogràfic dona unes instruccions molt senzilles de com actuar en cas de trobar-se un cetaci o una tortuga varada a la platja. S'ha d'avisar al 112, cal proporcionar ombra a l'animal, mantenir-lo en un lloc tranquil, evitar posar-li aigua i esperar a què arriben els tècnics qualificats per tal d'atendre i arreplegar el cetaci o la tortuga.

Els responsables de l'equip de guàrdia de la Xarxa van arribar com més prompte millor al Grau de Borriana. Ràpidament van intentar hidratar i reanimar el cap d'olla gris que estava a l’arena. Fins i tot el van conduir-lo mar endins perquè poguera recuperar forces. L'altre exemplar estava a una zona de pedres amb ferides per tot el cos i molt debilitat. Aquest cap d'olla gris va morir poc després a causa de les lesions i l'extrema debilitat.

Els veterinaris de l'Oceanogràfic van decidir traure de l'aigua a l'exemplar viu que havia quedat a l'arena per dur-lo a les instal·lacions de València, però l'animal va morir poc després. La Unitat de Zoologia Marina de la Universitat de València responsable d'analitzar la causa de la mort dels dos cetacis apunta que els dos caps d'olla grisos estaven excessivament prims i desbalaïts. Una pista de la seua arribada a la platja de Borriana. No és massa freqüent trobar caps d'olla grisos a les platges valencianes. És més habitual que arriben els seus cosins germans els caps d'olla negres (Globicephala melas), ja que són cetacis més costaners i no tan oceànics com els grisos.

Des de Samarucdigital volem agrair la redacció d'aquesta història amb un final infeliç a les persones que van fer tot el possible per la salvació dels dos cetacis mediterranis i a tots aquells que des de casa s'han preocupat per fer-nos arribar tota la informació: Tomás Guzman, Fernando Traver, Bruno Arnandis, Vicent Aparici, Aigües i Josep Pasqual Sancho.