A La Carta À Punt Mèdia

Fer possible que espècies desaparegudes tornen als seus espais de vida és un repte tan fascinant com difícil. És el cas de les aus rapinyaires, que han viscut una veritable transició. De ser perseguides i enverinades com a “males bèsties” durant la dictadura franquista, estos ocells de mirada penetrant representen hui el símbol de la lluita per la conservació. Així ho demostren les accions, al llarg del nostre territori, encaminades perquè espècies emblemàtiques, com ara el trencalòs, l’àguila pescadora o el xoriguer menut, solquen de nou el nostre cel.

Són treballs, els de la recuperació i reintroducció d’espècies, que representen també el millor de la naturalesa humana. Recuperar la riquesa biològica perduda --no ho oblidem, a causa de les nostres accions-- anima la col·laboració entre territoris per a facilitar els corredors biològics i que estos antics habitants tornen a casa.

 Xoriguer menut

Parlem de la reconquesta del cel a càrrec d’uns ocells ben enigmàtics. Els rapinyaires tornen a volar en la nova entrega de Samarucdigital, en què també pararem atenció a les accions perquè el territori valencià esdevinga un dels centres de la recuperació de fauna en el Mediterrani.

De la persecució a la protecció

L’elegància en el vol, el poder de les arpes i una precisió implacable en la caça fan de les àguiles les reines dels rapinyaires. Des de l'Extrem Orient fins a Europa, l'àguila és l'animal associat als déus del poder i de la guerra. Però no sempre han despertat respecte i admiració.

Tots hem vist que alguns grups tornen a traure la bandera de l’àguila de Sant Joan, símbol de l’escut dels Reis Catòlics que el franquisme va recuperar. Aquell règim, precisament, va representar un període especialment sinistre per a la conservació. En aquells anys, les autoritats van crear una nova classificació biològica sense cap altre tipus de criteri que dividir els animals salvatges en dos grans grups: els que matem nosaltres, com ara conills, perdius, ànecs o coloms; i els que ens mata la naturalesa: àguiles, linxs, llops o llúdries. Pel que fa al segon grup, l'agost de 1953 va entrar en vigor la tristament famosa "Ley de alimañas" --llei de feres, en valencià-- una estratègia del Ministeri d'Agricultura per a protegir la "riquesa cinegètica" i eliminar els nostres competidors. 

En poc més de cinc anys, es van exterminar més de mig milió d'animals, entre ells 5.000 àguiles, 6.000 falcons i 1.000 voltors. No és exagerat afirmar que les tasques de persecució i extermini van estar a punt d'acabar amb bona part de la fauna ibèrica, i algunes espècies van situar-se a la vora de l'extinció. Un fet que hauria succeït si no fora pel paper d'una figura fonamental per a la conservació a Espanya, el Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, qui no només va aconseguir que els animals considerats males bèsties deixaren de ser massacrats, sinó que començaren a ser reconeguts com a espècies protegides, custodiades i emparades per la llei.

El repte de pal·liar les amenaces

En l’actualitat, afortunadament, les aus rapinyaires gaudixen d’eixa protecció hereva de Rodríguez de la Fuente a través dels nombrosos treballs de recuperació i reintroducció en el nostre territori. De tot això, en parlem amb dos veus que coneixen molt bé el món dels rapinyaires. Ells són Juan Antonio Gómez, director del Centre de Recuperació de Fauna “La Granja” del Saler, centre molt implicat en la recuperació d’espècies com el xoriguer menut, i l’ambientòloga Itziar Colodro, que treballa com a cuidadora infatigable de les aus de rapinya en el projecte per a retornar l’àguila pescadora als Parcs Naturals del Montgó i la Marjal de Pego.

  Itziar Colodro i Juan Antonio Gómez

Tot i els avanços en la recuperació dels rapinyaires, malauradament, aquests ocells encara ho tenen ben difícil a l’hora d’assentar les seues poblacions. Un exemple és el del xoriguer menut. Entre els últims treballs de conservació d’aquesta au de rapinya, hi destaca la solta de 40 cries a la zona de la Mariola, l’estiu passat, després de desaparéixer completament a les acaballes del segle passat. Les aus, alliberades a la Vall de Polop, procedeixen del Centre de Recuperació de Fauna del Saler. El xoriguer menut és el rapinyaire més xicotet que existeix a Europa, i depén molt de l'ecosistema que generen els camps de cereals. Així, la reconversió de l'agricultura i els canvis d'usos en el territori han jugat en contra de l'espècie.

Un indicador biològic dels ecosistemes

Un altre cas que destaquem en el Samarucdigital dedicat a la recuperació de les aus rapinyaires és l’àguila de panxa blanca, també anomenada àguila cuabarrada o perdiguera. Tot i ser la més àgil entre les grans àguiles, s'enumera en la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) en la categoria de quasi amenaçada a escala mundial i europea. Segons les estimacions, de les 1000 parelles reproductores que hi ha a Europa, 800 es troben a Espanya, incloses en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades com a vulnerable. Esta espècie, fins i tot, s’ha extingit en algunes zones com ara Mallorca i la zona nord de la península. 

 Àguila de panxa blanca

Un dels grans experts de l’àguila de panxa blanca és Pascual López. Pascual treballa com a professor d'Ecologia en la Universitat de València i com a investigador del Grup de Vertebrats Terrestres de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE-UV). Estudia esta rapinyadora des de fa 20 anys, des de l’àmbit de l'ecologia del moviment. Pascual és pioner en aplicació de les dades massives o big data registrades per les tecnologies de rastreig GPS / GSM d'alta resolució. López ens explica per què és important treballar en una espècie com l’àguila de panxa blanca i què la fa tan especial.

El So de la Natura 82: Àguila reial

En l'Antiguitat, era el símbol del valor i el poder per la seua força i grandària, unes qualitats que van convertir-la, en la mitologia grega i romana, en la representació de Zeus o Júpiter, el rei dels déus. Parlem de l’enigmàtica àguila daurada o àguila reial. És, a més, la protagonista del So de la Natura.

“Des de dalt, ben amunt, sa majestat l'àguila reial domina l'ecosistema; nosaltres, des de baix, apegats a terra, no podem més que admirar el seu domini de l'aire. Llarga vida a la reina”, relata Batiste Miguel.

Finestra del Samaruc 82: Javier Martínez Valle. Columbretes

Obri la Finestra del Samaruc el naturalista i artista plàstic, Javier Martínez Valle. Entre els seus nombrosos treballs en contacte amb la natura, també compta el d’haver sigut guarda durant cinc anys del paratge al qual ens acosta a través d’un relat del seu quadern de camp. Visitem amb ell les Columbretes.

Biblioteca Verda 82: “Els nostres veïns submarins”, Laia Fontana

Un dels llocs triats per a reintroduir l’àguila pescadora en el nostre territori correspon a Xàbia. En este municipi de la Marina Alta, la Fundació Cirne acull, fins a finals d’any, l’exposició ‘Els nostres veïns submarins. Bestiari contemporani de la Mediterrània’. La mostra, que combina imatges de gran qualitat de la vida marina amb poesia científica, és fruit del llibre editat el 2016 per Edicions 96. Escoltem en la Biblioteca Verda la biòloga i poetessa, Laia Fontana, coautora dels textos que componen este bestiari submarí juntament amb Alicia Borque, Romana Capaccioni i Joan J. Soto.