Dia a dia veiem als noticiaris multitud de drames però curiosament els drames que menys es fan visibles són aquells que d'alguna manera tenen una relació directa amb la globalització i per tant con nosaltres mateixos, els consumidors, els patrocinadors d'aquesta globalització.

Rara és la vegada que a les hores de màxima audiència es prenen la molèstia d'explicar-nos els vincles i relacions entre molt del que passa i sobretot la rebotiga del nostre benestar.

Mai abans en la història de la humanitat les classes mitjanes i altes dels països del nord i d'un exclusiu segment del sud havien gaudit d'un benestar material tan complet. El privilegi de veure treure l'aigua per l'aixeta de casa, tenir tota l'energia que vulguem per fer funcionar la nostra comoditat, així com l'accés a aliments de tot tipus, vestidures i altres complements de la vida moderna.

Però algú s’ha parat a pensar d'on ve tot això? I més encara, quina relació hi ha entre este inèdit i històric benestar amb el món global?

Tot està relacionat. Parlar de globalització és parlar d'interdependència, d'escala planetària, d'alguna manera de la gran comunitat de la humanitat i de la resta de companys vius que l'acompanyen i acaben patint o gaudint de les decisions dels primers.

Em vaig trobar a mi

Aquesta interrelació va ser la que em va portar fa setze anys a emprendre una aventura. Davant les primeres notícies, a través de , de la peremptòria situació de molts pobles indígenes del món, alguna cosa es va moure dins meu amb força. Grans companyies energètiques, la fusta, agroindustrials, mineres, petrolieres i ramaderes estaven i estan acaparant multitud de terres a l'hemisferi sud, amb l'expulsió, alienació sistemàtica o alguna cosa pitjor, l'assassinat, de pobles amb maneres de viure diferents a la nostra civilització. Va ser llavors quan vaig començar a interrogar-me. Quins serien els interessos d'aquestes mega-empreses per assolar de tal manera la vida? Seguint el rastre, vaig recórrer territoris, oceans, carreteres. I endevineu a qui vaig trobar en l'altre extrem d'aquesta gran globalització. Em vaig trobar a mi. Conduint un cotxe alimentat per aquell petroli, vestint roba confeccionada amb esclavitud, menjant carn nodrida d'aquella soja plantada per extensions.

Prendre consciència d'aquesta realitat temptava a viure-ho amb culpa. No obstant això, molt al contrari ho vaig viure amb responsabilitat. I després de la responsabilitat, poder. Perquè una vegada que vaig prendre consciència d'allò que alimentava les meues monedes, els meus diners, les meues eleccions a la compra, vaig buscar alternatives. I la gran notícia, ramificada a moltes, va arribar. Vaig conèixer i multitud d'ONGs que estaven treballant per la justícia social, animal i mediambiental. Aquest va ser el començament d'una investigació que no ha acabat fins avui. Actualment tenim ja un llindar crític de noves alternatives d'economia per poder optar. Optar per una nova economia, més neta, més solidària. ¿I l'interruptor? El nostre consum. Aquest que està finançant cada dia de la setmana el gran i complex aparell del món.

Tot el que ens envolta és medi ambient

Observem com pràcticament tot el que ens envolta està elaborat per empreses. Edificis, cotxes, roba, quincalla, tecnologia ... I observeu com la rutina de milions de treballadors, animals i elements vius i naturals es veu barrejada i influïda per la manera de fabricar i funcionar totes aquestes coses. Resulta que el medi ambient no és un lloc especial fora de la nostra ciutat sinó que tot el que ens envolta és medi ambient, perquè va sorgir de la mateixa naturalesa, es va embastar amb energia procedent de la natura, es va manufacturar per éssers humans, es va nodrir de la vida en tantes ocasions. Tot el nostre món artificial o antròpic és deutor del medi ambient global. És medi ambient.

Com escollim relacionar-nos llavors amb ell? Després de cada cosa que comprem i fem servir hi ha una història. Una història que sumada a les altres és el món mateix.

Quin món volem? Què medi ambient volem?

Actualment hi ha multitud d'iniciatives activistes que busquen tenir cura del món i els seus habitants. Però de totes elles, jo vaig decidir fer com a projecte de vida d'elles. El . Aquest tipus d'acció que practiquem en cada moment de les nostres vides. Si ens donen la informació suficient, opcions al nostre abast i la filosofia corresponent, podem convertir-nos en ciutadans actius i proactius, en consumidors conscients, en petits herois diaris, invisibles però apassionats per canviar el món.

A partir d'ara quan anem a comprar o necessitem satisfer una necessitat preguntem-primer si necessito això, després de quina manera podria satisfer la meua necessitat (amb un objecte material o amb relacions més plenes), després si hi ha maneres de compartir o intercanviar i finalment, si necessitem comprar-lo, investigar en quines condicions es va fabricar, per qui, on, que impacte va tenir en el medi ambient o en els animals. Per poc que busquem una mica a internet o en molts dels esdeveniments ecosocials que es fan en moltes ciutats descobrirem que un ventall impressionant de possibilitats se'ns obre. Un ventall d'alternatives més socials, més ecològiques, que respecten als animals, que es preocupen per la nostra salut de veritat.

Agricultura ecològica, dietes pròximes al vegetarianisme, comerç just, salut integral, banca ètica, viure en pisos eco-reformats, gestió sostenible de l'energia i aigua a casa, aprofitament des del reciclatge, nous eco-productes de la indústria, segona mà, consum col·laboratiu, petit comerç, energies renovables, autocontenció, relacions més plenes i menys materialistes, cooperatives, roba teixida en condicions justes, escoles lliures, ecotecnias, la bicicleta i el transport públic, la cooperació internacional ...

El més gran mural segurament dibuixat sobre ecologia

Tot això va ser el que vaig acabar de dibuixar fer nou anys en un gran mural. Segurament el més gran mai dibuixat sobre ecologia, solidaritat, salut i economia. Un mental maping, rich picture o escenari en tinta de còmic on vaig tenir l'atreviment d'enllaçar el més representatiu de l'economia i el seu impacte en el medi ambient. I fer-ho des d'una òptica; la dels consumidors del món. Aquest gran dibuix que va ser passejat per diferents fires a la meua ciutat de València i espais on impartia xerrades, va ser només el començament d'una gran col·lecció de dibuixos i vídeos que avui es poden gaudir gratuïtament des del meu blog  i des del meu canal youtube

Porte més de quinze anys practicant el Consum Conscient. És possible. És apassionant. El cor se't infla quan t'imagines amb amor tot el bo que poden alimentar les teues decisions diàries, quan la teua mirada s'eixampla i vol arribar a tot el planeta. Et sents partícep en un gran projecte i aventura perquè avui en dia som ja molts els que vivim amb estils de vida senzills, saludables i socials i ens prenem amb serietat això del consum, que lluny de ser quelcom lúdic, per a molts és una cosa realment sagrada.

Una vegada, a una de les meues conferències, una persona del públic em va dir: Hèctor, quan parles de protegir a la Pachamama, tenir cura dels animals, vetllar pels drets humans, tu realment del que estàs parlant és d'Amor. Jo, per primera vegada, em vaig haver de treure els escrúpols socials i confirmar-li que així era. Sembla que quan parlem de consciència, esmentar la paraula Amor és atrevit, embafador, propi de sacerdots i poetes. Però sincerament, quan et planteges canviar el món, Quina emoció si no està darrere?

En una de les classes del que actualment curse a la Universitat Politècnica de València un dels professors parlava de les capes d'una ceba. De com l'exercici de l'ètica començava amb la nostra família, companys, amics i veïnat, per seguir ampliant-se a tots els éssers humans i més tard als animals i paisatges. D'això tracta el Consum Conscient, d'exercir comportaments amb capacitat d'influir a éssers que es troben lluny del nostre radi immediat d'acció. És el "Pensa global, Actua local".

A partir d'ara, la propera vegada que pensem en ecologia, en naturalesa, en medi ambient, sabrem que la nostra relació amb tot això no queda merament circumscrita a un passeig respectuós pel camp, la muntanya o la platja sinó que des de les nostres ciutats, des de casa nostra, des de la nostra manera de desplaçar-nos, estem constantment dialogant i interactuant amb aquest medi ambient, amb el món sencer.

Voleu interruptors, comandaments, botons per encendre el canvi?

Podeu començar ja, consumint d'una altra manera.

"Després del teu consum ... es troba el món ".

Héctor Luis Conesa Hernández

Arquitecte, artista i divulgador mediambiental