La garrofera valencià és una mina d'or sense explotar. Aquesta idea la tenen clara a la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, i volen que es transforme en accions per a obtindre el profit esperat. A més, la garrofera és un arbre ecològic per naturalesa. Primer perquè necessita poc tractament i està adaptat a les condicions de sequera del nostre territori. I en segon lloc perquè el seu cultiu s'està abandonant i no rep cap aportació química. Gràcies a la seua resistència, hi ha grans extensions de garroferes en les tres províncies de la nostra Comunitat.

La garrofera forma part del nostre paisatge, però el seu poc ús el fa invisible, si bé al costat de l'arquitectura de pedra seca és un símbol del patrimoni cultural valencià. Sobretot perquè hi ha desenes de garroferes centenàries, susceptibles de ser objecte de la legislació dedicada als arbres monumentals.

Estes circumstàncies han estimulat a la Unió a posar en marxa el Projecte Garrofa Viva, l'objectiu del qual és revitalitzar el sector de la garrofera a través de diferents vies.

Ramón Mampel, secretari general de la Unió, explica a Samarucdigital que este projecte és el fonament d'un programa que pot traure un alt rendiment a aquesta riquesa natural del nostre sòl, i espera que l'administració responga amb el seu suport institucional i financer a una cosa que és molt més que una idea plena de bons propòsits, perquè la garrofera és un fet ja i només cal saber explotar d'acord a un pla seriós i ambiciós.

En la presentació del projecte es va realitzar una degustació de productes derivats de la garrofa a càrrec de l'Obrador Sant Joan d'Alacant, amb dolços, pastes elaborades amb farina de garrofa, una exquisida coca preparada per Cuina Viva, de Beniarrés, i cervesa. A més de ser una espècie adequada per a la recuperació de zones degradades, la garrofa té poc sucre i res de gluten, el que la fa apta per a aliments per a celíacs.

En el Projecte Garrofa Viva, que impulsa, al costat d'altres institucions i entitats, fomenta el cultiu de la garrofa des del punt de vista econòmic, mediambiental, saludable i turístic-gastronòmic.

La presentació de Garrofa Viva sorgeix en el marc de la celebració de l'Any Internacional del Llegum, amb l'objectiu en paraules de Ramón Mampel, de “revitalitzar el cultiu de la garrofa a través de diverses vies: l'econòmica de viabilitat i rendibilitat del cultiu, la d’investigació, l'ambiental, la turística -rutes i gastronomia- i el vessant vinculat a la salut, a través de la promoció d'una dieta saludable, sostenible i de productes pròxims de la nostra terra”.

Assistents a la presentació de el Projecte Garrofa Viva

En la reunió de presentació del projecte, han participat productors de la Unió, i a l'hora institucions com la Diputació de València a través de Divalterra; corporacions municipals, entre elles la d'Olocau (amb el seu alcalde Antonio Ropero) i Coves de Vinromà (amb la seua alcaldessa Mónica Nos); encara que també se sumen els Ajuntaments de Chiva, Borriol i l'Alfàs del Pi que no han pogut estar hui.

Cal destacar també la presència d'associacions com la Plataforma per a la Protecció i Estudi de la Serra de Chiva i productors de garrofa de la SAT de Borriol i la cooperativa de Càlig.

De l'àmbit acadèmic, han participat representants de l'Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), amb el seu director Enrique Moltó i els investigadors Domingo Iglesias i José Malagón; la Universitat Politècnica de València, amb la investigadora del Grup de Microestructura i Química dels Aliments, Isabel Hernando i la Universitat de València, de la qual ha estat en representació el vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla. Compta també amb el suport de l’Agència Valenciana de Turisme (Conselleria de Presidència). Experts en diversos àmbits com la gastronomia, l'art o patrimoni, també participen, i avui han estat l'historiador Ferran Zurriaga o l'artista Núria Ferriol.

Tots els assistents han subscrit una declaració d'adhesió al projecte “Declaració Garrofa Viva” oberta a altres entitats, institucions o ajuntaments, que aposta per:

1- Promoure accions a fi de trobar la viabilitat econòmica del cultiu de la garrofa, així com també l'activitat comercial dels productes vinculats a aquest fruit.

2- Impulsar i recolzar a les iniciatives de recerca en els vessants agrícola, ambiental i de dieta saludable.

3- Assumir un compromís en la protecció d'exemplars de garroferes centenàries-mil·lenàries o característiques i de senyalització de rutes turístiques vinculades a aquest cultiu.

4- Fomentar la gastronomia autòctona amb productes relacionats amb la garrofa i els seus valors saludables alhora que potenciar el turisme vinculat a aquest cultiu.

5- Divulgar mitjançant jornades, seminaris, o qualsevol altra iniciativa de difusió i diàleg ciutadà, els valors de. I, paral·lelament, afavorir la unió i coordinació de tots els esforços d'administracions, productors i investigadors des dels diversos àmbits.

La presentació d'aquesta iniciativa pionera ha conclòs amb una degustació-exposició de productes relacionats amb la garrofa amb persones que treballen i elaboren amb aquest cultiu i derivats (pasta fresca, rebosteria o cervesa, entre altres).