La crisi ecològica global reclama la transició cap a un nou model capaç de minimitzar els requeriments energètics i materials per tal de satisfer les necessitats humanes bàsiques, entre elles, l'alimentació. Aquest procés implica afavorir un canvi en les formes de producció i d'accés als aliments i dissenyar una nova manera d'articular producció i consum. Per tant, la reconstrucció de la relació camp-ciutat es presenta com una qüestió prioritària. Les zones periurbanes es configuren com una gran oportunitat per a reestructurar el territori, oferint un escenari per a la pràctica agroecològica que atresora nombrosos beneficis ecosistèmics.

 Alexandra Lipan, ambientòloga

Compartim la quarta i última etapa del nostre viatge amb Alexandra Lipan, ambientòloga i assessora per a la Transició Ecològica a l'Ajuntament de Castelló de la Plana. De la seua mà, aprendrem què és l'agricultura periurbana i per què una ciutat envoltada d'un cinturó verd es converteix en un espai ambientalment saludable, que ens brinda una major percepció de benestar, ens proporciona seguretat alimentària i enforteix l'economia local. 

Amb independència de l'envergadura i la forma de la ciutat on visquem, podem fer servir el menjar com a mitjà per a habitar-la millor. Podem escollir quin menjar comprar, com comprar-lo i a qui; decidir si cuinem o cuinen per a nosaltres; on mengem i quan; amb qui mengem i què rebutgem. Tots aquests factors afecten els llocs on habitem, des del seu aspecte físic, fins al seu nucli social.
Carolyn Steel, Ciutats Famolenques.