Protecció i conservació, usos, agricultura, ordenació del territori i l’aigua han sigut els cinc eixos que han agrupat les taules de debat entorn la situació actual de l’Albufera de València, quan es compleixen 30 anys de la protecció de l’espai com a parc natural. Però la qüestió clau que ha planejat sobre tots els debats és com sempre l’aigua. Les últimes pluges evidentment han beneficiat la situació del llac, que en poques hores ha passat de tindre un nivell molt per baix de la situació habitual en novembre a tindre la necessitat d’obrir les comportes de les goles per alliberar aigua. La inundació hivernal, la perellonà, ha arribat finalment. A pesar d’això el parc natural arrossega un balanç de falta d’aigua en quantitat i qualitat, un punt en el que van coincidir tots els participants en les jornades.

La directora del Parc Natural, Paloma Mateache, en declaracions a Samarucdigital s’ha mostrat molt crítica amb les aportacions que consigna el Pla Hidrològic del Xúquer a l’Albufera, que considera insuficients i també reclama la millora de les infraestructures que controlen l’arribada d’aigües residuals. Mateache considera prioritari reparar els desperfectes del col.lector Oest, que recull les aportacions de nombroses poblacions i polígons industrials que arriben al llac sense el tractament adeqüat. També destaca la necessitat d’aprovar l’any que ve el nou Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del parc natural, amb el consens de totes les parts implicades. Víctor Navarro, President de la Junta Rectora del Parc Natural, també coincideix en la necessitat d’aprovar un nou PRUG, l’instrument que regula quines activitats es poden fer als voltants de l’espai protegit i com.

Des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer s’insisteix en que els recursos del Pla de Conca són adequats per a les necessitats de l’Albufera, com va recordar el representant de la CHX en simposi Teodoro Estrela. El tècnic de la Confederació va assegurar que s’han passat d’una assignació per a l’Albufera de 100 hm3 en 1998, als 210 hm3 actuals. També va insistir en la necessitat d’acabar i posar en funcionament les infraestructures hidràuliques de sanejament, per a reduir les aportacions de contaminants procedents de pluges i de les séquies de reg.

De qui és la culpa?

La major part dels ponents reclamaren la necessitat de coordinar el treball de totes les administracions (Generalitat, Confederació i ajuntaments) i els regants per a millorar la situació. Recentment la fiscalia de Medi Ambient ha demanat a la conselleria d’Agricultura i Medi Ambient que substituïsca a la Junta de Desaigüe en el control de l’aigua a l’Albufera.

Mario Giménez, delegat de SEO-Birdlife a la Comunitat Valenciana, va destacar a Samarucdigital que en el tema de l’aigua es produeix un constant intercanvi de “llançament de culpes entre tots els implicats”, com ha ocorregut en l’episodi de principis de novembre amb la disminució dels nivells de llac per davall de mínims històrics en hivern. En la seua exposició durant el simposi el representant de SEO-Birdlife va recordar que les espècies d’aus que depenen de la làmina d’aigua han reduït les seues poblacions com és el cas de l’agró blau, el sivert o la fotja comuna.

Enric Bellido, de la Unió de Llauradors i Ramaders, reconeix que els nivells de l’aigua s’han decidit durant moltes dècades en funció de les necessitats del cultiu de l’arròs, però afegeix que en l’actualitat és necessari atendre a més les necessitats mediambientals de l’Albufera. Assegura que els llauradors són víctimes també de la falta d’aigua.

Antoni Camacho, especialista en l’estudi dels microorganismes aquàtics i president de l’Associació Ibèrica de Limnologia, destaca que “la conservació no es una opció, es l’única opció” i que no es pot continuar actuant en contra de la naturalesa. Camacho, professor d’Ecologia de la Universitat de València, ha destacat els problemes de salinitat que estan afectant greument els ecosistemes de les mates, les illes de vegetació que alberga el parc, i insisteix en la necessitat de conéixer com funcionen els ecosistemes de l’Albufera per a poder resoldre els problemes que pateixen.

María Sahuquillo, tècnica de la conselleria de Medi Ambient, explica que els anàlisis realitzats en la vegetació submergida de l’Albufera mostren una “milloria lenta però insuficient de les aigües del llac” en els últims 20 anys. La investigadora explica que s’ha recuperat el 30% per la flora macròfita en algunes zones del parc natural, como las mallades. Les causes d’esta tímida millora estan relacionades amb la disminució d’aportacions de contaminants per l’entrada en funcionament de depuradores en les últimes tres dècades. A pesar de les millores, continuen arribant constantment contaminants a l’Albufera, una circumstancia que s’uneix a la disminució d’aportacions hídriques.

La gestió humana de l’Albufera ha passat per tres etapes. Una primera vinculada a la mar i l’activitat pesquera, la segona al cultiu de l’arròs i una tercera amb nous usos i interessos com el sector turístic. Ho explica el geògraf Carles Sanchis, autor de una tesi doctoral sobre l’evolució del paratge al llarg dels anys.

En el simposi també es va parlar de les experiències dels aiguamolls artificials com el del Tancat de la Pipa, que en un reduït espai ha aconseguit recuperar l’aspecte que tenia l’Albufera fa 40 anys, a partir de filtres verds amb vegetació aqüàtica, que funcionen com a una depuradora natural per a millorar la qualitat de l’aigua. Una projecte que a més és un exemple de col.laboració entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Generalitat, les universitats, Acció Ecologista Agró i SEO-Birdlife.

Un comité d’experts, format per representants de les diverses àrees tractades en les jornades, recollirà totes les impressions aportades durant el simposi i elaborarà un document de conclusions que es presentarà el dia 13 de desembre, a les 19 h, a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.