La sífilis, genètica americana o europea?
La Universitat de València i Fisabio participen en un estudi genètic que fixa l’origen d’aquest bacteri al segle XVIII. El treball, publicat en la prestigiosa revista Nature Microbiology, conclou que les actuals soques del bacteri que causa la sífilis van sorgir en el segle XVIII però que la Treponema pallidium va mutar amb l’arribada de la penicil·lina, cosa que ha contribuït a la seua expansió mundial.
L’investigador de la Universitat de València Fernando González, catedràtic de Genètica i investigador de la Unitat Mixta en Infecció i Salut Pública de la Fundació Fisabio i l’Institut Cavanilles, ha participat en l'anàlisi de les seqüències del genoma de la Treponema, obtingut directament dels pacients infectats. Les primeres conclusions del treball indiquen que actualment hi ha un nombre creixent de soques del bacteri que són resistents al tractament amb azitromicina, l’antibiòtic recomanat per combatre aquesta malaltia, “el que suposa una emergència global”, explica Fernando González. De fet, aquest llinatge resistent té l’origen als anys 60 del segle XX.
L’estudi, a més, posa de manifest que actualment no es disposa de prou informació sobre els patrons genètics de les infeccions de sífilis, ja que no s’obté prou quantitat de DNA del bacteri per poder analitzar-lo en les mostres clíniques i és impossible cultivar aquest patogen.
Un ancestre comú
En el treball publicat, les comparacions filogenètiques dels genomes seqüenciats indiquen que les soques de T. pallidum examinades comparteixen un ancestre comú des del segle XVIII. Aquest fet és significatiu, atesa la controvèrsia sobre l’origen europeu o americà de la sífilis. Segons la segona teoria, la sífilis vindria d’Amèrica amb la tornada de Colom del seu primer viatge, i, estenent-se ràpidament per Europa, va originar la primera epidèmia de la malaltia l’any 1495, en el context de la guerra de Nàpols. La cronologia confirmada pels investigadors no exclou la possibilitat d’anteriors soques de TPA a Europa, que ja s’han extingit.
Fernando González Candelas
Per això, “la seqüenciació de material antic ajudaria a conèixer encara més la història de la sífilis, i l’aplicació de la metodologia posada a punt en aquest estudi a mostres clíniques actuals permetrà millorar el nostre coneixement de l’actual epidèmia de sífilis, així com establir mesures més eficaces per a la seua vigilància i control”, conclou l’investigador. En aquest sentit, una de les hipòtesis que s’ha plantejat després de l’estudi és si els símptomes de la sífilis s’han fet menys greus després dels primers brots coneguts a Europa, com a conseqüència de l’evolució a soques menys virulentes però amb més capacitat de transmissió.
En augment
La sífilis, una malaltia de transmissió sexual que afecta tant homes com dones i que pot arribar a ser mortal si no es tracta adequadament, està present a la Comunitat Valenciana. L’últim informe de la Conselleria de Sanitat fa un recompte de 506 afectats en 2011, que va passar a 440 en 2012, la qual cosa indica que van baixant el nombre de casos. Tot i això, al món es calcula que hi havia més de 10 milions de casos l’any 2008 i la tendència era a augmentar. “La sífilis està creixent en el món perquè no es prenen les mesures adequades de prevenció, ja que la gent no és conscient del perill d’infecció, i falta formació en sexualitat. La millor prevenció, i la més efectiva, és l’ús del preservatiu”, afirma Fernando González.