En l'Albufera de València tots els anys apareixen morts peixos, sobretot carpes (espècie invasora), a causa de l'anòxia en els camps a causa de la putrefacció de la palla. Però enguany la mortaldat s'ha fet més visible a causa del temporal que ha arrossegat la palla d'arròs que no havia sigut retirada o fanguejada en els arrossars del nord des de Sollana fins a València, on estava prohibida enguany la crema, i que ha acabat podrint-se, desencadenant el fenomen de l'anòxia, que ennegreix les aigües i les deixa sense a penes oxigen. Un fenomen que té efectes negatius sobre la biodiversitat de la llacuna i sobretot en la fauna bacteriana que infecta les noves plantes destruint moltes d'elles, retallant o posant en perill, fins i tot, la següent collita arrossera.

No és d'estranyar que un any més, amb el reclam sensacionalista dels peixos morts, tots els actors involucrats exageren el discurs per a portar l'assumpte als interessos propis, arribant fins i tot a àmbits polítics que, sens dubte, enverina l'enfrontament entre col·lectius ja de per si enfrontats per aquest tema.

Tots estimen l'Albufera.

La paradoxa és que tots, agricultors i ecologistes, estimen l'Albufera i depén d'ella tant econòmicament com ambientalment. Es va posar de manifest aquest mes de novembre quan es va avançar en la creació d'un Consorci de Gestió Ambiental de la Palla de l'Arròs. Una iniciativa de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Comunitat Valenciana, juntament amb consells agraris locals, la Federació de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, entitats ecologistes, sindicats agraris i comunitat de regants. En paraules de Paula Tuzón, secretària autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, després de la reunió prèvia per a la posada en funcionament d'aquesta Comissió Interdepartamental, marca la voluntat de tots els agents implicats de col·laborar en la "imprescindible harmonització entre els usos i la conservació dels valors naturals, culturals, agrícoles i paisatgístics del Parc Natural de l'Albufera".

Quin és el motiu perquè no es posen d'acord en una gestió eficaç i sostenible del residu de la palla de l'arròs? Hi ha una mica de tot, des d'una gestió poc eficient de l'administració competent, passant per interessos econòmics, ajudes europees per mitja, dels agricultors, a uns titulars sensacionalistes que enverinen els ànims. Tant organitzacions agràries com ecologistes han eixit al drap en diversos comunicats tornant, un any més, a un debat efímer, que reobri ferides i que tira al trast projectes de gestió acordats entre tots.

Per als agricultors el més recomanable és la crema i la seua prohibició és la causant dels danys mediambientals. En un comunicat el responsable de la sectorial de l'arròs d'AVA-ASAJA, Miguel Minguet, explica que "no és la primera vegada que les limitacions a la crema de la palla causen aquest desastre mediambiental, però volem que siga l'última, i per a això cal aprendre dels errors. Estem d'acord que la retirada i la revaloració ha de ser la prioritat a l'hora de gestionar aquest residu, però tot la que no puga ser retirat per falta de tecnologia hauria de ser incinerat, sempre d'una manera ordenada i controlada per a evitar molèsties a la societat, perquè hui dia és la millor solució agrícola i mediambiental".

El problema de la crema

Però és que des de 2008 la Unió Europea prohibeix la crema d'aquest residu agrícola, ja que la incineració presenta greus problemes ambientals i de salut humana. I, com recorda Acció Ecologista Agro en un comunicat, la crema de la palla és una excepcionalitat que concedeix la Conselleria d'Agricultura davant la complexitat del problema. Agro també recorda que des de fa tres anys "la Conselleria va proposar, amb el suport dels agricultors, un pla de quatre anys de duració per a reduir les cremes i promoure altres mesures de gestió de la palla. Es va dividir l'arrossar de l'Albufera en dues zones i cada any la Conselleria permet cremar en una d'elles. A més a més, l'administració està aportant diners públics per a empacar i distribuir palla de manera gratuïta".

El grup ecologista denuncien també la mala aplicació de Política Agrícola Comú (PAC), ja que "en el Parc Natural de l'Albufera els arrossers reben una ajuda econòmica dins de la Política Agrícola Comú (PAC) europea per dur a terme unes determinades pràctiques per a la millora del medi ambient. Són les anomenades ajudes agroambientals per a compensar les despeses que suposa la gestió de la palla de l'arròs per a "evitar aigües negres". Ara mateix es rep aquesta compensació per triar entre una sèrie d'opcions entre les quals, de manera excepcional, es permet la crema".

Semblava un pacte equilibrat. D'una banda els agricultors reconeixien que l'alternativa més neta és la retirada i reutilització de la palla i cobren una compensació per les molèsties i, per un altre, les organitzacions ecologistes acceptaven les cremes d'una manera ordenada i controlada a causa de la complexitat de retirar tota la palla dels camps a temps entre la collita i l'arribada de pluges a la tardor.

Hi ha alternativa a la crema?

Per descomptat que sí. El fanguej és un dels més comuns. Es tracta d'incorporació de la palla de l'arròs, parcialment o totalment, al sòl el que augmenta el contingut de nutrients que redunda en una millora dels rendiments. Una cosa habitual en l'Albufera i que s'hauria d'haver fet en els camps que han provocat el problema.

Però en un horitzó d'emergència climàtica i economia circular la reutilització de la palla de l'arròs és una alternativa viable. La palla pot utilitzar-se en diversos sectors productius com el sector manufacturer, inclosa la producció de paper, l'envasament d'aliments i els materials de carboni activat; en el sector de la construcció com a material de bioconstrucció o aïllament tèrmic i com a font d'energia renovable per a produir biocombustible (bioetanol), biogàs i electricitat; en la ramaderia i agricultura per a encoixinat d'hortes i compostatge; en el disseny amb impressores 3D arribant a utilitzar-se experimentalment en Falles. Recentment s'està treballant en la crema en condicions controlades deguda la gran quantitat de cendra rica en sílice, un material inorgànic àmpliament utilitzat en una àmplia gamma d'aplicacions com a vidres, fibres òptiques, additius alimentaris, aïllants elèctrics i tèrmics, absorbents i productes farmacèutics o per a l'eliminació de nitrats en el tractament de l'aigua com en el cas del projecte europeu LIFE LIBERNITRATE.

El problema està en l'alt cost de la recollida i empaquetat de la palla que porta a alguns agricultors a deixar-la en els camps malgrat les ajudes europees. Des de 2014 Acció Ecologista-Agró i L'Aixada com Eixida promouen el Banc de Palla, una iniciativa que proposa una solució a la gestió de la palla de l'arròs al Parc Natural de l'Albufera, perquè deixe de suposar un problema ambiental en el seu ecosistema i perquè es torne a visibilitzar com un recurs i no com un residu. Durant aquests dues últims anys l'Ajuntament de València finança les màquines empaquetadores de palla que enguany s'ha anat repartint de manera gratuïta a persones interessades, principalment professionals de la ramaderia i l'agricultura. En una nota de premsa l'Ajuntament calculava que s'han recollit aquest any 439 tones de palla d'arròs a València, el triple que en 2019.

Potser el que necessita l'albufera siga menys crispació i més donar suport a una gestió eficient, coordinada i eficaç dels residus agrícoles que beneficie la conservació d'aquest espai natural únic a Europa i que tants beneficis ecosistèmics proporciona a València. Potser és també necessari incentivar i subvencionar a empreses i emprenedors que utilitzen aquest residu com a matèria primera en la seua producció (economia circular) i no sols als agricultors que en alguns casos no compleixen amb la seua obligació.

Articles relacionats