Sembla que aquestes últimes pluges de finals d'agost ens han donat un respir en un estiu que s'està fent d'allò més sufocant, físicament i mentalment. El bombardeig diari de notícies apocalíptiques en els mass media ha estat terrible. A penes sortim del confinament per la pandèmia de la COVID, va arribar la guerra d'Ucraïna, la crisi energètica, la verola del mico, onades de calor sense precedents, la sequera més gran en dècades i la devastació dels megaincendis que han assolat tota la península Ibèrica i part d'Europa. Totes aquestes desgràcies tenen un denominador comú el canvi climàtic. I per sobre d'aquest, la ineficàcia política i del model social i de desenvolupament per a combatre'l, més enllà de les buides declaracions d'Emergència Climàtica.

Això s'ha posat de manifest en les notícies de la sequera. El descobriment que sota les aigües dels nostres pantans, glòria del desenvolupament franquista, hi ha antics pobles i restes arqueològiques ha causat una alarma nacional per la disminució de les nostres reserves d'aigua que han provocat restriccions puntuals en unes certes zones, algunes d'elles com Galícia considera fins a hora part de l'Espanya humida. L'aigua és l'element fonamental per a la vida i el desenvolupament És realment alarmant la situació? Hem quedat per a parlar de la sequera amb José Ramón Jiménez, Hidrogeòleg de Diputació de Castelló, un dels científics que ha treballat en el Pla Director de l'Aigua de Castelló.

Què és la sequera?

La primera pregunta resulta òbvia Què és la sequera? Hi ha sequera? La resposta ens sorprèn. "No el sé". La resposta no és evasiva. És que la literatura científica contempla més de 150 definicions de sequera diferents. Com el mateix Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic recull en el seu web, "no hi ha una definició de sequera universalment acceptada, perquè difereix d'un lloc a un altre, i fins i tot cada usuari de l'aigua té la seua pròpia concepció". Podem parlar de la sequera meteorològica, sequera hidrològica, sequera agrícola o hidroedáfica, sequera socioeconòmica i en cadascuna d'elles diferenciar entre sequera, aridesa, i/o escassetat. A la qual el nostre hidrogeòleg afegeix la sequera mediàtica, àvida de notícies impactants i que cada estiu creix amb la mateixa sequera De quina sequera parlen els mitjans?

Com diu Jiménez, no es pot parlar en termes absoluts i és molt arriscat parlar de sequera en l'àmbit nacional perquè en determinades zones tinguem a l'estiu restriccions puntuals. Des de 1926 la planificació hidrològica d'Espanya es divideix organismes de conca denominats Confederacions Hidrogràfiques. Aquestes juguen un paper fonamental en la gestió de recursos i aprofitaments, protecció del domini públic hidràulic, concessions de drets d'ús privatiu de l'aigua, control de qualitat de l'aigua, projecte i execució de noves infraestructures hidràuliques, programes de seguretat de preses, bancs de dades, etc. Un model d'èxit que reconeix la peculiaritat geogràfica i diversitat climàtica de la península Ibèrica i que porta gairebé un segle dotant-nos de seguretat en el subministrament d'aigua per a consum, indústria, agricultura, turisme... i un creixement i desenvolupament sense precedents. A l'Espanya del segle XX passem de 900.000 Ha de regadiu a 3.400.000 Ha, de 200 MW de potència hidroelèctrica instal·lada a 17.000 MW, de 296 km de canalització a desenes de milers de quilòmetres de canals, de 57 grans preses a més de 1.200, d'uns consums urbans de 10 l/hab i dia a uns altres de 300 l/hab i dia, segons dades del Ministeri de Transició Ecològica.

 Estat dels embassaments per conques hidrogràfiques a 30/08/22. Font https://www.embalses.net

Les conseqüències del Canvi climàtic

Però potser aquest model hidrològic i de creixement, que es va basar en la construcció de pantans i grans infraestructures, no siga el més adequat en l'actual escenari d'emergència climàtica. "Fa molts anys que la comunitat científica internacional ens està advertint del que ens ve damunt amb el canvi climàtic. Estan advertint d'escassetat de pluja, d'increment de les temperatures, de pluges, quan es produesquen, molt desordenades i que poden generar problemes (inundacions) … El que està ocorrent aquí no és una cosa sobrevinguda o imprevist, ens estan advertint fa molts anys. I està passant" argumenta José Ramón.

La sequera i les onades de calor són els efectes del canvi climàtic que ja pronosticava l'IPPC fa una dècada. Ja són aquí, ja els estem vivint. Enguany meteorològic a Espanya, també en bona part d'Europa, està sent molt sec, a excepció de març i abril que va ploure per sobre de la mitjana, i es prediu una tardor igualment seca, segons dades de l'AEMET. Això, juntament amb les repetides onades de calor sense precedents d'aquest estiu, implica altres problemes ambientals afegits com l'escalfament del mediterrani a 30 graus, una gran evapotranspiració i la sequedat de la terra o falta d'humitat, que fa augmentar el risc d'incendis i que aquests siguin més extensos i virulents. Encara que, com s'està posant de manifest en aquest dantesc estiu de foc, la sequera no és el principal factor que ha provocat que s'hagen cremat ja gairebé 300000 hectàrees de boscos a Espanya enguany, sinó la mala gestió en prevenció, l'abandó rural i pondre tots els ous en l'extinció. Ara els nostres herois són els bombers, com en la pandèmia ho va ser el personal sanitari. Ara ens adonem que hem de millorar la seua situació laboral, sobretot els bombers forestals, dotar-los d'equipament adequat i posar-los a treballar tot l'any. Ens oblidarem, com ens oblidem del personal sanitari, d'en què condicions treballen els nostres herois?

El problema del regadiu

Potser, també s'hauria de parlar de prevenció i sostenibilitat en el cas de la política hidrològica. Llavors hauríem de bregar amb la gestió i el repartiment de l'aigua disponible. Per a Ecologistes en Acció, per exemple, "més que a la falta de pluges, aquesta situació (de sequera) es deu a un excés de consum, generat pel regadiu, la superfície del qual no para de créixer. De fet, suposa actualment entre el 85% i el 93% del consum total d'aigua al nostre país, depenent de si es comptabilitzen els retorns. Aquestes dades, a més, no contemplen el regadiu il·legal, que sempre s'ha estimat entre un 5% i un 10%, però que en algunes zones recentment estudiades s'ha vist que ascendeix fins al 30%. Una producció agrícola que es dedica en gran part a l'exportació". Es gasta l'aigua d'aquí en la producció i es consumeix principalment a Europa. El disbarat ha estat tal que s'han estés plantacions de productes tropicals com el mango i l'alvocat en regions semiàrides. Aquestes demandes d'aigua del regadiu van més enllà de garantir la seguretat alimentària.

El turisme

A l'estiu s'incrementa aquest consum d'aigua en altres formes privatives amb el turisme que incrementa la població en la majoria dels pobles. No és acceptable que, per exemple, a Mallorca es construesquen 17 piscines cada setmana i una mitjana de 880 piscines cada any, segons un estudi elaborat per l'organització ecologista Terraferida. O que a València existisquen una piscina per cada 21 habitants, una xifra molt superior a la mitjana espanyola (una per cada 37 habitants). Aquestes dues activitats a l'estiu, turisme i agricultura, suposen que la demanda aigua augmente exponencialment i moltes vegades no arribe amb els recursos disponibles a satisfer aquestes demandes. Com diu Jiménez, "la mala gestió de l'aigua és una manifestació més de la falta de planificació de l'ús del territori en general. S'improvisa massa. Es deixa a la seua sort en mans dels interessos econòmics sempre. És el curtterminisme".

El mal estat dels aqüífers

En l'actual estadi de canvi climàtic la planificació actual potser no és la més adequada. "Aquí hi ha hagut un entestament a regular les aigües superficials en un país de la conca mediterrània, que sabem que està caracteritzat per una aleatorietat i desordre en les pluges. Quan saps que aquí depens del núvol, que tota la teua política es bolque en la construcció d'embassaments dependents del núvol, em sembla una mica miop com a estratègia nacional hidràulica. Això ha passat factura a Galícia. Quan deixa de ploure tenen un problema greu".

Es refereix a la poca regulació i compte amb les aigües subterrànies que s'aprofita més a l'Espanya sud seca que en la nord humida. Però els aprofitaments dels aqüífers, d'on tira l'agricultura quan hi ha escassetat en els pantans, no està del tot controlada a Espanya. "La major part dels aprofitaments d'aigua subterrània a Espanya són clandestins i no té ni autorització, ni coneixement de l'òrgan de conca. Això és alguna cosa coneguda, se sap des de fa moltíssims anys que aquesta picardia funciona. S'està arribant, aveses, a situacions de conflictivitat, d'exhaurir aqüífers i de degradar la qualitat de l'aigua. De contaminar els aqüífers sobre la base d'una mala explotació", argumenta l'hidrogeòleg de la Diputació de Castelló. El 48% de les masses d'aigua subterrànies es troben en mal estat, el 23% en mal estat quantitatiu per extraccions per sobre dels recursos renovables i el 35% en mal estat químic, principalment per contaminació difusa causada per nitrats i pesticides, segons la Guia per a l'avaluació de l'estat de les aigües superficials i subterrànies 2021. Aquesta clandestinitat i mala gestió dels nostres aqüífers, sobretot en el sud, ha portat al lamentable estat ecològic de veritables joies naturals com el Parc Nacional de Doñana per sobre explotació i de la Mar Menor per la contaminació difusa de l'aigua provocada per l'agricultura.

Una nova orientació en les polítiques de l'aigua

I és que la planificació hidrològica a Espanya es feia fins ara per a poder donar servei a l'agricultura i el regadiu i al seu creixement, sent molt subsidiària o inexistent la quantitat i qualitat de l'aigua destinada als cabals ecològics per a mantenir els nostres ecosistemes en estat adequat i, per tant, tota la rica biodiversitat que atresora Espanya. I aquí és on ens adonem de la ineficàcia dels nostres polítics en general i del sistema soci econòmic en el qual ens movem. El Govern Andalús ha proposat modificar l'estatus de tots, o la majoria, de pous il·legals d'Andalusia i fer-los legals. En paraules del nostre entrevistat: "un joc de trilers". Polítiques covardes que canvien salut ambiental, benestar i seguretat hídrica per a la població per vots en les urnes.

Sí que és veritat que en els últims anys aquesta escassetat d'aigua prolongada ha posat les piles als polítics en tota Europa i han creat lleis i directives que intenten protegir el cicle integral de l'aigua i tenen en compte la conservació dels nostres ecosistemes com els rius i les zones humides, les més perjudicades per l'escassetat i qualitat d'aigua. Des de l'any 2000, la Directiva 2000/60/CE, Directiva Marc de l'Aigua estableix un marc comunitari en l'àmbit de la política d'aigües afegint un nou enfocament destinat a aconseguir el bon estat ecològic en totes les masses d'aigua. En aquest sentit, la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica en el seu article en l'article 19.2, aborda els reptes que planteja el canvi climàtic en la gestió de l'aigua i dissenyen les bases per a transformar l'actual sistema de gestió de l'aigua cap a la consecució d'una sèrie d'objectius ambientals relacionats amb la qualitat de l'aigua i la biodiversitat, i també per a assegurar la sostenibilitat del sistema i el benestar de la societat.

Aquestes orientacions estratègiques han estat, per fi, aprovades pel Consell de Ministres amb data 19 de juliol de 2022. En el document Orientacions Estratègiques sobre Aigua i Canvi Climàtic s'entona el mea culpa: "En el procés històric seguit per a fer front a la gran irregularitat en els recursos hídrics existent a Espanya, no sempre s'ha tingut la suficient sensibilitat ambiental, ni l'adequada solidaritat cap a les generacions futures. L'aposta pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Agenda 2030 han de fer-nos reflexionar sobre les accions que hem d'escometre per a, garantint la seguretat hídrica, aconseguir igualment els objectius ambientals lligats a l'aigua i impulsar els aspectes socials del desenvolupament sostenible, que en molt bona part contribuïsquen a oferir solucions per a fer front al repte demogràfic".

Solucions

Des de fa anys sabem, segons destaca el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPPC), la regió mediterrània resulta especialment sensible als impactes del canvi climàtic. Aquests riscos han estat analitzats per a diferents escenaris climàtics, i tots ells coincideixen a destacar l'alta probabilitat de deterioració dels nostres ecosistemes fluvials, la presumible disminució de la seguretat hídrica de les demandes i usos de l'aigua i la intensificació d'episodis d'inundacions i de sequeres.

És a dir, estem advertits de l'escassetat d'aigua i aquest estiu ens ha avisat que el risc i la incertesa és real. És possible incrementar l'estrés hídric amb l'actual model de creixement? D'on anem ha de traure l'aigua que ens falta en l'escenari del canvi climàtic? Per a començar podíem passar del que és programàtic de l'estratègia de l'aigua a la praxi i fer realitat el que està escrit negre sobre blanc: cal dotar al sistema de gestió d'aigua de la resiliència adequada: gestió de la demanda, utilització eficient del recurs, integració dels recursos no convencionals: reutilització i dessalació, recuperació ambiental de les masses d'aigua. Això només es podrà aconseguir si es planifiquen els usos del sòl i la seua adaptació al canvi climàtic. Això passa per la recuperació ambiental de les masses d'aigua subterrània sobreexplotades i afectades per la contaminació difusa.

José Ramón Jiménez, apunta al fet que potser hem de superar la dicotomia entre l'Espanya seca i l'Espanya humida, per la de l'Espanya costanera i la d'interior: "Jo recorde a Cristina Narbona quan era ministra de Medi ambient, quan ja es va produir un episodi de sequera important, amb els pantans de Galícia secs, etc., que va dir que en un futur no gaire llunyà la dicotomia entre l'Espanya humida i l'Espanya seca anava a canviar de paradigma i s'anava a parlar de l'Espanya costanera enfront de l'Espanya d'interior. Estava ja fent l'ullet als possibles escenaris del canvi climàtic? No el sé, però jo m'he quedat amb aquest missatge".

Referències:

• EL SISTEMA ESPAÑOL DE GOBERNANZA DEL AGUA https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/sistema-espaniol-gestion-agua/0%20Catalogo%20gobernanza%20del%20agua_tcm30-215766.pdf 
• Libro Verde de la Gobernanza del Agua en España 2022 https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/sistema-espaniol-gestion-agua/libro-verde-gobernanza-agua_tcm30-517206.pdf 
  
• Balance climático de julio. Julio de 2022, el mes más cálido en España desde que hay registros https://www.miteco.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/julio-de-2022-el-mes-m%C3%A1s-c%C3%A1lido-en-espa%C3%B1a-desde-que-hay-registros/tcm:30-543820
  
• Programa de Vigilancia Ambiental del Plan Nacional de Regadíos https://www.mapa.gob.es/es/desarrollo-rural/temas/gestion-sostenible-regadios/DOC_SINTESISPVA_tcm30-150155.pdf 
• Líneas estratégicas de innovación e investigación en el sector del agua https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/sistema-espaniol-gestion-agua/lineas-estrategicas-innovacion/
• Orientaciones Estratégicas sobre Agua y Cambio Climático https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/sistema-espaniol-gestion-agua/eate_tcm30-543050.pdf
  
• SITUACIÓN respecto a SEQUÍA PROLONGADA y ESCASEZ COYUNTURALa 31 de marzo de 2022 https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/observatorio-nacional-de-la-sequia/informe_se_mar_2022_tcm30-538121.pdf
  
• Expertos y líderes nacionales e internacionales reunidosen Madrid piden medidas urgentes para combatir la sequía y la desertificación https://www.miteco.gob.es/eu/prensa/220617ndpdiamundialdesertificacionysequia_tcm35-541779.pdf