Una taronja gegant s’exposa a les portes del Palau de Congressos de València, l’edifici concebut per l’arquitecte Norman Foster per emular una gran nau eixida de la mar. A l’interior, el gran referent cítric de l’agricultura valenciana té altres rèpliques amb una carxofa i una albergínia igualment descomunals, que evidentment anuncien el protagonisme de l’alimentació en la gran reunió que ací té lloc. Les hortalisses de proporcions falleres conviuen amb atrafegats congressistes de tots els continents, que conversen o intercanvien targetes de visita a l’espera que comence la sessió principal de la jornada. Ací es celebra la tercera Cimera d’Alcaldes del Pacte de Milà, un instrument signat per més de 160 ciutats de tot el món per a potenciar una alimentació sostenible i saludable a tots els nivells, amb iniciatives que tenen a vore amb la producció, la distribució i el consum respectuós amb el medi natural i la salut humana.

En el món no hi ha un problema  de falta d’aliments sinó de mala distribució i d’especulació amb ells. Una realitat que han coincidit a evidenciar tant l’alcalde de València, Joan Ribó,  com el Director General de la FAO, José Graziano da Silva, dins la Cimera d’Alcaldes del pacte de Milà celebrada a València, i que ha reunit 300 representants de ciutats i experts de tot el planeta. El màxim dirigent de la FAO ha advertit, en resposta a una pregunta de Samarucdigital, que la distribució d’aliments ha de ser tractada com “un tema de política pública i no sols en l’òrbita privada”. Da Silva considera necessària una “intervenció pública” per a garantir la qualitat dels aliments i les possibilitats de distribució per a que els aliments saludables, com ara fruites i verdures, puguen arribar també a la gent amb menys recursos. Com una de les solucions pràctiques planteja la creació de mercats públic com els que s’estan potenciant a València.

Més fam al món

815 milions de persones passen fam al món segons dades de la FAO, l’organisme de l’ONU dedicat a l’alimentació i l’agricultura, segons revela l’últim informe que fa balanç de la situació a 2016. Una quantitat que suposa un “ascens alarmant”, com destaca Marcela Villareal,  Directora de Divisió de Cooperació Sur-Sur de la FAO, respecte a 2015, amb un increment d’un 11% de la població en condicions extremes per falta d’aliments. La situació comporta un retrocés a l’estat de fa quatre anys, quan es registrava una tendència a la baixa de la fam al món. Villareal evidencia que l’augment dels conflictes i el canvi climàtic, que afecta especialment l’agricultura, són les principals causes d’eixe augment, que fan molt difícil assolir l’objectiu de fam 0 previst pels objectius de l’ONU per a 2030.

A tot el món hi ha 65 milions de refugiats per qüestions humanitàries afectats per problemes de nutrició, segons va evidenciar Fernando García Casas, secretari d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iber Amèrica, qui va insistir a dir que “no es acceptable que la fam siga un problema del segle XXI”. En eixa idea també van coincidir els representants de l’organització Pobresa 0, que entregaren una manifest amb les seues propostes al representant de la FAO i al del govern espanyol. Entre altres coses plantegen que s’incrementen les partides dels Pressupostos Generals de l’Estat destinades a combatre la pobresa.

Menjar de proximitat a les escoles

Al mateix temps que la fam augmenta, al voltant de 700 milions de persones tenen problemes de sobrepés al món, com va destacar l’alcalde de València, Joan Ribó, qui va recordar que al voltant de 100 milions de xiquets estan afectats per eixe problema amb evidents efectes en la salut. També va destacar que un terç de les emissions de gasos d’efecte hivernacle són causades pel sistema agroalimentari. Com alternativa Ribó va proposar mesures com la priorització de productes de proximitat, Kilòmetre 0, i va assegurar que l’ajuntament està treballant en què les licitacions dels menjadors escolars incloguen eixa premissa així com aliments saludable, ecològics i sostenibles. Una iniciativa que algunes empreses destinades a l’abastiment escolar ja ofereixen per decisió pròpia. Els horts urbans o els mercats públics de barris són altres iniciatives que l’ajuntament vol potenciar. En eixe sentit l’alcalde Ribó va anunciar la creació d’un Centre d’Investigació sobre alimentació a València, dins la intenció de que la ciutat siga sent un referent internacional en eixe camp després d’ocupar en 2017 la capitalitat mundial de l’Alimentació Sostenible. Un referent important per altres ciutats és el que ha passat a Copenhaguen, on el 90% dels aliments que es serveixen en menjadors públics són ja de procedència ecològica, després que en 2001 l’ajuntament de la capital danesa iniciara un pla per potenciar eixe tipus de producció. A més la major part dels aliments són subministrats per empreses de la zona.

La vinculació entre una alimentació sostenible i saludable està clara a nivell internacional però no tant a Espanya, segons ens explica Alma Palau Ferré, Presidenta del Col.legi de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana i membre del Consell General d’Espanya. Palau explica que la nutrició està poc introduïda en el sistema públic sanitari, i planteja que els nutricionistes i dietistes haurien d’estar presents en la presa de decisions per a que les polítiques d‘alimentació foren eficients. La experta considera necessari promoure polítiques de prevenció i d’un disseny global dels menús de menjadors escolars, de residències de majors, hospitals o presons entre altres col.lectius amb criteris de nutrició saludable, i no limitar-se a les inspeccions. Alma Palau considera important introduir els nutricionistes en l’atenció primària sanitària per combatre malalties cròniques com la diabetis, la hipertensió o la cardiopatia amb dietes plantejades de la consulta mèdica perquè assegura que la major part d’eixos pacients no es curen i van a pitjor perquè no canvien d’hàbits.

La Tira de Comptar a Medellín

Entre els representants de les més de 100 ciutats que acudiren a la reunió de València hem recollit el testimoni de tres grans urbs d’Amèrica, Àfrica i l’Orient Mitjà per diferents raons. Una d’elles és la ciutat colombiana de Medellín que acumula 3 milions d’habitants en la seua àrea metropolitana. Per alimentar tota eixa població es produeix un mercat molt irracional i desigual que perjudica a l’agricultor i al consumidor final, segons ens explica l’economista ambiental i empresari Fernando Correa, Assessor General de l’Alcalde de Medellín i que fins i tot va fer de mediador en l’entrega de Pablo Escobar. Correa detalla com l’ajuntament de Medellín està tractant de reduir distàncies entre la producció i les zones de consum. Amb eixa intenció estan treballant en unir xicotets productors per a crear associacions que comercialitzen els seus productes directament amb xicotets botiguers. D’eixa manera els productors poden guanyar entre un 15 i 20% més per la producció i també es beneficien els venedors i els consumidors amb l’abastiment de matèria primera de bona qualitat, de proximitat i saludable. Fernando Correa s’ha quedat admirat de vore com funciona la Tira de Comptar a València, que ha pogut visitar la en ple funcionament de matinada. El representant de Medellín considera que és un bon exemple per als mercats que volen introduir a Colòmbia.

La capital de Madagascar, Antananarivo, pateix periòdicament els efectes dels ciclons cada vegada més freqüents i intensos a causa els efectes del canvi climàtic, segons ens explica Olivier Andrianarisoa, Conseller de Relacions Internacionals de l’Alcalde de Antananarivo. Ell explica com a pesar d’això el seu país disposa d’una gran producció de producció agrícola, per això estan treballant en fomentar una alimentació equilibrada i saludable especialment entre els escolars i les dones, al temps que es potencia l’associacionisme. Esta ciutat africana ha sigut distingida amb el segon premi Pacte de Milà 2017 per la iniciativa “Programa d’Agricultura Urbana”, que promou la creació de xicotets horts urbans en els barris més desfavorits, per a millorar la seguretat alimentària i crear activitats que generen ingressos a través de la venta de productes vegetals frescos. Toronto, de Canadà, ha obtingut el primer premi pel projecte “Community Food Works for Newcomers: Using food as tool for settlement and integration”. El programa proporciona formació gratuïta per a obtindre un certificat en manipulació d’aliments, i dóna suport als ciutadans de rentes baixes per accedir a l’ocupació en el sector de l’alimentació, al temps que millora les competències bàsiques en nutrició i alimentació.

Altra ciutat distingida per la FAO és Tel Aviv, que en 2018 arreplegarà el relleu de València com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Mehereta Baruch Ron, Tinent d’Alcalde de la capital d’Israel, ha explicat a Samarucdigital la intenció de què en la pròxima cimera tinguen especial protagonisme els aliments frescos i intel·ligents. La dirigent israeliana ha destacat la importància de les aportacions valencianes als objectius del Pacte de Milà.