Centenars d'anys traient pedra de la mateixa pedrera produeixen un cràter immens. La Pedrera de Godella, localitat situada al nord-oest de la ciutat de València, no s'utilitza des de fa mig segle. La seua explotació més intensa va començar fa cinc-cents anys."Com cinc-cents? Des del paleolític ja se suposa que s'explotava això. I els romans, evidentment. Això no són cinc-cents, són dos mil anys. D'ací van eixir les pedres per a construir molts dels edificis del centre històric de València, San Miguel de los Reyes i per a l'ampliació del Port de València" comenta el botànic Rafael Escrig

Escrig ha realitzat un catàleg d'urgència en el qual inclou unes cent espècies de plantes, herbes i arbustos. Però estima que pot haver-hi moltes més, el que requereix un estudi més minuciós. "Tractant-se d'un lloc que ningú trepitja, això és un descampat total. Ací hi ha espècies autòctones, mediterrànies. I espècies al·lòctones, invasores, que han vingut de les urbanitzacions que tenim al voltant. I al cap dels anys es naturalitzaran".

La garrofera, el pi i l'olivera són les plantes mediterrànies de major port en el llit de la pedrera. Però també es troben plantes autòctones com la coroneta de frare Globularia alypum o la cua de gat Sedum sediforme.

Entre les plantes invasores n'hi ha curioses, com l'aromo Acàcia farnesiana o el palo verde Parkinsonia culeata, que ha trobat el seu terreny propici per al creixement, àrid i pedregós, amb una bona insolació.

La iuca és una altra planta americana, portada potser pels ocells que volen al voltant de la pedrera i les urbanitzacions que l'envolten.

Podria convertir-se la Pedrera en un jardí botànic?

Per a Rafael Escrig s'ha creat un paisatge nou amb gran valor cultural i patrimonial. "L'ideal en aquest espai seria deixar-lo com està. La meravella d'aquestes parets de roca. En una pedrera es tendeix a revertir el paisatge perquè no es note que hi havia una explotació. Tanmateix, en aquest cas jo crec que això no seria l'apropiat. La bellesa d'aqueixes pedres i la història que estan contant"

Un espai artificialment creat s'ha omplit de plantes pròpies del terreny i exòtiques, i atrau una fauna que l'ha transformada en el seu hàbitat. La Pedrera de Godella és ja una reserva que mereix i necessita protecció, després d'una neteja intensiva i extensiva.

Rafael Escrig i Fernando Bellón