A La Carta À Punt Mèdia

La projecció del creixement de la població mundial se situa en 9.800 milions de persones per a l'any 2050. Com alimentar a una quantitat tan desorbitada d'habitants suposarà un desafiament brutal. Bona part dels canvis necessaris per a combatre la crisi actual passaran per allò que mengem, com produïm el menjar i com el transportem, industrialitzem i consumim. Per això, un dels grans fronts, i dels més recents, de la lluita contra el canvi climàtic mira a la producció d'aliments d'origen animal i en concret a la ramaderia industrial. El 14,5% dels gasos d'efecte hivernacle a causa de l'acció humana procedeix de la ramaderia, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), a causa de la digestió del ramat, sobretot dels remugants, la producció d’aliments per al bestiar, el tractament dels seus excrements i les necessitats d’energia de la indústria.

Un estudi de l'Oxford Martin School de la Universitat d'Oxford, al Regne Unit, publicat el 2016, assenyalava que si tota la població esdevinguera vegetariana, les emissions de la indústria alimentària es reduirien vora dos terços. Tot i que grans consumidores com ara la Xina, amb plans per a reduir la ingesta de carns en general i, els Estats Units, el segon país amb major consum de carn per persona i any darrere d’Austràlia, on prenen vora nou quilos menys que fa una dècada, la tendència general és molt diferent: el creixement econòmic als països en vies de desenvolupament desemboca el consum de proteïna animal i, al mateix temps que la població mundial creix, ho fan les emissions de la indústria alimentària.

Un canvi generalitzat i massiu de dieta, que renuncia els productes animals a favor dels vegetals, reduiria el consum mundial d'aigua un 20%, les emissions es retallarien a la meitat, i les terres que ara ocupen el bestiar i l'agricultura tornarien a la naturalesa fins el 76%, el que es tradueix en 3.100 milions d’hectàrees (62 vegades l'extensió d'Espanya). Aquestes dades pertanyen a una recerca publicada el 2018 en la revista Science per investigadors de la Universitat d'Oxford, els quals sostenen que només un canvi massiu en una dieta basada en vegetals podria alleujar els problemes de sostenibilitat del planeta. 

L’estudi recull els diversos costos dels 40 principals productes que aporten el 90% de les necessitats mundials de proteïnes i calories. Els principals productes animals necessiten el 83% de la terra dedicada a la producció d'aliments i són responsables de quasi el 60% de les emissions de la producció d’aliments en general, encara que només aporten el 37% de les proteïnes i el 18% de les calories de l'alimentació humana. A més, cap aliment d'origen animal dels estudiats té un cost ambiental inferior que el seu equivalent vegetal.

Entrevista amb Anna Gomar

En la producció d'aliments a partir d'animals, alguns experts assenyalen que no es pot pensar només en el canvi climàtic. Perquè parlar de carn i llet també és parlar d’una manera de vida. Una de les principals contraindicacions de reduir el consum de proteïna animal correspon a l'efecte sobre l'economia dels qui es dediquen a la ramaderia. Segons la FAO, uns dos terços de les famílies rurals més pobres crien bestiar, i depenen de la seua carn o la seua llet per a mantindre’s. S'estima que la ramaderia és el manteniment principal de mil milions de persones a tot el món.

Les emissions de l'activitat ramadera a Àfrica subsahariana i el sud d'Àsia superen en un 43% a la suma de les d'Europa occidental, Amèrica del Nord i Oceania, malgrat que els primers produeixen la meitat de proteïnes, a causa de la menor productivitat dels exemplars en comparació amb els països més desenvolupats. Per això, l'altra forma de reduir la intensitat de les emissions de la ramaderia consisteix a millorar la cria, el tractament veterinari o l'alimentació dels animals, que poden reduir les emissions globals del sector entre un 20% i un 30%. A més, a diferència d'altres sectors com el transport, la ramaderia podria mitigar l'escalfament. Un factor podria ser l’acurada gestió del pasturatge, per a potenciar els sòls com a magatzem de carboni, tot i que alguns estudis apunten que aquest “segrest” de carboni sols es donaria sota condicions ideals.

Promotora del projecte Esquellana, cooperativa que treballa per la recuperació de l’ovella guirra i dels usos de la seua llana, Anna Gomar és veterinària i treballa en ramaderia extensiva. Tot i ser partidària de reduir el consum de proteïna animal, és conscient que la renuncia total al consum de carn afectaria a la supervivència dels entorns rurals que depenen de la ramaderia.

Anna Gomar, veterinària i promotora del projecte Esquellana

Entrevista amb Francisco Mata

Hi ha qui considera que comprar aliments orgànics és suficient per a “salvar” el medi ambient i la seua pròpia salut. Però, potser, una clau siga, més bé, fixar-nos en l'origen del producte, no només en si és forà o local, sinó en si és vegetal o animal.  Des del punt de vista de la salut, no és el mateix basar la dieta en aliments d'origen vegetal que en productes animals, com indicava un estudi en Public Health Nutrition el 2014, sota el títol El cost mediambiental de les seleccions proteiques, que avaluava l'impacte mediambiental de produir un quilo de proteïna comestible a partir de dos fonts proteiques d'origen vegetal (mongetes i ametles), i tres fonts proteiques d'origen animal (ous, pollastre i carn de boví), a partir dels aspectes relacionats amb l’aprofitament de la proteïna de diferents aliments. 

Segons aquest estudi, produir un quilo de proteïna comestible a partir de mongetes requereix aproximadament 18 vegades menys terra, 10 vegades menys aigua, 9 vegades menys combustible, 12 vegades menys fertilitzants i 10 vegades menys pesticides que produir un quilo de proteïna a partir de carn de boví, a més de produir un quilo de proteïna a partir de carn de boví genera de 5 a 6 vegades més residus. Els autors també van parar atenció a l'impacte en la salut pública: “La substitució de carn de boví amb mongetes en els patrons d'alimentació hauria de promoure's per a reduir la prevalença de malalties no transmissibles (malalties cardiovasculars, càncer, malalties respiratòries cròniques i la diabetis). Les societats haurien de treballar de forma conjunta per a canviar la percepció que la carn vermella és el pilar d'una dieta sana i pròspera”, sostenia la investigació. 

La taxa de mortalitat en els individus no vegetarians va ser quasi un 20% superior que l'observada en persones vegetarianes o semivegetarianes. Disminuir el nostre consum d'aliments d'origen animal pot ser una eina viable i eficaç per a mitigar el canvi climàtic i millorar la salut de la població. Francisco Mata és metge especialitzat en medicina del treball, també és metge de Sanitat Marítima a l’Institut Social de la Marina des de 1984. A més a més, és membre de la Plataforma per la Sobirania Alimentària, i defensor de l’alimentació conscient.

Francisco Mata, metge i membre de la Plataforma Sobirania Alimentària

Entrevista amb Carmen M. Martínez Varea

El consum de carn ha esdevingut en una qüestió de debat social i moral. A nivell individual, aconseguir canviar la dieta pot significar un objectiu realista, ja que un nombre creixent de persones estan apostant per un model de consum vegetarià. No obstant això, assolir un canvi generalitzat de la conducta pot semblar un repte ben difícil, i si es para atenció a la importància que va tindre el consum de proteïna animal per a l’evolució de la nostra espècie. 

Tot i que cada vegada hi ha més certificació, segells sostenibles i que algunes societats avançades estan més informades, els sistemes globals de producció d'aliments no han canviat de forma fonamental en resposta a aquesta major informació. Això es deu a què els canvis en l’alimentació venen determinats en gran manera per aspectes culturals i sociològics que poden ser qualificats “d'irracionals” des d’una perspectiva científica.

Carmen María Martínez Varea treballa al Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. Ella és investigadora en arqueobotànica, especialista en el consum de vegetals al Paleolític. Ha publicat recentment un estudi sobre l’adaptabilitat dels humans a la fauna i la flora en el Mediterrani. Ha fet estudis carpològics (estudis de les llavors, fruits i bulbs en arqueologia) que aporten molta informació de tipus econòmic, cultural, botànic i ecològic.

Carmen M. Martínez Varea, investigadora en arqueobotànica del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València

Tertúlia amb Anna Gomar, Francisco Mata i Carmen M. Martínez Varea

Les vies per a reduir el consum de proteïnes animals passen per fomentar el canvi entre els productors. Tot i que sabem que pot ser perjudicial l'excés de consum de proteïna animal, i malgrat que tota la informació disponible, es continua consumint. La demanda no és tant de productes concrets com de proteïnes amb un sabor i textura que els resulte familiar i agradable. I, per això es presenten com a alternatives algunes iniciatives en marxa, com la producció de salsitxes o pernil a base de vegetals. Però, l’anomenada “carn de mentida” realment implica un impacte ambiental menor que la carn real?

Encara que molta gent continua pensant que deixar de menjar carn sol un dia a la setmana influirà en la lluita contra el canvi climàtic, un estudi recent demostra que fins i tot si tots els estatunidencs eliminaren totes les proteïnes animals de les seues dietes, les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle del país, sols es veurien reduïdes un 2,6%. Segons els resultats de la recerca de la Universitat de Califòrnia, si tota la població dels Estats Units se sumara a la pràctica del Meatless Monday (Dilluns sense carn), s'apreciaria una reducció de gasos de tan sols el 0,5%.

Molts dels crítics de ramaderia assenyalen que si els agricultors conreen plantes únicament, podrien produir una major quantitat de menjar i de calories per persona. Però els humans també necessitem molts micro i macronutrients fonamentals per a la salut. A molts països en vies de desenvolupament és molt difícil trobar proteïnes que no siguen d'origen animal, no totes les parts de les plantes són comestibles (o apetibles), i la cria de bestiar afegeix valor econòmic i nutricional a l'agricultura vegetal, ja que consumeix plantes l'energia de les quals resideix en la cel·lulosa, no digerible per als humans i per a molts altres mamífers, però les vaques, les ovelles i altres remugants poden digerir-la i alliberar l'energia que conté. Segons la FAO, prop del 70% de les terres agrícoles del món són deveses que només poden ser utilitzades com a terres de pasturatge per a bestiar remugant.

En el temps de la tertúlia, abordarem tots aquests punts amb els convidats i els membres de l'equip del programa, Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng. 

Hamburguesa sense proteïna animal

La Biblioteca Verda

Afegim a la nostra “Biblioteca Verda” el títol Vegetarianos concienciados. Un manual de superviviencia, de la nutricionista Lucía Martínez, autora del blog Dime qué comes, publicat a l’editorial Planeta.

La Finestra del Samaruc

A “La Finestra del Samaruc” aguaitem per a conéixer el paisatge més estimat de personalitats de la cultura, el medi ambient i del saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega de Samarucdigital, comptem amb Belén Salvador, cofundadora d’Itinerantur, una empresa de rutes, cultura i naturalesa amb seu a Castelló de la Plana.

El So de la Natura

El nostre company, Batiste Miguel, ens porta el “So de la Natura” com cada setmana. Menjar i reproduir-se són les dos activitats més importants que tenim en comú tots els animals. A veure si endevineu quin animal està menjant en aquest so.