Enfront de les costes de Castelló existeixen unes Illes d'origen volcànic que són una de les joies protegides de la Comunitat Valenciana: les illes Columbretes. el pròxim dissabte 28 pots conéixer-les de la mà d'Itinerantur i l'Ajuntament de Castelló. Coneixeràs la seua història, molt unida al seu far, i la seua importància per als ocells migradors i l'ornitofauna que habita, entre la qual destaquen espècies com la gavina corsa, la pardela balear, el falcó de la reina o la corba marina emplomallada. La fauna terrestre protagonitzada per la famosa sargantana de les Columbretes, la flora amb la presència de l'únic endemisme insular valencià com és la lobulària marítima i, finalment, els riquíssims fons marins que ofereixen una extraordinària diversitat d'ambients.

Fa més de trenta anys que les illes Columbretes van ser declarades parc natural i en 1990 reserva marina. Les illes Columbretes són un esguitó d’illots volcànics localitzats a 28 milles de la ciutat de Castelló, a poc més de 45 quilòmetres de terra ferma. L’arxipèlag format per uns 30 illots que sumen vora 30 hectàrees són el resultat d’antigues erupcions volcàniques marines produïdes fa uns 5 milions d’anys quan a l’escorça terrestre van tindre grans canvis que afectaren la fisonomia del litoral mediterrani castellonenc. Les principals són l’Illa Grossa, el Mascarat, la Senyoreta, el Montcolibre, la Ferrera, la Foradada i el Carallot.

En el passat van ser refugi de pirates i contrabandistes, polígon de tir de la Força Aèria espanyola i llar de faroners que van tindre un paper importantíssim pel que fa al manteniment del far i procurar una senyalització nocturna per a les embarcacions que passaven per allí.

Les Columbretes han viscut greus alteracions de la seua fràgil estructura terrestre en els decennis abans de la seua protecció. Per exemple la introducció de conills per tal d’alimentar de proteïnes la família del faroner va delmar la delicada coberta vegetal de les illes. L’aniquilació de bona part de la població de rèptils va acabar amb l’espècie que va donar nom a les illes: la colobra. Columbretes procedeix de ‘colobrera’ i aquest nom alhora prové del llatí ‘Colubraria’ que significa ‘terra de colobres’. Aquest suposat origen es reforça en el nom que porta un dels illots de les Columbretes: Mont-Colobrer.

Faroners en el passat i guardes marítims i pesquers en el present són els únics habitants humans que han colonitzat les illes durant la seua història. En l’actualitat l’arxipèlag de les Columbretes és un refugi per a una fauna i una flora singulars i únics al litoral mediterrani. Destaca com a únic supervivent dels rèptils del passat la sargantana de les Columbretes. L’illa també està ocupada per un dels artròpodes més característics i emblemàtics de les illes: els alacrans. Però les principals protagonistes de la terra ferma aïllada i del cel són les aus. Columbretes és famosa per albergar algunes de les poblacions més valuoses d’espècies com la gavina corsa, la baldriga cendrosa o el falcó de la reina. Entre les espècies de flora més destacades descobrim la barrella fina, la cambronera o l’orvall. Però sens dubte la planta més emblemàtica i rara és l’alfals arbori, extingit de moltes localitats a excepció d’Eivissa i el Parc Nacional de Cabrera, a les illes Balears.

Pel que fa a l’entorn marítim, el Parc Natural de les illes Columbretes també és una reserva marina de 4 400 hectàrees. Tots els anys durant dues vegades es produeix entorn de les illes un fet extraordinari i meravellós: el pas de grans manades de rorquals que es dirigeixen cap al mar de Ligúria per tal de reproduir-se. Un viatge d’anada i tornada que converteix les Columbretes en pas obligat per a la segona balena més gran del món. Per altra banda la mar de Bamba localitzat al voltant de les illes sosté algunes de les poblacions de dofins de diverses espècies més importants del mediterrani valencià.