A La Carta À Punt Mèdia

L'equilibri entre la producció i el consum dels aliments amb el medi ambient marcarà la nova revolució alimentària. Tot i que el preu, la marca, la garantia de qualitat i les característiques nutricionals continuen sent factors determinants, quasi un 65% dels consumidors declara que estaria disposat a renunciar a un producte que atenga satisfactòriament a totes aquestes condicions si no és sostenible. La consciència respecte a l'origen dels aliments no para d'augmentar. Cada vegada són més els consumidors que paren atenció a conceptes com la petjada ecològica del producte o la reducció de l'envasament superflu i els que mostren un major rebuig al desaprofitament alimentari o el malbaratament de recursos naturals.

La sostenibilitat de l’alimentació no només fa referència al consum de productes de temporada i de proximitat, sinó que a més contribueix a la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Parlar d’aliments sostenibles també és parlar de biodiversitat alimentària, alimentació saludable de l'horitzó ètic alimentari i de producció sostenible. La nova entrega de ‘Samarucdigital’ indaga els efectes en la salut del planeta dels nostres hàbits alimentaris com ara el consum de carn, les modes d’aliments miraculosos produïts a milers de quilòmetres o l’ús d’embolcalls plàstics també en productes ecològics. 

Entrevista amb Lidia García

Segons el Treball estratègic de la FAO, Per una alimentació i una agricultura sostenibles, l'agricultura produeix una mitjana de 23,7 milions de tones d'aliment al dia a tot el món. Per a proveir la població de 9.700 milions de tones que s’estima per a l’any 2050, la producció d'aliments haurà d'augmentar dels 8,4 milions de tones actuals a vora 13,5 milions de tones a l'any, i el 80% del volum addicional necessari per a satisfer la demanda en 2050 haurà de procedir de terres ja conreades. En aquests moments, a més, ja s'ha perdut el 75% de la diversitat genètica dels cultius. 

La professora del Departament d'Economia i Ciències Socials de la Universitat Politècnica de València i investigadora sobre governança alimentària, Lidia García és membre del grup impulsor de l'Observatori del Dret a l'Alimentació d'Espanya. Va estudiar Enginyeria Agronòmica i es va especialitzar en sistemes agroalimentaris sostenibles i polítiques públiques de seguretat alimentària, i ha treballat en l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) com a oficial d'operacions estratègiques i com a directora de diversos projectes de camp, així com en l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament, ONGs i el sector privat.

Lidia García, professora del Departament d'Economia i Ciències Socials de la UPV i investigadora sobre governança alimentària

Entrevista amb Félix Segarra

Com portar la sostenibilitat al plat constitueix un gran repte. El menjador escolar és l’espai no només de socialització alimentària entre l’alumnat, sinó que també és el lloc, i el moment, d'aprenentatge de gustos, hàbits i valors com el consum responsable. A través d’ell, es pot sensibilitzar en crear hàbits alimentaris saludables i sostenibles. Els menjadors escolars sostenibles permeten conéixer l'impacte del nostre consum i entendre el nostre model de producció i distribució d'aliments, i exercir la sobirania alimentària entesa com el dret a l’accés als aliments nutritius i culturalment adequats, produïts de forma ecològica. 

Contribuir als canvis socials i culturals per a un desenvolupament sostenible basat en el consum i la producció agroecològics és un dels objectius de CuiNatur, la iniciativa empresarial que fa vora quinze anys va impulsar Fèlix Segarra. La firma, que compta amb al voltant de 300 empleats i es fa càrrec de 5.000 menús cada dia en col·legis de València i Castelló, treballa en col·legis i centres de dia des de la perspectiva social, ecològica i nutricional. També ha col·laborat amb organitzacions com CERAI o Justícia Alimentària, en la creació del Consell Alimentari Escolar, fruit del treball amb els consells escolars, responsables de les contractacions dels menjadors en el cas valencià. Aquest Consell es reuneix dos vegades a l'any per a abordar la qualitat del menjador escolar i evitar que el preu siga el factor determinant a l'hora de triar l'empresa gestora del menjador. 

Félix Segarra, impulsor dels menjadors escolars sostenibles de CuiNatur

Tertúlia amb Lidia García i Félix Segarra

Al temps de la tertúlia, Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng conversen amb els convidats del programa per reflexionar al voltant de la preocupació per la sostenibilitat alimentària d’algunes empreses. Moltes d'elles ho intenten recorrent a mers exercicis de maquillatge ecològic o greenwashing, i unes altres opten per mesures honestes i amb objectius concrets. El compromís ciutadà mitjançant el consum responsable provoca ràpids avançaments cap a una producció més neta i sostenible d'aliments, tot i que queda molt camí per recórrer. Fins a quin punt alguns líders estan marcant tendència per tal que l'alimentació sostenible no esdevinga una moda passatgera, i quins són els reptes de la producció, la distribució i el consum alimentari sostenible per a contribuir a superar la desigualtat en l’accés als aliments i combatre el canvi climàtic, són alguns dels punts que abordem al #SamarucDigitalAliments.

La Biblioteca Verda

A la ‘Biblioteca Verda’, incorporem un nou autor. Es tracta de Germà Garcia Belmonte, catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Jaume I de Castelló, qui ens presenta breument el seu llibre Senyals del territori, un mapa del temps, un assaig sobre la relació entre els éssers humans i el paisatge.

La Finestra del Samaruc

Cada setmana, obrim la ‘Finestra del Samaruc’ al paisatge més estimat de personalitats de la cultura i el saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega de ‘Samarucdigital’, la reconeguda actriu alcoiana Pilar Almeria ens porta a Barxell, la “Toscana alcoiana”, a la serra Mariola.

El So de la Natura

El nostre company, Batiste Miguel, ens porta el ‘So de la Natura’ com cada setmana. El confiat pit-roig, Eritacus rubecula, acompanya el llaurador en les seues activitats per l'hort, es deixa veure fàcilment, sembla que li agrada estar a prop. Això sí, sempre que el camp tinga un bon grau de naturalitat.