Marina, Luigi, Quillo i Lulu són els noms dels 4 polls d'àguila pescadora que el juliol passat van ser alliberades en la Muntanyeta Verda al Parc natural de la Marjal Pego-Oliva. Samarucdigital va estar present en l'alliberament i va gravar el procés de Hacking, anellat i col·locació dels transmissors GPS per al seu posterior seguiment. Dos dies emocionants en els quals l'equip de gravació va poder conviure amb els responsables del projecte de reintroducció de l'àguila pescadora a la Comunitat Valenciana, sent espectadors privilegiats de la passió i el rigor amb el qual treballen, en un procés de reintroducció que requereix un protocol escrupolós.

 Àguila pescadora. Foto: Vicent Sancho

L'ornitòleg Joan Sala, membre d'Acció Ecologista Agró, i l'ambientòloga, Itziar Colodro, fa anys que observen el pas migratori de l'àguila pescadora entre el Cap de Sant Antoni i la Marjal de Pego Oliva. Gràcies a l'impuls d'aquests dos observadors d'ocells els ajuntaments d'Oliva, Pego, Dénia i Xàbia van encarregar un projecte de viabilitat per a la reintroducció de l'àguila pescadora com a nidificant al voltant de la Safor i de la Marina Alta. El projecte de viabilitat aprovat per la Conselleria de Transició Ecològica compleix amb tots els criteris de viabilitat marcats per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) i està assessorat per la Fundació Migres, responsable de l'èxit de la reintroducció de l'àguila pescadora a Andalusia.

Recuperar l'àguila pescadora con nidificant en l'àmbit estatal

L'objectiu del projecte, que ha superat amb èxit la fase experimental, és la recuperació de l'àguila pescadora com a nidificant a la Comunitat Valenciana i servir, per la seua posició geoestratègica, de connexió genètica entre les poblacions de Balears i Andalusia per a consolidar l'espècie com a reproductora a l'Espanya peninsular. De fet, dos dels polls soltats al juny en la Marjal de Pego-Oliva procedeixen de la població balear i dues de l'andalusa.

L'àguila pescadora va deixar de nidificar en la península Ibèrica en els anys 80 a causa de la persecució directa per l'home, el col·leccionisme, el fracàs reproductiu per l'acumulació de pesticides com el DDT, DDE, PCB i les molèsties de la urbanització de la costa per al turisme massiu. Es va extingir com a nidificant en tota la península Ibèrica, i les illes d'Eivissa, Formentera, La Palma, Gran Canària i Fuerteventura. Afortunadament aquestes circumstàncies adverses ja són història, segons Joan Sala, i es donen les condicions idònies per al desenvolupament del projecte.

L'àguila pescadora, un ocell emblemàtic de zones aquàtiques i costaneres, s'alimenta exclusivament de peixos, tant d'aigües dolces, salades o salobres. No és molt exquisida seleccionant l'hàbitat. Es troba tant en sistemes aquàtics continentals com en zones marines de costa d'aigües tranquil·les, en llacs, rius, embassaments, pantans, estuaris, marjals, albuferes, etc., sempre que disposen d'abundància de preses i un lloc elevat per a construir el seu niu. Unes condicions com les que ofereix la costa de la Safor i la Marina Alta, que compta amb marjals al nord i al sud en el litoral valencià que fan que l'hàbitat siga molt adequat per a la viabilitat a llarg termini del projecte.

El Hacking

El mètode més eficaç per a la reintroducció de rapinyaires territorials amb un marcat instint filopàtric com l'àguila pescadora és el mètode hacking, també anomenat criança campestre. El mètode de Hacking consisteix en acomodar als pollastres de l'espècie que es vol reintroduir en un niu artificial en el lloc on es desitja establir la població, a una edat en què els pollastres siguen capaços d'alimentar-se per si sols, però que encara no siguen capaços de volar. En aqueix sentit, l'elecció de la Muntanyeta Verda en la Marjal de Pego-Oliva com a lloc d'ubicació de les gàbies és ideal, ja que compta amb les infraestructures del centre d'interpretació del Parc Natural i amb unes vistes fantàstiques que abasten des de la Marjal de Pego-Oliva fins al Montgó. Com diu Carlos Torralvo, tècnic de camp de la Fundació Migres encarregat del procés de hacking, es tracta d'enganyar als ocells i fer-los creure que han nascut en la zona. El fort comportament filopàtric de la pescadora fa que el 76% dels individus crien per primera vegada a menys de 125 quilòmetres del seu lloc de naixement.

La societat civil es bolca en el projecte

Un aspecte molt positiu en un projecte de reintroducció com aquest és el suport positiu de la societat que l'ha d'assumir. Tant els quatre ajuntaments, com la societat civil de la Safor i la Marina alta, han donat suport amb entusiasme al projecte. Les Confraries de pescadors de Xàbia i de Dénia han aportat l'aliment necessari per a dur a terme el projecte en la seua fase experimental. La Federació de caça ha realitzat xarrades entre els seus associats per a donar a conéixer l'espècie i donar suport a la seua reintroducció. Iberdrola ha corregit i eliminat torres i línies elèctriques. La Fundació Terra Natura ha aportat els voluntaris encarregats de la cura dels pollastres durant la fase de hacking. Joan Sala aprecia un canvi positiu en la conscienciació mediambiental de l'administració i de la societat civil en general.

Solta i seguiment GPS

El dia abans de la solta se li instal·len als ocells els transmissors GPS que permetran el seu seguiment al llarg de la seua vida. Gràcies a aquesta tecnologia els responsables del projecte sabran la seua posició en tot moment i podran estudiar els seus comportaments de dispersió juvenil, la seua migració, ajudar-los en cas de dificultats o concretar la causa de la mort natural o accidental si ocorreguera.

Després de 24 dies en les gàbies, el juliol passat es van alliberar els 4 exemplars que, amb major i menor fortuna, han complit les expectatives. Ja en llibertat, les àguiles freqüenten la zona del hacking i els engreixadors, als quals acudeixen puntualment per menjar al matí i a la vesprada, però prompte comencen els seus desplaçaments de dispersió juvenil.

  Àguiles pescadoras. Foto: Jorge García Polop

Marina, l'àguila més precoç i activa, comença a l'agost a fer els primers vols llargs cap a la Cala de la Granadella, a l'Embassament de Bellús i al Parc Natural de l'Albufera. A mitjan agost recorre quasi 600 km cap al sud, arribant a Cartagena i Lorca, abans de girar cap a Albacete per a tornar després a Pego. Al setembre viatja al nord a l'embassament de Sitjar, a Onda (Castelló), per a tornar al P.N. de l'Albufera.

Luigi ha resultat el més viatger. Després dels primers dies volant al voltant de la zona del hacking, vola cap al nord. Durant 11 dies recorre 1.600 km, vorejant la costa mediterrània, fins a arribar al sud de França, prop de Toulouse. Creua els Pirineus per a tornar a la Marjal de Pego-Oliva. L'1 de setembre emprén la seua migració cap a Àfrica, creuant l'estret de Gibraltar, el sud del Marroc, Sàhara Occidental i desert de Mauritània, fins a arribar al Senegal, prop del llac de Guier a la regió de Sant-Louis.

   Àguila pescadora. Foto: Jorge García Polop

Quillo va tindre problemes durant els primers dies de vol i a l'agost va ser rescatat dels canyissos de la marjal en tres ocasions, segons sembla, per haver caigut després de realitzar intents de pesca. El 23 de setembre inicia la seua migració cap a Àfrica però, a diferència de la ruta de Luigi, Quillo no arriba a Gibraltar, sinó que creua el Mediterrani des d'Almeria per la mar d'Alborán arribant al Marroc, prop d'Alhucemas. Finalment vola cap al sud fins a les proximitats de Taza, on perdem la seua pista fins al moment.

Lulu és, sens dubte, l'àguila que més maldecaps ha donat als cuidadors. Els primers dies va haver de ser rescatada en diverses ocasions del matoll, del canyís o de l'aigua. Més tard va ser ingressada en el Centre de Recuperació de fauna de Santa Faç, a Alacant durant 20 dies. Després de diversos incidents, inclosa la DANA, Lulu va emprendre la migració la primera setmana d'octubre i ja es troba a Àfrica.

    Àguila pescadora. Foto: Vicent Sancho.

Un projecte a llarg termini

Ara comença un període d'incertesa, ja que Marina, Luigi, Quillo i Lulu passaran 1 o 2 anys a Àfrica abans de tornar a la Safor i la Marina alta i de 3 a 5 per a assentar-se com a reproductores en la zona. Però l'èxit d'aquesta fase ha servit per a validar les condicions de l'hàbitat, engranar l'equip humà de reintroducció i la bona disposició de la societat per a acollir-les i protegir-les en la zona. La següent fase, reproduint l'èxit de l'experiència de Migres a Andalusia, seria soltar 20 pollastres a l'any provinents de les poblacions de Balears i Andalusia, ja que només el 30% de les àguiles arribaran a reproductores. Amb èxit, poden superar els 20 anys de vida i seran fidels a la seua parella i niu al llarg de tota la seua vida.

Beneficis per a la Marina Alta

Projectes com el de la reintroducció de l'àguila pescadora en el litoral valencià són projectes positius, que provoquen una reacció activa en la societat i són una eina eficaç per a la sensibilització i per a la conservació de la biodiversitat. Mantenir els quilòmetres de costa verge entre la Safor i la Marina Alta reportarà beneficis indiscutibles a la zona tant ambientals com econòmics, fomentant un turisme com l'ornitològic, més respectuosos amb el medi que el massiu de sol i platja. Contemplar aquest magnífic rapinyaire és un espectacle que, segons Joan Sala ja reporta grans quantitats de diners en altres països que han reintroduït l'àguila com Escòcia.