L’any de l’alimentació sostenible a València
Amb l’inici de 2017 València s’estrena com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, un nomenament promogut per la FAO que situa a la ciutat en el mapa mundial de les bones pràctiques alimentàries. Es preveu un any intens d’activitats i propostes al voltant d’una manera de menjar més saludable i respectuosa amb l’entorn, que té previst reunir a València representants de les 128 ciutats del món que formen el Pacte per la Política Alimentària Urbana.
Cada dia 20.000 persones moren per malnutrició al món segons la FAO. L’organisme de Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació explica que uns 870 milions de persones pateixen problemes per eixa causa, el que representa una octava part de la població mundial. Al mateix temps en un món globalitzat, on la vida viatja a gran velocitat, en l’altre extrem de la balança l’excés de pes i la obesitat són dos greus problemes endèmics de la societat “sobrealimentada”, amb els importants trastorns de salut que comporten.
Combatre eixa dramàtica dualitat mundial des de les ciutats és l’objectiu del Pacte de Milà sobre la Política Alimentària Urbana, signat a la població italiana en 2015 per 128 ciutats de tot el planeta entre elles São Paulo, Buenos Aires, Nova York, Pequín, Mèxic, Melbourne, Dakar, Nairobi, Belo Horizonte o Toronto. Ara representants de totes elles estan convocats a una reunió que es celebrarà a València, convertida durant 2017 en Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Un nomenament amb l’apadrinament de l’ONU que situa a València en el mapa de la preocupació mundial per solucionar els problemes relacionats amb la producció agrícola i l’ús dels aliments que produeix.
La dieta mediterrànea
Un dels factors que han influït en l’elecció de València ha sigut la seua relació amb l’Horta que envolta la ciutat i les recents iniciatives preses en la seua defensa, segons explica el Comissari de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2017, Vicent Domingo, que assegura que és una molt bona ocasió per a “mostrar-nos orgullosos del que hem fet en els últims 2000 anys” respecte a la dieta mediterrània.
La reactivació del Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH) per part de la Generalitat en 2016, així com iniciatives promogudes des de l’Ajuntament relacionades amb l’alimentació de proximitat, la posada en marxa de mercats locals, la reforma de la Tira de Comptar, la introducció de les bones pràctiques als menjadors escolars o la creació d’un Consell Alimentari Valencià són algunes de les iniciatives que han influït en l’elecció de València.
Alimentació sana i baixa en greixos
L’acte central de la Capitalitat es celebrarà en octubre, amb la reunió a València dels alcaldes signants del Pacte de Milà, però durant tot l’any està previst i es treballa en l’organització de trobades, xarrades i diferents iniciatives que reuniran experts del tot el món a València amb l’objectiu d’intercanviar experiències sobre una alimentació de qualitat, sana i baixa en greixos, on l’experiència de la cuina valenciana pot aportar bons exemples dins la gastronomia mediterrània.
L’increment de la població mundial fa necessari buscar solucions alimentàries urgents en quantitat, però també en qualitat i un aprofitament sostenible dels recursos agrícoles. Els objectius prioritaris de la FAO i les ciutats reunides entorn el pacte de Milà és centren en combatre la fam endèmica en molts països africans, americans i asiàtics, però també a Europa i Oceania. Per altra banda està entre els seus objectius la defensa de l’alimentació com un dret, per tal d’evitar el monopoli dels grans mercats i les multinacionals. Tot fomentant el consum dels productes més saludables i de proximitat per a construir un menú equilibrat també dins de les ciutats.