A La Carta À Punt Mèdia

Al llarg de la història, la relació entre l’art i la naturalesa ha marcat les pràctiques artístiques i les teories de l'art. Però aquest binomi, art-naturalesa, ha variat molt el seu significat en cada època. Des de l’antiga Grècia, en la qual l'art imitava la naturalesa, i el romanticisme que la lloava pel seu caràcter sublim, fins a  l'impressionisme que va emfatitzar la seua llum i la seua temporalitat. 

El present es defineix a través del passat i de la relació amb els dos dominis dels quals els humans són el nexe i el centre: la naturalesa i la història. El major elogi per a un artista és el d'igualar o véncer la naturalesa. La referència a la naturalesa és una forma de donar suport a les ambicions universals de l'art. Com deia la màxima de l’escriptor grec, Filòstrat d’Atenes, que defineix la pintura com a mimesi, és l'art d'imitar a la naturalesa. A partir del desenvolupament de l’humanisme a l'art, l'oposició es percep entre l'exigència d'universalitat pròpia de la mimesi i el reconeixement d'una capacitat individual de creació. Leonardo da Vinci ofereix una solució articulada: l'ànima de cada ésser humà sent individual i el judici que dirigeix la invenció formal, sent una facultat de l'ànima, té com a resultat que tota imitació reflecteix la individualitat de cada autor. 

Bosc d'Oma a Biscaia - Obra d'Agustín Ibarrola - Fotografia: Ander Abadia Zallo

Al mateix temps, la humanitat ha abusat de l’entorn i ha explotat els seus recursos a la seua conveniència; s'ha allunyat d’ell i la devastat i l’ha cenyit a les demandes d'una nova forma de vida. Conscients del mal realitzat, apareix una consciència col·lectiva que intenta entaular un diàleg més cordial i una aproximació respectuosa cap a l'entorn natural. Així, l'expressió artística ha creat una via d'entesa amb la qual es pretén millorar la nostra relació amb el medi natural per a fomentar el seu coneixement i interactuar directament amb ella. 

Als anys setanta del segle XX, la naturalesa va passar de ser un mer contingut per a esdevindre un camp d'acció, com ho reflecteixen les intervencions Land Art i Earthworks i en les obres site-specific. Aquesta àrea s'ha convertit en objecte de recerca creixent tant teòrica com pràctica, la qual cosa permet trobar en l'art contemporani una àmplia varietat d'obres que dialoguen amb la naturalesa de forma profunda i íntima, a través d'una intervenció efímera, mitjançant la reestructuració de l'espai o mostrant un nou nexe entre el virtual i el natural. Unes pràctiques que aporten una visió múltiple i fracturada de la naturalesa.

Entrevista amb Carmen Gràcia Beneyto

Carme Gràcia Beneyto és historiadora de l'art especialitzada en els segles XIX i XX, l'art valencià, l'art natura i l'ecoart. Ha treballat com a investigadora a l’Institut d’Història de l’Art de Florència, al Museu d’Orsay de París, i a la Hispanic Society of America de Nova York. Entre 1990 i 1993 va dirigir el Museu de Belles Arts de València, càrrec que va exercir en paral·lel amb la direcció de l’Institut d’Art de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació de la Generalitat Valenciana i la càtedra d'Història de l'Art de la Universitat de València. Fins a 2005 va col·laborar en la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, de la qual en va elaborar més de setanta catàlegs d'exposicions, i ha comissariar diverses exposicions locals i internacionals. Des de 2002, també és membre numerària de la secció històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Carmen Gràcia Beneyto, historiadora de l’art

Entrevista amb Chiara Sgaramella

Artista i investigadora del Centre de Recerca Art i Entorn de la Universitat Politècnica de València, Chiara Sgaramella estudia les confluències entre processos col·laboratius de creació i art vinculat a l'ecologia en el panorama contemporani. Ha estat visiting scholar en el Center for Creative Ecologies de la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz, als Estats Units. També desenvolupa projectes artístics i de gestió cultural relacionats amb temes socioambientals. El seu treball ha estat exposat en mostres de caràcter internacional i ha participat en residències artístiques vinculades a l'art d'enfocament ecològic com: The Shifting Plau en la Fundació Pistoletto (Itàlia), Atlante Energetico en la Fundació Spinola Banna (Itàlia) i New Currículum en el context del projecte Inland sobre art i medi rural (Astúries).

Chiara Sgaramella, artista i investigadora del Centre de Recerca Art i Entorn de la UPV

Tertúlia amb Carmen Gràcia i Chiara Sgaramella

En el temps de la tertúlia, les convidades i els membres de l'equip del programa, Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng, analitzen l’evolució de la mirada de l’art que ha tingut la naturalesa com a objecte i subjecte al llarg de la seua història, i de quina forma la creativitat pot contribuir a la consciència sobre el nostre entorn a través de corrents com l’artivisme. Aquestes són algunes de les qüestions que  centren la conversa del #SamarucDigitalArt

Obra de Chiara Sagaramella - Fotografia: Clara Luz Calvo

La Biblioteca Verda

Francesc Mesquita, professor de l’Unitat d’Ecologia al Departament de Microbiologia i Ecologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, de la Universitat de València, recupera per a la “Biblioteca Verda” el títol Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, del naturalista, botànic i viatger infatigable Antoni Josep Cavanilles. Es tracta d’una obra clàssica entre la bibliografia per als que busquen dades vàlides i segures sobre qüestions concretes de totes les matèries recollides i per als que volen saber com eren les terres valencianes fa dos segles.

La Finestra del Samaruc

A “La Finestra del Samaruc” aguaitem per conéixer el paisatge més estimat de personalitats de la cultura, el medi ambient i el saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega de Samarucdigital, Anna Moner, artista plàstica i escriptora, ens descriu paisatges que han marcat bona part de la seua obra.

El So de la Natura

El nostre company, Batiste Miguel, ens porta el “So de la Natura” com cada setmana.